Matgara

Matgara o Matghara és el nom d'una tribu bereber zenata del gran grup Butr, germans de matmata, kunya, lamaya, saddina, madyuna, maghila i uns atres formant colectivament el grup cridat Banu Fatin.

Estos eren originaris de Tripolitania, pero varen emigrar a Argèlia i Marroc i els grups més orientals mencionats per Ibn Jaldún varen viure en Miliana i Ténès. En Marroc hi havia un grup en Fez, el Grup del Atles propi de Tassa (modernamente lloa Ayt Warayn) i el grup de l'oasis de la regió de Sijilmasa (en la ciutat va formar la majoria de la població).

Un matghara, el famós Maysara, va encapçalar la rebelió contra els invasores àraps en 749. Baix Idrís I, el cap de la tribu, Sheik Bahlul, va ser declarat pel califa de Bagdad, pero finalment es va sometre als idrisíés. Posteriorment, no van a eixercitar cap paper polític, pero seguiran sent semiindependentes fins al XVII, quan els seus territoris varen ser poblats per atres grups que varen aplegar des del sur. Un grup de matghara del llitoral de Nedroma es va a aliar en els Kumya i van a ser auxiliars dels almohades, baix el domini del qual es va construir la fortalea de Tawunt. Despuix es varen sometre a la Dinastia Benimerín, pero varen ser aniquilats pels rivals d'estos, els abdalwaditas de Tlemcen, baix Abu Yahya yaghmurasen ibn Zyan¡ (1236-1283).

Referències

• Khaldun, Ibn. Imprimerie du Gouvernement (ed.). Histoire dones Berbères et dones dynasties musulmans de l'Afrique septentrionale, 1852-1856 (en francés), Alger.Volums I, II i III
• Enciclopèdia de l'Islam, volum VI, p. 815