Mas del Juge
El Mas del Juge (en valencià Mes del Juge), també coneguda com Venteta, és una pedania que pertany a la ciutat valenciana de Torrent (Horta Sur) i que constituïx una de les quatre viles que varen sorgir al voltant de la ciutat durant la romanisació. Conte aproximadament en 190 vivendes i entorn a 500 habitants.
Localisació
Està situat a només 5 km del centre urbà de Torrent, a lo llarc dels quals se situa el Polígon Mes del Juge, a on es poden trobar una gran varietat d'empreses que es dediquen a assunts diversos, des d'empreses carniceras fins a materials de construcció. Té bon accés, ya que des de Torrent, travessant el polígon es pot accedir senzillament. Ademés, la carretera CV-36 té eixida directa al Mas del Juge, lo que facilita i reduïx el temps d'accés des d'atres pobles, com Alacuás. També passa molt prop del autovia del Mediterràneu (A-7), des de la qual, per mig de les eixides a les carreteres CV-4011, o la ya mencionada CV-36, són les vies d'accés principals a esta pedania torrentina. Per tant, el Mas del Juge s'ubica dins del terme municipal de Torrent, colindar en els térmens municipals de Xiva a l'oest i Aldaya al nort.
Història
Denominació
El nom de "Mas del Juge" li ve dau per un caserón antic, situat en esta pedania, derribat en 1941. Tot apunta a que este caserón era propietat d'un juge cridat Joseph Moreno Alvarado, el qual va ser nomenat alcalde del crim de l'Audiència de Valéncia.
Roma
Roma ha estat molt present en Torrent, a on ha deixat una gran varietat d'objectes que donen fe de la seua estància en elloc. En el Mas del Juge han realisat varis descobriments arqueològics. En 1887, es varen trobar restants humans, monedes i atres objectes i en 1912 es va trobar un mosaic policromat. En 1948, molt prop de dit Mes, es varen trobar restants de lo que un dia varen ser habitacions per als romans que l'habitaven, a on es deixava constància de la pavimentació que es feya (llosetes romboidals), també es varen trobar en estes habitacions atres objectes com ánforas, gerres, entre uns atres.[1]
Pero la troballa més important varen ser dos monedes de bronze, una corresponent a l'época d'Antonino Pio (governador de l'Imperi romà des de 138 a 161 d. C.), la qual pesava 22 grams; l'atra pertany a l'época de Constantino I el Gran (governador del Imperi romà des de l'any 306 fins a la seua mort en 337), la qual pesa 3,5 grams.[2]
Moriscos
Per part de la cultura àrap, les chafades físiques més destacades que es poden trobar en el Mas del Juge o en les seues afores són un aqüeducte, conegut com "els Arquets", que se situa entre esta pedania torrentina i la Carrasquera. Ademés, es poden trobar séquies que varen anar de creació romana, pero que varen ser conservades i mantingudes en funcionament pels àraps.
Economia
En el Mas del Juge com en Torrent, a conseqüència de la seua posició física-geogràfica, la seua ocupació econòmica ha estat lligada a l'agricultura i la ganaderia. La majoria de la població tradicionalment ha estat treballant en el camp, dedicant-se als cultius de regadiu o de seca, o ben criant animals. Per una atra part, cal destacar el cultiu d'hortalices per a consum domèstic.[3]
Patrimoni
Iglésia
L'iglésia de Sant Vicente Ferrer va ser la primera en construir-se en el terme municipal de Torrent, pero en els seus inicis va ser erigida com vicaria filial de Xiva, en 1715. Va començar a funcionar com vicaría independent 1749, obtenint el dret a tindre pila bautismal, llibres sacramentals, sagell propi, cementeri i llibres de racional i cult. La seua erecció com a parròquia va ser en 1902, quan per ampliació del municipi de Torrent, deixa de ser vicaría independent de la parròquia de Sant Joan Evangelista de Xiva i es convertix en parròquia d'ajuda de l'iglésia parroquial de l'Asunción de La nostra Senyora de Torrent. Per este motiu, és considerada la segona parròquia més antiga de Torrent. Les partides de batisme, matrimonis i defunció més antigues es troben situades en l'iglésia de La nostra Senyora de l'Asunción i la de Sant Luis Beltrán, pero les més recents es troben ya en la pròpia parròquia de Sant Vicente Ferrer. L'iglésia ocupa una superfície de 180,50 m² i conté una nau central, capelles laterals i sacristia contigua. Ademés, al seu campanar es poden apreciar tres campanes foses 1733, 1813 i 1970 accedint a elles per mig d'una escala interior. A dia d'hui, els dissabtes se seguix celebrant la eucaristía per a qualsevol veí que vullga acostar-se, abraçant principalment la zona del "Pla de Quart" incloent ademés de les cases del Mas del Juge, les dels Masos de Baviera, "els Retors", del Rei, "Miralcamp", Cardona la Vella i Cardona la Nova i Pavía.[1]
En 2003 va ser inaugurada la restauració completa del temple, tant interior com exteriormente, oficiada pel bisbe auxiliar de Valéncia, Jesús Murgui Soriano.
Escola
Actualment no existix cap colege en el Mas del Juge, pero si existix el recort en tots els habitants d'esta pedania i les seues afores, lo que un dia va ser l'escola del Mas del Juge. L'escola va ser construïda a principis de la década de 1950, en l'ajuda de pares i veïns de la pedania. Degut a que és zona d'agricultors i ganaders i per lo tant, viuen del camp, els dumenges es dedicaven a construir-la, ya que era l'únic dia que no anaven a treballar. L'escola, situada davant de l'iglésia, estava formada per un únic edifici que servia d'aula, un quarto per a guardar les bicicletes que servien de transport per a aplegar a l'escola als alumnes que no vivien en el Mas del Juge, els servicis, la casa de la mestra i el pati per a jugar, conegut com el pati dels pins. Esta escola va acollir no només als chiquets i chiquetes del Mas del Juge sino també de les afores i tant els alumnes de les rodalies com les professores destinades a l'escola del Mas del Juge devien recórrer en bicicleta, carro o caminant els 5 quilómetros (o més) que els separaven de l'escola. Els anys 1950 varen ser el periodo més important d'esta escola per l'ona migratòria que va haver llavors en el Mas del Juge. L'escola va aplegar a tindre escolarisats a més de 70 alumnes entre els 5 i 14 anys; no obstant, els nous plans d'estudis de l'época no varen permetre el manteniment de l'escola i tots els alumnes d'este centre varen tindre que traslladar-se al colege Lope de Vega, més conegut com "El Grup", el colege més antic i pioner de la ciutat de Torrent, fundat en 1932.
Festes patronals
Les festes patronals del Mas del Juge se celebren en el més d'agost,[4] en honor a Sant Vicente Ferrer i Sant Luis Bertrán. L'inici d'estes festes data d'aproximadament els anys 1960, i en un primer moment, els clavaris i les clavariesas celebraven la festivitat per separat, un any s'encarregaven els hòmens i a l'any següent les dònes, pero en el pas dels anys varen ser creant-se penyes i es varen juntar els hòmens en les dònes. Este grup de gent era l'encarregat de programar els dies de festa i contractar l'orquesta i atres actes, encara que en el pas dels anys s'han anat creant noves penyes encarregades de la festa i desapareixent unes atres. La penya i els clavaris i clavariesas encarregats de realisar la festa de l'any següent es diu l'últim dia de festa de l'any anterior, quan es finalisa la processó en honor a Sant Vicente i Sant Luis. És en este moment quan comencen a organisar el programa de festes per al pròxim any. Normalment el programa de tots els anys és molt similar, ya que el dia 15 del més es realisa sempre l'ofrena en la Verge dels Desamparats; el dijous de nit se celebra un concurs de paelles a on pot participar tot lo món. El dissabte per la vesprada té lloc una cavalcata a on totes les penyes i atres grups de persones participen. Finalment, el dumenge se celebra la processó en honor dels sants nomenats. També es realisen atres actes, pero els dies varien. Aixina, tots els anys es realisa un "cicle- passege" a on tots els participants acodixen a l'hora i lloc establits i es recorre en bicicleta un recorregut; la "gaveta", acte que consistix en mullar-se en l'ajuda de gavetes; i el campeonat de "truc" i parchís, a on es participa per parelles i en el que també pot participar tot lo món. cal destacar que estes festes han sofrit molts canvis i han anat suprimint actes que eren habituals, com la "Nit d'Albades" que consistia en realisar un recorregut per totes les cases de la pedania i anar cantant "albades" en cada casa, a on els propietaris oferien a tots els assistents algun dolç i beguda.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Beguer Esteve, Vicente (2003). Obra completa, Ajuntament de Torrent.
- ↑ Iborra Lerma, J. Manuel (1982). Història bàsica de Torrent, Fundació Institut Pro-Desenrolle de Torrent.
- ↑ Fresquet Gozalvo, J. Lluís (2011). Estudi de l'evolució del sector agrari a Torrent allarg del sigle XX, Universitat Politècnica de Valéncia.
- ↑ «elperiodic. com/torrent/noticias/133523_juge-celebra-fiestas-concluyen-este-semana. html Mes del Juge celebra les seues festes que conclouen esta fi de semana» (en castellà) (19 d'agost de 2011).
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mas del Juge.- torrent. es/torrentPublic/inicio. html Ajuntament de Torrent
- torrent. es/torrentPublic/inicio. html Archivat el 7 de febrer de 2014 archivat en Wayback Machine.