Marjal del moro
</noinclude>
El marjal del moro o la marjal del moro és un espai protegit ZEPA, un chapull situat entre els térmens municipals de Puzol i Sagunt, en la província de Valéncia, concretament en l'Horta Nort. És una de les zones més importants per a les aus aquàtiques en la província de Valéncia.
Anteriorment, esta marjal cobria la distància entre l'Albufera i, a través del llitoral, Canet de Berenguer. La seua destrucció es va iniciar en els cultius d'arròs i posteriorment, i per les baixades dels preus dels cultius, es varen ser venent els terrenys per a la construcció de vivendes en la plaja, lo que va destruir per complet la marjal i la va separar en chicotets núcleus, dels que solament es conserven la marjal de Rafalell i Vistabella, en Masamagrell i en les pedanies valencianes de Rafalell i Vistabella, aixina com la mateixa marjal del moro, en Sagunt/Puzol.
Història
Per la zona superior de Sagunt, també es va destruir chapull, en este cas, com a zona de possible expansió dels Alts Forns del Mediterràneu. En 1984 es tanquen els Alts Forns i en 1995 la Generalitat Valenciana compra tot este polígon d'unes 800 hectàrees. Definix unes 300 com a chapull i es cataloguen com a Sol no Urbanisable de Protecció Especial, declarant-se en 1996 zona ZEPA. Les 500 hectàreas restants es declaren com a Sol Urbanisable d'Us Industrial, en el que s'està construint el Parc industrial de Sagunt, just al costat del chapull. Els ajuntaments d'estes poblacions han posat en marcha un sistema de protecció de les aus, aixina com unes infraestructures tant d'observació com de protecció davant l'alvanç de la mar, conseguint per mig d'estes, que l'aigua salada de mar no penetre en la marjal. En els últims anys s'han recuperat terrenys antigament desecados en la creació de nous estanys i el derrocament de les últimes edificacions existents dins del marjal, ademés està prohibida tant la caça com la peixca, l'única activitat permesa dins de l'espai protegit és la ganaderia en algunes zones del mateix. Tot açò ha permés conservar els valors naturals del parage pese a l'ampliació del parc industrial de Sagunt que manté a l'espai natural lliteralment acorralat entre el polígon industrial i les edificacions de la plaja de Puzol.
Aus
Pese al seu reduït tamany i les seues múltiples amenaces, El Marjal de Moro conta en poblacions importants de vàries espècies d'aus algunes en sério perill d'extinció. En primavera destaquen les poblacions reproductores de larolimicolas, albergant colónies de charrán comuna, charrancito, canastera i cigüeñuela, tampoc pot deixar de mencionar-se la colónia de fumarel cariblanco que resulta ser l'espècie més representativa d'este espai protegit. Entre les anátidas és important la població reproductora d'ànet colorat cada volta més escàs en la zona de Valéncia i la reproducció de l'amenaçada cerceta pardilla sent el marjal el llímit nort de la seua àrea de distribució en Europa. En hivern poden vore's grans bandos de cerceta comú i ànet cullera, ademés d'espectaculars concentracions de cormorán gran i des de principis de la década 2010 són habituals espècies com el flamenc rosa, la garceta gran o el morito.
Espècies d'aus més característiques:
- Reproductores: somormujo lavanco, zampullín chic, polla d'aigua, calamón, focha comuna, focha moruna, rascón, avetorillo comuna, garza real, garza imperial, cernícalo vulgar, ànet colorat, porrón europeu, cerceta pardilla, ánade azulón, fumarel cariblanco, charrancito, charrán comú, canastera, avoceta, cigüeñuela, chorlitejo chic, chorlitejo patinegro, mochuelo, curruca cabecinegra, carricero comú, carricero tordal, carricerín real, lavandera boyera, tarabilla comú, buitrón, jilguero, verderol, capçot real, cheu comú, urraca comú, avoceta comú. En els últims anys (a partir de 2012) s'ha constatat la reproducció del archibebe comú.
- Invernantes: Cormorán Gran, aguileta lagunero, àguila calçada, garceta comuna, garcilla bueyera, ánade friso, ànet cullera, cerceta comuna, gavina reidora, gavina patiamarilla, gavina ombrosa, chorlito dorat, blauet, avefría, agachadiza comú, muçol campestre, bisbita comú, pechiazul, colirrojo tizón, mosquitero comú, escribano palustre.
- Migrants o de pas: Flamenc Rosa, Grulla Comú, Cigonya blanca, Cerceta Carretona, Tarro Blanco, Ánade rabudo, Porrón pardo, Zampullín cuellinegro, Garcilla Cangrejera, Garceta Gran, Martinete, Morito, Espátula comuna, Polluela pintoja, Chorlitejo gran, Agulla colinegra, Zarapito real, Agachadiza chica, Correlimos Zarapitin, Correlimos comuna, Correlimos quin, Combatent, Archibebe Comú, Archibebe clar, Andarríos comú, Andarríos bastardo, Gavina de Audouin, Gavina picofina, Charrán patinegro, Pagaza piconegra, Fumarel comuna, Terrera comuna, Bisbita alpí, Colirrojo real, Collalba rossa, Tarabilla nortenya, Carricerín comuna,
- En la plaja i la mar fins a a on alcança la vista no és difícil (depenent dates, òbviament) vore: Correlimos tridàctil, pardelas, Alcatraz atlàntic, Negrón comú.
- Per últim abunden les espècies que no es reproduïxen estrictament en la marjal pero sí en les afores i acodixen a ella per a alimentar-se en números importants: hirúndidos ibèrics, Falcies comunes, Palputs, Abejarucos,
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marjal del moro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.