Motacilla flava
Archiu:Canto lavandera boyera.ogg La lavandera boyera (Motacilla flava)[1][2] és una espècie d'au paseriforme de la família Motacillidae pròpia d'Eurasia i Àfrica
És una espècie sedentaria en les zones més templades, pero les poblacions que habiten en el nort i l'est de la seua àrea de distribució emigren a Àfrica i el sur d'Àsia.

En aplegar a la madurea alcancen entre 15-16 cm, en una coa llarga i característica del seu gènero. És la lavandera europea en la coa més curta. El mascle adult normalment té un plomall de color oliváceo que es torna groc en la pancha i la part inferior del cos. Existixen algunes varietats cromàtiques en les que el color groc es difumina en blanc. El cap dels mascles presenta dissenys colores variats en funció de la subespècie.
La cridada és un chiído característic i agut "yit".[3]
És un au insectívora, que preferix els clars prop de l'aigua, com els prats humits. Anida en arbusts, depositant una posada de 4-8 ous motejats.
Filogenia
[editar | editar còdic]La filogenia d'esta espècie és extremadament confusa. En un moment o un atre s'han descrit dotzenes de subespècies, i actualment es consideren vàlides 10 subespècies depenent. Anteriorment es considerava conespecífica de la lavandera de Chukotka (Motacilla tschutschensis).
Subespècies
[editar | editar còdic]Es reconeixen les següents subespècies (La coloració descrita es referix als mascles llevat quan s'especifica una atra senya):[4][5]






- M. f. flava Linnaeus, 1758
- Cap blau grisácea en franges i plomes blanques en els mascles i un color oliváceo difuminado en les femelles.
- Habita des del sur d'Escandinavia fins a França, aplegant per l'est fins als monts Urals. En hivern hiberna en l'Àfrica subsahariana.
- M. f. flavissima Blyth, 1834
- Cap vert groguenc en un supercilio groc lluent. Les femelles són més pàlides en la pancha que els machos.
- Habita en Gran Bretanya i els països al voltant del Canal de la Taca. Passa l'hivern en Àfrica.
- M. f. thunbergi Billberg, 1828
- Cap gris obscur fins a les galtes i sense blanc en els machos; de color oliváceo clar en un supercilio verdoso en els machos.
- Habita en el nort d'Europa aplegant per l'est fins al noroest de Siberia. Passa l'hivern en Àfrica, l'Índia i el surest asiàtic.
- M. f. iberiae Hartert, 1921
- Similar a la subespècie flava, pero en la gola blanca i grisa obscura, el plomall casi negre al voltant dels ulls.
- Habita en el surest de França, la península ibèrica i aplega fins al nort d'Àfrica, des de Marroc a Tunis. Passa l'hivern en l'Àfrica subsahariana, des de Gàmbia a Camerún.
- M. f. cinereocapilla Savi, 1831
- Similar a la subespècie iberiae pero sense supercilio.
- Habita en Sicília, Cerdenya, Itàlia, Eslovènia. Hiberna en la costa de Tunis i Argèlia, aplegant fins a Mali i el llac Chad.
- M. f. pygmaea (A. I. Brehm, 1854)
- Similar a la subespècie cinereocapilla, pero més chicoteta i menys lluenta.
- Habita en la delta del ric Nilo, i el Baix Nilo, a on residix tot l'any.
- M. f. feldegg Michahelles, 1830
- Similar a la subespècie thunbergi pero en cap negre en els machos, les femelles tenen un plomall més apagat, en un to groguenc jaspeado en la pancha i la gola blanca.
- Habita en els Balcans i per l'est apleguen fins al mar Caspio, Turquia, Iran i Afganistan. Passa l'hivern en Àfrica central, des de Nigèria, Uganda i Sudan.
- M. f. lutea (S. G. Gmelin, 1774)
- Cap groc en coll vert en els machos, i les femelles similars a les de la subespècie flava pero més vistoses..
- Habita en el curs inferior del riu Volga fins al riu Irtysh i el llac Zaysan. Passa l'hivern en Àfrica i el subcontinent indi.
- M. f. beema (Sykes, 1832)
- Similar a la Motacilla flava pero el cap és de color gris clar, blanc entorn als oïts; els dos sexes són molt similars.
- Habita al nort de la Motacilla lutea, aplegant a l'est fins a la zona de Ladakh. Passa l'hivern en el subcontinent indi, també en Àfrica Oriental i en el sur d'Aràbia.
- M. f. leucocephala (Przevalski, 1887)
- Els mascles són similars als de Motacilla flava, pero en el cap d'un gris clar molt pàlit, casi blanc. Les femelles són com les femelles de Motacilla flava, pero el cap és més obscura.
- Habita en el noroest de Mongòlia i en els territoris pròxims de China. Passa l'hivern en l'Índia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Nomenes aus SÈU 9
- ↑ Motacilla flava en Avibase.
- ↑ Wiles et al. (2000)
- ↑ GILL, F.; DONSKER, D. (Eds.) (2017). Waxbills, parrotfinches, munias, whydahs, Olive Warbler, accentors & pipits. IOC World Bird List (v.7.3.).
- ↑ Noms comuns en: Plantilla:Nomenes aus SÈU 9
- Tyler, Stephanie J. (2004): 60. Yellow Wagtail. In: del Clot, Josep; Elliott, Andrew & Christie, D. (eds.): Handbook of Birds of the World (Vol. 9: Cotingas to Pipits and Wagtails): 781-782, plate 77. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 84-87334-69-5. [enllaç trencat] (all birds except the 4 grey/black-backed ones at lower left llaure M. flava)
- VanderWerf, Eric A.; Wiles, Gary J.; Marshall, Ann P. & Knecht, Melia (2006): Observations of migrants and other birds in Palau, April-May 2005, including the first Micronesian record of a Richard's Pipit. Micronesica 39(1): 11-29. PDF fulltext
- Voelker, Gary (2002): Systematics and historical biogeography of wagtails: Dispersal versus vicariance revisited. Condor 104(4): 725–739. [English with Spanish abstract] DOI: 10.1650/0010-5422(2002)104[0725:SAHBOW]2.0. CO;2 HTML abstract
- Wiles, Gary J.; Worthington, David J.; Beck, Robert I. Jr.; Pratt, H. Douglas; Aguon, Celestino F. & Pyle, Robert L. (2000): Noteworthy Bird Records for Micronesia, with a Summary of Raptor Sightings in the Mariana Islands, 1988-1999. Micronesica 32(2): 257-284. PDF fulltext
- Este artícul conté una traducció derivada de «Motacilla flava» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.