El negrón comú (Melanitta nigra)[1] és una espècie d'au anseriforme de la família Anatidae pròpia del Holártico. És un ànet marí que crío en el nort d'Eurasia, Islàndia i l'est de Groenlàndia, i passa l'hivern en les costes atlàntiques d'Europa i el nort d'Àfrica.

Melanitta nigra

Descripció

 
Macho.
 
Femella.
 
Melanitta nigra - MHNT

El negrón comú medix de 44 a 54 cm de llongitut.[2] Presenta un notable dimorfisme sexual. El mascle és totalment negre, llevat una taca groga anaranjada en el culmen del pic i el seu fi anell ocular groc intens. Es caracterisa per tindre un abultamiento redonejat en la base superior del pico. La femella en canvi té el plomall de tons pardos, en les galtes i coll més clars en contrast en el píleo obscur. Les femelles encara que tenen el pic del mateix color que els mascles carixen de l'abultamiento de la base.

Taxonomia i etimologia

El negrón comú va ser descrit científicament per Carlos Linneo en 1758 en la dècima edició de la seua obra Systema naturae, en el nom de Anas nigra,[3] que significa «ànet negre». Posteriorment va ser traslladat al gènero Melanitta, creat per Friedrich Boie en 1822.[4] És una espècie monotípica; actualment no es reconeixen subespècies diferenciades, encara que anteriorment es considerava al negrón americà una subespècie del negrón comú.[5]

El nom del seu gènero procedix de la combinació de les paraules gregues melanos «negre» i netta «ànet», i el seu nom específic nigra en llatí significa «negra» (lloc que anas i netta són femenins).

Referències

  1. ↑ Plantilla:Nomenes aus SÈU 1
  2. ↑ I. de Juana i J. M. Varela (2000). Guia de les aus d'Espanya, península, Balears i Canàries. Lynx Edicions SÈU/Birdlife, p. 42 ISBN 8487334261
  3. ↑ Caroli Linnæ@i. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis Editio decima reformata 1758, Holmiæ, Impensis direct. Laurentii Salvii (Salvius publ.) p. 123.
  4. ↑ Peterson, A. P. Zoonomen. Zoological Nomenclature Resource - Anseriformes
  5. ↑ Frank Gill i David Donsker. Screamers, ducks, geese & swans. IOC World Bird List versió 5.1.