Marjal de Rafalell i Vistabella

Marjal de Rafalell i Vistabella.

El Marjal de Rafalell i Vistabella (de 102,92 ha extensió) és un dels últims marjals que s'estenien al nort del riu Turia des d'Alboraya a Sagunt, el qual es nutrix d'aigües subterrànees i de restants de rec Este Sobre la vegetació del chapull, cal destacar que este està dominat per carrizals i juncals, els quals servixen de refugi a vàries espècies d'aus palustres i limícolas, aixina com també alguns vestigis de vegetació dunar sobre dunes semifijas i de vegetació de saladar, en espècies com el limonio fi (Limonium angustebracteatum) o la salicornia (Arthrocnemum fruticosum). En el marjal hi ha algunes séquies i chicotets estanys en vegetació subaquàtica, com la llengua d'oca (Potamogeton nodosus) o el mechó d'aigua (Potamogeton pectinatus). Els peixos en presència en el marjal són l'anguila (Anguilla anguilla), la lubina (Dicentrarchus labrax), el múgil (Mugil cephalus) i el pejerrey (Atherina boyeri), encara que existixen hàbitats apropiats per a la reintroducció d'espècies endèmiques valencianes com el samarugo (Valéncia hispanica), el fartet (Aphanius iberus), la colmilleja (Cobitis taenia) o la gambita de séquia (Palaemonetes zariqueyii).

En el 2004 el Tribunal Suprem va confirmar la sentència que protegix a la zona humida, front a l'intenció d'urbanisar el marjal. Despuix de la qual cosa, en l'any 2007 la Conselleria de Mig ambient de la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Mig ambient, per mig de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, varen procedir a efectuar una restauració del marjal, l'inversió del qual va ser de 300 000 euros a càrrec dels fondos per al desenroll de l'Unió Europea (FEDER). Entre les actuacions desenrollades destaquen l'eliminació i retirada de residus sòlits; neteja dels sediment i depòsits de les séquies per a que recuperen la seua capacitat de drenage; construcció de motas en els materials depositats en actuacions anteriors i els materials de neteja del llit de les séquies. El proyecte també va incloure el repoblament de la zona en vegetació de ribera, és dir, plantació d'espècies com a chops (Populus alba), els tarais (Tamarix gallica), sauces (Salix alba) i oms (Ulmus), per a marcar el llímit entre l'entorn urbà i el marjal.