Anar al contingut

Marius (cràter)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fotografia de la missió Apolo 12
Vista oblicua de l'est de les tossals Marius, en Marius dalt a la dreta (Llunar Orbiter 2)
Archiu:CAPS 0 Marius.png
Esmonyida de materials en el talús interior de Marius (ample de l'image: 500 m)

Marius és un cràter d'impacte llunar ubicat en l'Oceanus Procellarum. La superfície a l'oest i al nort d'este cràter conté un gran número de domo llunars que poden ser d'orige volcànic, repartits per un àrea de més de cent quilómetros de diàmetro denominada Tossals Marius. Estes cúpules, si són volcàniques, poden haver segut formades per magma prou més viscós que el material volcànic que va formar el mar llunar basáltico. El cràter més propenc en nom propi és Reiner, situat al suroest. El cràter Kepler es troba a l'este-surest, que el seu sistema de marques radials alcança la vora de Marius.

Archiu:Marius + Reiner - CAPS 1 - CAPS 2
Entorn de Marius. Fotografia de la missió LRO.

El sol de Marius ha segut inundat per lava basáltica, i la superfície és relativament plana i plana. No presenta un pico central, en el chicotet cràter Marius G localisat en la part norest de l'interior. La vora del cràter és baix i de forma aproximadament circular.

L'àrea d'este cràter va ser un dels llocs proposts per a una missió del programa Apolo, pero l'expedició va ser cancelada posteriorment. A uns 50 quilómetros al surest es localisa el lloc d'aterrisage de la sonda soviètica Lluna 7.

Una de les numeroses clavills en les afores del cràter, es va considerar en 2009 un lloc adequat per a albergar una base subterrànea, que seria dotada d'un tragaluz. Les observacions de la sonda japonesa SELENE indiquen que la cavitat està a uns 90 metros de profunditat, i que el sostre (la part superior del tubo de lava) té uns 25 metros de gruixa.[1] Est seria un lloc provable per a la colonisació de la Lluna si la cavitat està conectada a una secció lo suficientment llarga de l'antic tubo de lava.

Cràters satèlit

[editar | editar còdic]

Per convenció estos elements són identificats en els mapes llunars posant la lletra en el costat del punt mig del cràter que està més propenc a Marius.

Archiu:MariusCraterS CAPS 5 .jpg
Cràters satèlit
Marius Coordenades Diàmetro
A |Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 15 km
B Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 12 km
C Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 11 km
D Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 9 km
I Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 6 km
F Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 6 km
G Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 3 km
H Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 5 km
J Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 3 km
K Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 4 km
L Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 8 km
M Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 6 km
N Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 4 km
P Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 4 km
Q Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 5 km
R Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 5 km
S Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 7 km
O Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 3 km
V Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 2 km
W Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 3 km
X Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 5 km
I Plantilla:Coord/input/d</noinclude> 2 km


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plaitt, Phil (10 de març de 2010). «Spelunking the Llunar Landscape». Bad Astronomy Blog. Discover Magazine. Archivat des d'el original, el 7 de març de 2010. Consultat el 7 de març de 2017.