Domo llunar
.png)
Un domo llunar és un àrea elevada de la superfície de la Lluna més o menys circular, de perfil cònic, en un inclinament que normalment no supera els 5 graus. Solen tindre una extensió per lo general d'entre 8 i 12 km de diàmetro, pero poden alcançar fins a més de 20 km. La seua elevació oscila habitualment entre 100 i 300 m, i en ocasions poden tindre un o més cràters en el seu cim.
Orige
Es creu que l'orige dels domo és volcànic, tal volta similars als volcans en escut de la Terra. Els domo podrien formar-se quan la lava que ix per la fumeral és relativament viscosa i de no molt alta temperatura, açò origina que no es desplace molt llunt del punt d'orige i es gele ràpidament, formant aixina una chicoteta "tossal". Es creu, ademés, que les erupció devien tindre duració relativament curtes i que devien estar intercalades en chicotets episodis d'erupció de cendra, per a permetre el posterior refredat i apilamiento de capes successives fins a formar el domo. El cràter central que alguns domo presenten en el seu cim es forma quan el magma deixa d'eixir i es produïx un colapse al voltant del fumeral, com a resultat del refredat i la contracció del tapó de lava que queda en la boca del domo.[1][2]
Classificació
Els domo poden dividir-se en dos grans grups, no solament atenent a la seua ubicació sino també a la seua pròpia naturalea:
- Domo de mare, es troben en els mars llunars o en l'interior de cràters inundats, que en un número d'al voltant de 600 són l'immensa majoria, sent els més fàcils d'observar. La seua coloració és tant o més obscura que la de les mars. Generalment es presenten en grups, que poden compondre's d'un parell o fins a decenes de domo, pero també hi ha molts aïllats. Estarien formats principalment per basalts.
- Domo de terres altes, es tenen registrats al voltant de 20, situats en les montanyes llunars. La dificultat per a distinguir-los es deu a que posseïxen una lluentor superficial major que els domo de mare, lo que els confon en les montanyes i en la rugosidad del relleu que els rodeja. Es creu que estos domo són molt antics, anteriors a la formació de gran part de les mars (3,9 giga anys). La seua composició química seria distinta a la dels basalt de mare.[1][2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Geologia Llunar». Consultat el 4 de febrer de 2014.
- ↑ 2,0 2,1 Societat Astronòmica de Castelló (giner-març 2005). «Fosc nº 39». Consultat el 4 de febrer de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Domo lunar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.