Anar al contingut

Domo llunar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Domo llunar
Camp de domo de Marius, en més de 300 formacions.

Un domo llunar és un àrea elevada de la superfície de la Lluna més o menys circular, de perfil cònic, en un inclinament que normalment no supera els 5 graus. Solen tindre una extensió per lo general d'entre 8 i 12 km de diàmetro, pero poden alcançar fins a més de 20 km. La seua elevació oscila habitualment entre 100 i 300 m, i en ocasions poden tindre un o més cràters en el seu cim.

Orige

Es creu que l'orige dels domo és volcànic, tal volta similars als volcans en escut de la Terra. Els domo podrien formar-se quan la lava que ix per la fumeral és relativament viscosa i de no molt alta temperatura, açò origina que no es desplace molt llunt del punt d'orige i es gele ràpidament, formant aixina una chicoteta "tossal". Es creu, ademés, que les erupció devien tindre duració relativament curtes i que devien estar intercalades en chicotets episodis d'erupció de cendra, per a permetre el posterior refredat i apilamiento de capes successives fins a formar el domo. El cràter central que alguns domo presenten en el seu cim es forma quan el magma deixa d'eixir i es produïx un colapse al voltant del fumeral, com a resultat del refredat i la contracció del tapó de lava que queda en la boca del domo.[1][2]

Classificació

Mons Rümker, concentració d'uns 30 domo.

Els domo poden dividir-se en dos grans grups, no solament atenent a la seua ubicació sino també a la seua pròpia naturalea:

  • Domo de mare, es troben en els mars llunars o en l'interior de cràters inundats, que en un número d'al voltant de 600 són l'immensa majoria, sent els més fàcils d'observar. La seua coloració és tant o més obscura que la de les mars. Generalment es presenten en grups, que poden compondre's d'un parell o fins a decenes de domo, pero també hi ha molts aïllats. Estarien formats principalment per basalts.
  • Domo de terres altes, es tenen registrats al voltant de 20, situats en les montanyes llunars. La dificultat per a distinguir-los es deu a que posseïxen una lluentor superficial major que els domo de mare, lo que els confon en les montanyes i en la rugosidad del relleu que els rodeja. Es creu que estos domo són molt antics, anteriors a la formació de gran part de les mars (3,9 giga anys). La seua composició química seria distinta a la dels basalt de mare.[1][2]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Geologia Llunar». Consultat el 4 de febrer de 2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 Societat Astronòmica de Castelló (giner-març 2005). «Fosc nº 39». Consultat el 4 de febrer de 2014.