Marismas de Hawizeh

Archiu:Iraq marshes 1994.jpg

Marismas de Hawizeh

Les marismas de Hawizeh són un complex de marismas que s'estenen a lo llarc de la frontera entre Iraq i Iran. Les marismas són alimentades per dos branques del riu Tigris (l'A el-Musharrah i l'A el-Kahla) en Iraq i el riu Karkheh en Iran. Les marismas de Hawizeh són importants per a la supervivència de les centrals i de les marismas de Hammar, que també formen les marismas de Mesopotamia, perque són un refugi per a les espècies que poden recolonizar o reproduir-se en les atres marismas. Les Marismas de Hawizeh són drenadas per l'A el-Kassarah. Este riu eixercita un paper important en el manteniment de les marismas i el sistema de fluix continu i evita que es convertixca en una conca salina tancada.

Les marismas de Hawizeh han segut poblats per més de 5.000 anys. Les marismas de Hawizeh estan situades junt als riu Tigris i Éufrates en l'actual Iraq i el riu Karkheh de l'actual Iran. Els àraps dels pantans viuen en Iraq i la gent d'Hawizeh viu en Iran. Des de l'época dels sumerio i babilonios, la gent ha usat les marismas com a lloc per a viure.

En el suroest d'Iran i el surest d'Iraq, les marismas de Hawizeh i les marismas de Hammar estan constituïdes per menudes poblacions. Estes poblacions són part d'abdós països sense fronteres que els separen. La gent pot moure's entre les marismas d'Iraq i Iran en menuts pots. Els pobladors de les marismas varen construir cases sobre l'aigua. La gent que viu allí té una vida molt senzilla. Fan les seues cases de la canyes de l'aigua, viuen sense electricitat ni automòvils, i no tenen un alt grau acadèmic, solament viuen una vida senzilla. La població depén de la naturalea. Peixquen, cacen, cultiven i crían búfalos. La gent usa pots menuts cridats Al-Mshhove per a moure's.

L'àrea a on l'aigua dolça aplega a les marismas està llunt de la població. Les marismas constituïxen una llar segura para mils d'animals migratoris i aus com a “fardes salvages, àguiles blanques, falcons, ducs marrons que cada any van a procrear a les seues crío".

Les marismas varen començar a formar-se fa molt temps. Fa uns 5.000 anys, les marismas varen començar per l'impacte de colisió entre els grans rius Tigris i Éufrates. Estos rius varen inundar la terra creant les marismas i va començar aixina un nou ecosistema en nous animals, aus, peixos i plantes. Açò va generar un gran canvi per als sumerio i babilonios que vivien allí. Vivien en les marismas peixcant, caçant i plantant. Va vindre gent d'atres parts a viure allí que va fer que la gent que vivia allí canviara les seues idees i creències. A partir de la ruptura entre els chiítes i mandeistas, els chiítes varen dominar els marismas. Algunes idees de la població originària va canviar per l'introducció d'eixa nova religió i atres idees s'han mantingut dels sumerio. Estes creències inclouen històries fantàstiques sobre fantasmes, maldiccions i extraterrestres. Entre 1990-1992, quan el govern d'Iraq va decidir secar les marismas perque pensava que un grup armat vivia allí, alguns es varen mudar a les ciutats i uns atres es varen mudar a Iran. Despuix de la guerra de 2003, el governe d'Iraquí va deixar que fluïra l'aigua i la gent va retornar a les marismas. Ara els àraps dels pantans constituïxen els seus verdaders pobladors fundadors de fa 5.000 anys, tant d'Iraq com d'Iran, i gogen dels diferents tipos d'aus que apleguen a les marismas, tant chitas com mandeistas (celebren diferents tipos de cerimònia de matrimoni i tenen diferents creències) conviuen junts i compartixen les marismas.