Marismas Centrals

Archiu:Iraq marshes 1994.jpg

Marismas Centrals

Les marismas Centrals' o Qurna varen ser un gran complex de chapulls d'Iraq que formava part del sistema dels rius Tigris-Éufrates, junt en les marismas de Hawizeh i d'Hammar. Cobrien un àrea d'al voltant de 3000 km², que es drenó casi completament despuix dels alçament de 1991 en Iraq i en els últims anys s'ha reabastecido.

Característiques

Les marismas Centrals s'estenien des de Nasiriyah, Al-'Uzair (Tomba de Ezra) fins a Al-Qurnah i estaven alimentades principalment pel Tigris i els seus distribuïdors (el Shatt al-Muminah i el Majar al-Kabir). Varen ser drenadas pel canal de Prosperitat (parcialment artificial), i pel riu Gloria. Les marismas Centrals es caracterisaven per canyes qasab altes i incloïen un conjunt de llac d'aigua dolça, dels quals el més gran era el Haur az-Zikri i l'Umm al-Binni (lliteralment "mare de binni", una espècie de barbeta). Les marismas són el lloc d'aliment del carricero de Basora i de la cerceta pardilla, junt en atres aus no reproductores. Es pensa que el Levant darter (Anhinga rufa chantrei), una subespecie del ànet agulla africà, i el maxwelli, subespecie de la llúdria plana; han desaparegut per complet, pero poblacions menudes i amenaçades d'abdós, encara existixen. Es pensa que la rata bandicoota de coa curta de Bunn (Nesokia bunnii, sense. Erythronesokia bunnii), de la qual només s'han trobat espècimen en les Marismas Centrals, està extinta.

L'àrea va estar poblada anteriorment pels àraps de les marismas o Ma'donen, que pastaban búfalos en la vegetació endèmica i cultivaven arròs.

Drenado

A principis de la década de 1980, era evident que els proyectes de rec ya havien afectant els nivells d'aigua en les marismas. A principis de la década de 1990, el govern d'Iraq va acometre una série d'importants proyectes de drenage, en part com a retribució pels acontenyiments dels alçament de 1991, i per a evitar que les milícies utilisaren la zona com a refugi. El fluix cap al sur des de les rieres distributivos del Tigris va ser bloquejat per grans terraplens i es va descarregar en l'A el-Amarah o canal de Gloria, resultant en la pèrdua de dos terços de les marismas Centrals a partir de 1993. Un canal adicional, el Canal de Prosperitat, va ser construït per a evitar qualsevol desbordament en el pantà des del canal principal del Tigris mentres es corria cap al sur des del Qalat Saleh. A finals de la década de 1990, el pantà central s'havia secat completament, sofrint el dany més sever de les tres àrees principals del chapull. Per a l'any 2000, el Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient estimava que el 90% de les marismas havien desaparegut.

Reabastecimiento

Despuix de l'invasió nortamericana d'Iraq en 2003, els terraplens i les obres de drenage es varen derrocar, i les marismas varen començar a reabastecerse. Les marismas Centrals varen mostrar poca recuperació fins al 2003, pero a principis del 2004 havia aparegut un mosaic de llac en les àrees del nort; va haver inundacions en les àrees del sur que prèviament havien estat seques des de principis dels anys noranta. Des de llavors, s'ha recolonizado una miqueta la vegetació natural de les marismas i han retornat algunes espècies de peixos i aus, encara que la recuperació de les marismas Centrals ha segut molt més llenta en comparació a les marismas de Hawizeh i d'Hammar; les seccions més danyades dels chapulls encara no han mostrat signes de recuperació. Se sospita que la rata bandicoota de coa curta de Bunn s'ha extinguit.