Marginatocereus marginatus
Marginatocereus marginatus, conegut comunament com a orgue chilayo,[1][2] és una espècie de planta suculenta pertanyent a la família Cactaceae i únic membre del gènero monotípic Marginatocereus. L'espècie és endèmica de Mèxic, encara que també s'ha introduït en atres països, com Espanya, a on està present en la península ibèrica i les illes Balears, aixina com en Camboya.
Descripció
Marginatocereus marginatus és una espècie de cactus de porte arborescente, en brots columnars i erectos, generalment solitaris, encara que en ocasions presenta ramificacions. Alcança entre 3 i 5 m d'altura, i inclús pot superar estes dimensions. Els brots medixen entre 8 i 20 cm de diàmetro i presenten una epidermis de color vert obscur, llaugerament asprosa al tacte.
Els brots posseïxen entre 4 i 7 costelles, encara que alguns eixemplars poden desenrollar un número major. Estes costelles són prominents, amples i alcancen aproximadament 2 cm d'altura. Sobre elles es disponen areolas grans, blanques i glandulares, separades per al voltant d'1 cm. En el pas del temps, les areolas es fusionen entre sí i formen una llínea llongitudinal contínua. Cada areola desenrolla entre 1 i 3 espines centrals, de color groguenc a gris, en una llongitut d'1 a 1,5 cm, ademés d'entre 5 i 9 espines radials, ocasionalment fins a 14, de color groguenc a grisáceo i de 0,2 a 0,4 cm de llongitut. Les espines alcancen major llongitut en els eixemplars jovenils, mentres que en les branques madures permaneixen molt curtes.
Les areolas florals se situen prop de l'àpiç dels brots i desenrollen numeroses cerdes de fins a 2 cm de llongitut. La floració té lloc durant la primavera. Les flors són infundibuliformes, de color blanc verdosas a rojoses, i alcancen entre 3 i 4 cm de llongitut. Cada areola produïx fins a dos flors. El pericarpelo i el tubo floral presenten escates, les aixelles del qual contenen llana i cerdes.
Els fruts són esfèrics, de color groguenc a rojós, i adquirixen una consistència prou seca a finals de la primavera i començos de l'estiu. Alcancen fins a 4 cm de diàmetro i presenten una cobertura d'espines i llana que es desprén en facilitat. Les llavors són de color negre.[3]
Distribució i hàbitat
La distribució actual de l'espècie no reflectix en precisió la seua àrea de distribució natural. El seu us tradicional com prop vixca ha favorit el seu trasllat a numeroses regions de Mèxic, a on s'ha naturalizado. Com a conseqüència, resulta impossible distinguir les poblacions introduïdes de les verdaderament selvades. No obstant, es considera que la seua àrea de distribució nativa podria localisar-se en el noroest de Guerrero i l'estat d'Oaxaca.[4]
Ademés de la seua expansió dins de Mèxic, el ser humà ha introduït l'espècie en atres països, entre ells Espanya, a on està present en la península ibèrica i les illes Balears, aixina com en Camboya.
L'espècie habita principalment en biomas desérticos i xares seques, entre els 1.050 i els 2.200 m s. n. m. Creix en boscs tropicals caducifolios i xares xerófilos, a on s'adapta a condicions d'escassa disponibilitat d'aigua.[4]
Referències
- ↑ «Orgue chilayo (Lophocereus marginatus)» (en és). iNaturalist. Consultat el 2026-07-11.
- ↑ «Orgue (Lophocereus marginatus)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2026-07-11.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en alemà), Ulmer, p. 491. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 4,0 4,1 «Pachycereus schottii: Burquez Montijo, A.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151764A121565810».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T151764A121565810.en.Consultat el 2026-07-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marginatocereus marginatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.