Manganita
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La manganita és la forma mineral del oxihidróxido de manganeso (III) Mn3+O(OH). Va ser descobert en 1827 en Ilfeld (districte de Nordhausen), en el sur d'Harz (Turingia, Alemània) i descrit per primera volta pel mineralogista alemà Wilhelm Karl Ritter von Haidinger.[1] Atres noms d'este mineral, rara volta utilisats, són newkirkita i esfenomanganita.[2]
Propietats
[editar | editar còdic]
La manganita és un mineral opac de lluentor submetálico i color negre, negre grisàceu o gris.[3] En llum transmesa té color pardo rojós, mentres que en llum reflectida és blanc grisàceu en una tenyida parduzco, en reflexions internes de color roig sanc.[4] De durea 4 en l'escala de Mohs, la seua densitat és de 4,34 g/cm³.[3] Mostra un dèbil pleocroismo i una notable anisotropía.
Cristaliza en el sistema monoclinico, classe prismàtica. És polimorfo de la groutita (ortorrómbica) i de la feitknechtita (trigonal). Conté un 62% de manganeso i com a impurees més habituals poden aparéixer ferro, bari, plom, coure i alumini.[2]
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]
Els cristalés de manganita són prismàtics i alineats fortament en el seu sentit llongitudinal; a sovint es troben agrupats en manojos. Més rarament presenta hàbit estalactítico o granular. És un mineral que apareix en depòsits de manganeso termals o hidrotermales de baixa temperatura. També pot reemplaçar a atres minerals de manganeso en depòsits sedimentarios o constituir un component en alguns depòsits d'argila i laterita. Sol trobar-se associat a pirolusita, braunita, hausmannita, barita, calcita, siderita o goethita.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wilhelm Karl Ritter von Haidinger, "Manganerze Mineralogische der Beschreibung " (1828).
- ↑ 2,0 2,1 Manganite (Mindat.org)
- ↑ 3,0 3,1 Manganite mineral data (Webmineral)
- ↑ 4,0 4,1 Manganite (Handbook of Mineralogy)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Manganita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.