Anar al contingut

Manganita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Manganita


La manganita és la forma mineral del oxihidróxido de manganeso (III) Mn3+O(OH). Va ser descobert en 1827 en Ilfeld (districte de Nordhausen), en el sur d'Harz (Turingia, Alemània) i descrit per primera volta pel mineralogista alemà Wilhelm Karl Ritter von Haidinger.[1] Atres noms d'este mineral, rara volta utilisats, són newkirkita i esfenomanganita.[2]

Propietats

[editar | editar còdic]
Estructura cristalina de la manganita.

La manganita és un mineral opac de lluentor submetálico i color negre, negre grisàceu o gris.[3] En llum transmesa té color pardo rojós, mentres que en llum reflectida és blanc grisàceu en una tenyida parduzco, en reflexions internes de color roig sanc.[4] De durea 4 en l'escala de Mohs, la seua densitat és de 4,34 g/cm³.[3] Mostra un dèbil pleocroismo i una notable anisotropía.

Cristaliza en el sistema monoclinico, classe prismàtica. És polimorfo de la groutita (ortorrómbica) i de la feitknechtita (trigonal). Conté un 62% de manganeso i com a impurees més habituals poden aparéixer ferro, bari, plom, coure i alumini.[2]

Morfologia i formació

[editar | editar còdic]
Complex agregat de manganita de la mina Wessel (Suràfrica)

Els cristalés de manganita són prismàtics i alineats fortament en el seu sentit llongitudinal; a sovint es troben agrupats en manojos. Més rarament presenta hàbit estalactítico o granular. És un mineral que apareix en depòsits de manganeso termals o hidrotermales de baixa temperatura. També pot reemplaçar a atres minerals de manganeso en depòsits sedimentarios o constituir un component en alguns depòsits d'argila i laterita. Sol trobar-se associat a pirolusita, braunita, hausmannita, barita, calcita, siderita o goethita.[4]

Referències

[editar | editar còdic]