Anar al contingut

Maitotoxina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La maitotoxina (o MTX) és una toxina extremadament potent produïda per Gambierdiscus toxicus, una espècie de dinoflagelado. La maitotoxina és tan potent que s'ha demostrat que una injecció intraperitoneal de 130 ng/kg va ser letal en rates.[1] La maitotoxina va rebre el seu nom del peix ciguatérico Ctenochaetus striatus, cridat 'maito' en Tahití, del com es va aïllar la maitotoxina per primera volta. Més tart es va demostrar que la maitotoxina en realitat és produïda pel dinoflagelado G. toxicus.

Mecanisme de toxicitat

La maitotoxina activa els canals de calcio extracelulares, lo que du a un aument en els nivells de ions Ca2+ citosólicos.[2] Es desconeix l'objectiu molecular exacte de la maitotoxina, pero s'ha sugerit que la maitotoxina s'unix a la Ca2+ ATPansa (PMCA) de la membrana plasmática i la convertix en un canal iònic, similar a cóm la palitoxina convertix la Na+/K+-ATPansa en un canal iònic.[3] En última instància, s'activa una cascada de necroptosis, lo que dona com resultat la formació d'ampolles en la membrana i, finalment, la lisis celular.[4] La maitotoxina pot activar indirectament les proteasas calpaína-1 i calpaína-2 que s'unixen al calcio, lo que contribuïx a la necrosis.[5] La toxicitat de la maitotoxina en rates és la més alta per a les toxines no proteiques: la DL50 és de 50 ng/kg.[6]

Estructura molecular

La molècula en sí és un sistema de 32 anells fusionats. S'assembla a grans cadenes de àcit grassos i es destaca perque és una de les molècules no proteiques i no polisacáridas més grans i complexes produïdes per qualsevol organisme. La maitotoxina inclou 32 anells d'éter, 22 grups metilo, 28 grups hidroxilo i 2 ésters d'àcit sulfúric i té una estructura anfipática.[7][8][9] La seua estructura es va establir per mig de l'anàlisis utilisant resonància magnètica nuclear en l'Universitat de Tohoku, l'Universitat d'Harvard i l'Universitat de Tòquio en combinació en espectrometria de masses i métodos químics sintètics. No obstant, Andrew Gallimore i Jonathan Spencer han qüestionat l'estructura de la maitotoxina en una sola unió anular (l'unió J-K), basant-se únicament en consideracions biosintéticas i el seu model general per a la biogénesis del poliéter marí.[10] K. C. Nicolaou i Michael Frederick argumenten que a pesar d'este argument biosintético, l'estructura proposta originalment encara podria ser correcta.[11] La controvèrsia encara [necessita actualisació] no s'ha resolt.


Referències

  1. ↑ Yokoyama, A(1988).«Some Chemical Properties of Maitotoxin, a Putative Calcium Channel Agonist Isolated from a Marine Dinoflagellate».J. Biochem..104(2): 184–187.doi:10.1093/oxfordjournals.jbchem.a122438.
  2. ↑ Ohizumi, I; Yasumoto, T(1983).«Contraction and increase in tissue calcium content induced by maitotoxin, the most potent known marine toxin, in intestinal smooth muscle».British Journal of Pharmacology.79(1): 3–5.doi:10.1111/j.1476-5381.1983.tb10485.x.
  3. ↑ Sinkins, W. G; Estacion, M; Prasad, V; Goel, M(2009).«Maitotoxin converts the plasmalemmal Ca2+ pump into a Ca2+-permeable nonselective cation channel».American Journal of Physiology. Cell Physiology.297(6): C1533–43.doi:10.1152/ajpcell.00252.2009.
  4. ↑ (2001).«Maitotoxin-induced membrane blebbing and cell death in bovine aortic endothelial cells».BMC Physiology.1: 2.doi:10.1186/1472-6793-1-2.
  5. ↑ Wang, K.(1996).«Maitotoxin induïxes calpain activation in SH-SY5Y neuroblastoma cells and cerebrocortical cultures».Arch. Biochem. Biophys..331(2): 208–214.doi:10.1006/abbi.1996.0300.
  6. ↑ Igarashi, Tomoji; Aritake, Shiro; Yasumoto, Takeshi(1999).«Mechanisms underlying the hemolytic and ichthyotoxic activities of maitotoxin».Natural Toxins.Wiley.7(2): 71–79.ISSN 1056-9014.doi:<71::aid-nt40>3.0.co;2-0 10.1002/(sici)1522-7189(199903/04)7:2<71::aid-nt40>3.0.co;2-0.
  7. ↑ Murata, M(1994).«Structure and partial stereochemical assignments for maitotoxin, the most toxic and largest natural senar-biopolymer».J. Am. Chem. Soc..116(16): 7098–7107.doi:10.1021/ja00095a013.
  8. ↑ Sasaki, M(1996).«The complete structure of maitotoxin, I; Configuration of the C1-C14 side chain».Angew. Chem. Int. Ed. Engl..35(15): 1672–1675.doi:10.1002/anie.199616721.
  9. ↑ Kishi, I(1998).«Complete structure of maitotoxin».Pure Appl. Chem..70(2): 339–344.doi:10.1351/pac199870020339.
  10. ↑ Gallimore AR, Spencer JB(2006).«Stereochemical Uniformity in Marine Polyether Ladders—Implications for the Biosynthesis and Structure of Maitotoxin».Angew. Chem. Int. Ed. Engl..45(27): 4406–4413.doi:10.1002/anie.200504284.
  11. ↑ Nicolaou KC, Frederick MO(2007).«On the structure of maitotoxin».Angew. Chem. Int. Ed. Engl..46(28): 5278–82.doi:10.1002/anie.200604656.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Maitotoxina&oldid=1598900»