Anar al contingut

Maihueniopsis molfinoi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Maihueniopsis molfinoi

Maihueniopsis molfinoi és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Maihueniopsis, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des de Bolívia fins al noroest d'Argentina.

Descripció

Maihueniopsis molfinoi és una espècie de cactus que forma coixins compactes, constituïts per denses arracades de chicotets brots suculents. Els brots es dividixen en segments de forma cònica o ovalada, en l'àpiç més o menys redonejat, d'entre 1 i 1,5 cm tant de llongitut com de diàmetro. Presenten una superfície plana, encara que més o menys arrugada, i una epidermis de color vert clar.

Sobre els segments es disponen al voltant de cinc o sis areolas, situades en la part externa lliure i convexa. Es troben prou separades entre sí i tenen forma de chicotetes cavitats casi cilíndriques, d'entre 2 i 3 mm de diàmetro, reblixes d'un manojo de pèls blancs molt fins. Les tres areolas inferiors presenten, ademés, un pinzell de gloquidios rojosos. Estos són prims, pero rígits, rectes i cilíndrics, d'entre 3 i 3,5 mm de llongitut i aproximadament 0,05 mm de diàmetro. Tenen l'àpiç agut i la base bruscament aplanada i bidentada. Les dos areolas situades immediatament per damunt d'estes carixen de gloquidios i cada una presenta una espina robusta, recta o llaugerament estovada cap a l'exterior, d'entre 1,5 i 2,5 cm de llongitut i aproximadament 1 mm de gruixa. En la seua mitat inferior, les espines són aplanadas per la cara ventral i convexas per la dorsal, mentres que el restant presenta una secció cilíndrica. Són còrnees i rígides, de color pardo ceniciento en tonalitats rosades i més obscures en el terç superior.

Erro al crear miniatura:
Planta en floració

Les flors naixen de forma solitària en l'areola apical, que és major que les restants i presenta forma d'embut. Esta areola està coberta d'abundant pelussa blanca, pero carix de gloquidios, i se situa junt a dos areolas espiníferas laterals. Les flors són sésiles i medixen entre 2,5 i 3 cm de llongitut. l'ovari es continua en el tubo periántico, medix aproximadament 1,5 cm de llongitut i 1,2 cm de diàmetro, i es troba parcialment embotit en l'areola. Té forma cònica i llaugerament de peonza, és de color vert, pla, sense areolas ni escates i prou carnoso. Termina bruscament en una corona formada per al voltant de dotze segments periánticos, distribuïts generalment en quatre séries.

Els segments externs o calicinos són verts i carnosos. Els més externs són chicotets, ovalats i aguts, d'entre 3 i 4 mm de llongitut. Els següents tenen forma elipsoidal, medixen aproximadament 6 mm de llongitut i presenten un àpiç obtús o llaugerament mucronado, ademés d'una coloració alguna cosa més pàlida. Els segments interns o petalinos es disponen en dos séries i tenen forma obovada. Medixen entre 1,2 i 1,6 cm de llongitut i al voltant d'1 cm d'esgambi. Són de color groc sofre, prims i en una lluentor sedoso. En la part superior són redonejats i obtusos, encara que en ocasions presenten chicotetes dents o una llaugera escotadura, mentres que cap a la part posterior s'estretixen llaugerament.

Els estams són numerosos i cobrixen tota la mitat superior de la superfície interna del tubo periántico. Presenten filaments grocs d'entre 5 i 6 mm de llongitut i anteres lineares, blanquecinas, d'aproximadament 1 mm de llongitut. La mitat inferior interna del tubo periántico carix d'estams i és plana. l'estil és casi cilíndric o llaugerament tetrágono, medix uns 8 mm de llongitut i 2 mm de diàmetro i presenta una coloració verda asalmonada. Termina en un capítul casi globoso d'aproximadament 2,5 mm de diàmetro, en entre quatre i sis papiles o lòbuls rudimentaris i convergents, de color llaugerament morat. La cavitat ovàrica és chicoteta i semiesfèrica, i es troba protegida per parets carnosas que presenten una estructura cartilaginosa en forma d'embut.


Els fruts són carnosos i indehiscentes i presenten una coloració que varia entre el vert i el groc o roig.[1]

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des de Bolívia fins al noroest d'Argentina. Habita principalment en biomas desérticos o de xares seques.[2]

Referències

  1. ↑ «Noves notes cactológicas».Anals de la Societat Científica Argentina.99Consultat el 30-7-2026.
  2. ↑ «Maihueniopsis molfinoi Speg. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-07-30.