Maffei I

Maffei I

Maffei I és una galàxia elíptica jagantesca en la constelació de Casiopea. Anteriorment es creïa que era membre del Grup Local de galàxies, encara que ara se sap que pertany al seu propi grup, el Grup IC 342/Maffei. Ha segut nomenada en honor al seu descobridor Paolo Maffei, qui la va descobrir junt a la veïna Maffei II en 1967 per mig de les seues emissions infrarrojas.

Maffei I és una galàxia del tipo elíptica llaugerament aplanada. Té una forma de caixa i està composta principalment per estreles antigues en una metalicitat alta. Té un núcleu chicotet azulado en el que se seguixen formant estreles. De la mateixa manera que totes les elíptiques grans conté una població significativa de cúmuls globulars. Maffei I se situa a una distància estimada de 3 a 4 megapársecs de la Via Làctea i podria tractar-se de la galàxia elíptica jaganta més propenca.

Maffei I es troba en la Zona d'evasió i està enfosquida fortament pel pols i les estrelas de la Via Làctea. Si no estiguera enfosquida, seria una de les galàxies més grans (al voltant d'uns tres quartos del tamany de la lluna plena), lluentes i més notòries del cel. Pot observar-se usant un telescopi de 30 a 35 centímetros o més gran baix un cel molt obscur.

Descobriment

L'astrònom italià Paolo Maffei va ser un dels pioners en l'astronomia infrarroja, qui en els anys 1950 i 1960 va utilisar emulsions Eastman I-N estàndart hipersensibilisades químicament  en el propòsit d'obtindre imàgens d'alta calitat de cossos celests en la regió infrarroja propenca de l'espectre (la banda I, de 680 a 880 nm). Per a conseguir l'hipersensibilizaació les va sumergir en una solució de 5% d'amoníac per 3 a 5 minuts. Este procediment aumentava la sensibilitat en un orde de magnitut. Entre 1957 i 1967 Maffei va observar en esta tècnica molts cossos celests, entre ells cúmuls globulars i nebuloses planetàries. Alguns d'eixos cossos celests no eren visibles en lo absolut en plaques sensibles de llum blava (250 a 500 nm).

La galàxia Maffei I ha segut descoberta en una placa fotogràfica I-N hipersensibilizada exposta el 29 de setembre de 1967 en el telescopi Schmidt en l'Observatori astrofísic Asiago. Maffei va trobar a Maffei I junt en la seua galàxia companyera Maffei II mentres estava buscant nebuloses difusas i estreles T Tauri. L'objecte tenia un tamany aparent de fins a 50″ en el infrarroig propenc pero no era visible en la placa corresponent sensible a la llum blava. El seu espectre caria de qualsevol llínea d'emissió o absorció. Posteriorment es va demostrar també que tenia silenci de ràdio. En 1970, Hyron Spinrad va sugerir que Maffei I era una galàxia elíptica jaganta veïna altament enfosquida. Maffei I estaria entre les dèu galàxies més lluentes en els cels del hemisferi nort si no estiguera situada darrere de la Via Làctea.

Distància

Maffei I es troba a tan sol 0,55° del pla galàctic en mig de la zona d'evasió i experimenta al voltant de 4,7 de magnitut d'extinció en la llum visible (un factor d'aproximadament 1/70). Ademés de l'extinció, l'observació de Maffei I es veu encara més obstruïda pel fet de que està coberta per una immensa cantitat d'estreles dèbils de la Via Làctea, que poden ser confoses com si anaren pròpies de Maffei I. Com a resultat, determinar la seua distància ha segut especialment difícil.

En 1971, immediatament despuix del seu descobriment, Hyron Spinrad va estimar la distància de Maffei I a aproximadament 1 megapársec (Mpc), lo que l'ubicaria dins del Grup Local de galàxies. En 1983 esta estimació va ser reconsiderada a 2,1Plantilla:± Mpc per Ronald Buta i Marshall McCall utilisant la relació general entre la lluminositat i la velocitat de dispersió de les galàxies elíptiques. Aquella distància posa a Maffei I fòra del Grup Local, encara que lo suficientment prop com per a haver tingut influència sobre est en el passat.

En 1993 Gerard Lupino i John Tonry varen usar les fluctuacions de lluentor en la superfície per a obtindre una nova estimació de la distància de Maffei I a uns 4,15 ± 0,5 Mpc. Posteriorment en el 2001, Tim Davidge i Sidney van donen Bergh varen usar òptica adaptativa per a observar a les estreles més lluentes de la branca asintòtica jaganta de Maffei I i varen concloure que s'ubica a una distància de 4,4Plantilla:± Mpc del Sol. L'última estimació de la distància de Maffei I —basada en la relació recalculada entre la lluminositat i la velocitat de dispersió per a les galàxies elíptiques i l'extinció actualisada— és de 2,85 ± 0,36 Mpc.

La distàncies més grans de 3 o més Mpc estimades en els últims 20 anys implicarien que Maffei I mai hauria estat lo suficientment prop del Grup Local com per a influenciar la seua dinàmica de forma significativa.

Maffei I s'allunta del Sol a una velocitat d'aproximadament 66 km/s. No obstant, la seua velocitat relativa al centre de massa del Grup Local és de 297 km/s. Açò significa que Maffei I participa en l'expansió de l'univers.