Machaeropterus pyrocephalus
;_Rio_Branco,_Acre,_Brazil.jpg)
El saltarín encés[1] (Machaeropterus pyrocephalus), també denominat saltarín cabeciencendido (en Veneçuela), saltarín gorro de fòc (en Perú) o manaquín de capa en flames,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae pertanyent al gènero Machaeropterus. És natiu d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
Es distribuïx per Perú, Bolívia, Brasil i Veneçuela. En Perú i nort de Bolívia es troba en el piedemonte dels Andes fins a 1500 m s. n. m. d'altitut. En Brasil té una àmplia distribució que comprén els estats de Rondonia, Amazones, Acre, Pará, Goiás, Mate Grosso i Tocantins. En Veneçuela es distribuïx únicament pel sur, en l'estat de Bolívar.[3]
Esta espècie és considerada poc comuna en les seues hàbitats naturals: el sotobosque i les vores de selves humides i boscs secundaris madurs; en algunes àrees sembla favorir boscs de transició. Des de 100200 m d'altitut en Veneçuela.[4]
Descripció
Com molts atres membres de la seua família, el saltarín encés és chicotet (medix uns 9 cm de llongitut), rechoncho, en una coa i un pic curts. El mascle té una cridanera cresta taronja i roja. Les ales són verdes i el cos té un toc rojós. El pit és blanc en llistes roges. La femella és verda dorsalment i el pit i pancha són blanc verdosos en un matís groc. Les pates són rosàcees.[5]
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie M. pyrocephalus va ser descrita per primera volta pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1852 baix el nom científic Pipra pyrocephala; la localitat tipo és desconeguda, s'assumix «Ucayali, alt Amazones, Perú».
Etimologia
El nom genèric femení «Machaeropterus» es compon de les paraules del grec «μαχαιρα makhaira» que significa ‘gavinet’, ‘daga’, i «πτερος pteros» que significa ‘d'ales’; i el nom de l'espècie «pyrocephalus», es compon de les paraules del grec «purrhos» que significa ‘de color de fòc’, ‘roig’, i «kephalos» que significa ‘de cap’.[6]
Subespècies
Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[7] i Clements Checklist/eBird, es reconeixen dos subespècies, en la seua corresponent distribució geogràfica:
- Machaeropterus pyrocephalus pallidiceps J.T. Zimmer, 1936 - sur de Veneçuela (baixa vall del Caura i mija vall del Caragua, en Bolívar, també un únic registre en el noroest d'Amazones) i extrem nort de Brasil (nort de Roraima).
- Machaeropterus pyrocephalus pyrocephalus (P.L Sclater, 1852) - localitats àmpliament disperses en l'est del Perú, nort de Bolívia i Amazònia brasilera (principalment en el sur, a l'est fins a Amapá i Goiás).
Referències
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 26 d'abril de 2016. P. 492.
- ↑ Saltarín Encés Machaeropterus pyrocephalus (Sclater, PL, 1852) en Avibase. Consultada el 26 d'abril de 2016.
- ↑ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, D. Roberson, T. A. Fredericks, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2015. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2015.
- ↑ Machaeropterus pyrocephalus en Birds of the World.
- ↑ Schulenberg T.S., Stotz D.F., Lane D.F., O'Neill J.P. & Parker III T.A. (2008). Birds of Peru, Princeton University Press. ISBN 978-0-7136-8673-9.
- ↑ Jobling, J.A. (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Machaeropterus , p. 235; pyrocephalus, p. 326»
- ↑ IOC World Bird List: Cotingas, manakins, tityras, becards