Anar al contingut

MACS J1149 Lensed Star 1

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
MACS J1149 Lensed Star 1

MACS J1149 Lensed Star 1, també coneguda com Ícaro i (S1), és una estrela supergigante blava observada a través d'una lent gravitacional. És l'estrela individual més distant detectada, a 14.400 millons d'anys llum de la Terra (temps còsmic de 9,34 mil millons d'anys; desplaçament al roig z=1.49), a partir d'abril de 2018.[1][2][3][4][5] La llum de l'estrela es va emetre 4.400 millons d'anys despuix del Big Bang.[5]

Segons el codescubridor Patrick Kelly, l'estrela està a lo manco un centenar de voltes més distant que la següent estrela no supernova més lluntana, i és la primera volta que s'observa una estrela individual magnificada.[2][5]

Història

Comparació de l'espectre de Ícaro en el model d'un espectre estrela blau supergigante

L'estrela es va trobar en el curs d'estudiar la supernova SN Refsdal en el telescopi espacial Hubble. Mentres havien estat recolectant imàgens d'esta nova a partir de 2004, varen descobrir una font puntual que havia aparegut en les seues imàgens de 2013, i es varen tornar molt més lluentes per a 2016. Varen determinar que la font puntual era una estrela solitària que es magnificava més de 2000 voltes, usant un lent gravitacional de cúmul de galàxia.[1][2][3][4][5]


La llum de LS1 es va magnificar no solament per l'enorme massa total del cúmul de galàxies MACS J1149+2223, ubicat a 5000 millons d'anys llum de distància, sino també per un atre objecte compacte d'aproximadament tres masses solars dins del cúmul de galàxies en sí; un efecte conegut com microlente gravitacional.[5][6][7]

Normalment, els únics objectes astronòmics que es poden detectar en este ranc serien galàxies sanceres o supernovas, pero la llum de l'estrela es va magnificar per l'efecte de microlente. Ells varen determinar que la llum era una estrela i no una supernova ya que la seua temperatura no fluctuava; la temperatura també els va permetre catalogar a l'estrela com una supergigante blava.[8]

En l'edat de l'univers estimada en 13.800 millons d'anys, la llum observada des de l'estrela es va generar aproximadament 3/4 cap a arrere des de l'edat de l'univers. Kelly va sugerir que els descobriments de microlentes similars podrien ajudar-los a identificar les primeres estreles de l'univers.[8]

Com l'estrela era una supergigante blava fa 9000 millons d'anys, és poc provable que existixca en eixa forma en este moment, donada la vida esperada de jagantes blaves similars.[8]

Nom

El nom formal MACS J1149 és una referència a MAssive Cluster Survey (MACS) i les coordenades de l'estrela en l'época astronòmica J2000.

Mentres que Kelly havia volgut nomenar a l'estrela Warhol, aludint a la noció d'Andy Warhol de tindre 15 minuts de fama, l'equip va terminar nomenant a l'estrela Ícaro basant-se en la figura mitològica grega.[9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Kelly, Patrick L. et al.(2 d'abril de 2018).«Ampliació extrema d'una estrela individual al desplaçament al roig 1.5 per una lent d'arracada de galàxies». Nature.2: 334-342.doi:10.1038/s41550-018-0430-3.Consultat el 3 d'abril de 2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Jenkins, Ann; Villard, Ray; Kelly, Patrick (2 d'abril de 2018). «Hubble Uncovers the Farthest Star Ever Seen». NASA. Consultat el 3 d'abril de 2018.
  3. ↑ 3,0 3,1 Howell, Elizabeth (2 d'abril de 2018). «L'alliniació còsmica rara revela l'estrela més distant jamai vista». Space.com. Consultat el 3 d'abril de 2018.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Hubble mira a través de lents còsmics per a capturar l'estrela més distant jamai vista», Berkeley News, 2 d'abril de 2018. Consultat el 3 d'abril de 2018.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Parks, Jake (2 d'abril de 2018). «Hubble veu l'estrela més lluntana jamai vista». Astronomy. Consultat el 2 d'abril de 2018.
  6. ↑ «Hubble utilisa lent còsmica per a descobrir l'estrela més distant jamai observada», Mathias Jäger, spacetelescope.org, 2 d'abril de 2018. Consultat el 3 d'abril de 2018.
  7. ↑ La microlente va allumenar l'estrela per un factor de 4, o al voltant d'1,5 magnituts. En un aument de 600x, s'allumena en 6002(360,000), que seria una diferència de magnitut adicional de 13.9 magnituts. Per lo tant, l'estrela tindria un Vmag de 43.8 sense cap efecte de lent, mils de voltes més tènue que lo que podria captar qualsevol telescopi actual o planejat.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Guarino, Ben (3 d'abril). «Esta estrela és la més lluntana jamai vista. Està a 9000 millons d'anys llum de distància». The Washington Post. Consultat el 3 d'abril de 2018.
  9. ↑ Dunham, Will (2 d'abril de 2018). «L'estrela més distant jamai detectada es troba a la mitat de l'univers». Reuters. Consultat el 3 d'abril de 2018.