Anar al contingut

Müller (llinage)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Müller (Plantilla:Pronunciat) és un llinage d'orige alemà es remonta a l'ocupació del molinero (en llatí migeval molinarius).[1]

Orige

L'Imperi Romà havia dut la tecnologia del molí a través dels Alps, inicialment en molins de mà o molins accionados per animals de tir. Ya en els sigles V al VIII, les mansions i castells també tenien molí hidràulic, l'us de l'energia hidroelèctrica pels molins va ser un progrés de tecnologia en l'Edat Mija i va conduir a un aument significatiu en el número de molineros professionals des del XII. Els molineros eren una font important d'imposts per als monasteris i la noblea. A uns 1200 agricultors se'ls va prohibir seguir utilisant els seus propis molins manuals per a produir farina, els noms dels llocs mostren que els assentaments es varen formar al voltant de majestuosos molins, molins de vent que es varen estendre especialment en l'Edat Moderna en el noroest d'Alemània. Es diu que al voltant de 1860 hi havia fins a 65.000 molins en Alemània.[1][2]

Els alemans o atres persones els antepassats de les quals es dien "Müller" escrivien comunament el nom "Mueller" o "Muller" si vivien en països l'idioma escrit dels quals no dispon la diéresis "Ü".

Distribució geogràfica

Distribució del llinage Müller en Alemània.

Müller és el llinage més comú en l'àrea de parla alemana, només en Alemània hi ha més de 320.000 entrades en la guia telefònica (1,5 %) (sifra de 1996). També hi ha al voltant de 40.000 entrades de les variants (vejau: llinages més comuns en Alemània). Segons Jürgen Udolph al voltant de 700.000 alemans duen el nom de Müller. En tot lo món, Müller (incloses les variants ortogràfiques Mueller i Muller) ocupa el 10.º lloc entre els llinages més comuns del món en al voltant d'un milló d'homònims, darrere de "Smirnow" (2,5 millons, nové lloc) i Smith (4 millons, 8.º lloc).[3]

Müller en Espanya

Descendents de la Noblea de l'Imperi Alemà, que varen aplegar a Espanya en el XVI, en el Regnat de Carlos I, provenen dels Cantons Catòlics Suïssos, de la zona sur del llac Constanza, de la ciutat de Constanza i dels Cantons de Sant Gal i Glaris. Va haver membres d'esta família que varen pertànyer a l'Orde de l'Orso (Orde instituïda en 1213 per l'emperador d'Alemània, Federico II Hohenstaufen). Nobles Oficials de l'Armada i l'Eixèrcit.[4][5] Descendents del Exclmo. Sr. Juan George Müller, qui va ser Coronel del Regiment de Granaders Suïssos Müller i al que li va ser concedida la Creu de la Real i Militar Orde de Sant Luis per la seua actuació en la Batalla de Denain. El primer en entrar al servici d'Espanya va ser Exclmo. Sr. Melchor Jose Müller Auerin[6] en 1743.[7]

Branques importants d'esta família varen tindre especial rellevància en les províncies de Lleida[8][9] i Granada. Els Müller d'este linaje són una de les nobles famílies més representatives de Granada:

El Palau Müller, construït per la família López de la Cambra pero venut a la família Müller abans d'entrar a viure. Els Müller varen comprar el Palau entre 1913 i 1915, en la Gran Via de Colón (Granada), obra arquitecte Ángel Casas Vílchez, que realisarà vàries construccions en el mateix carrer. Va ser comprat per l'Ajuntament de Granada, sent alcalde Gallego Burín. Hui dia és la Sèu de la Subdelegació del Govern.[10]

Jardins de l'estil francés entre el XVIII i XIX, són els més singulars que queden en la Vall de Lecrín. Estan situats junt al Palau de Zayas, actual Ajuntament de Nigüelas. Els jardins guarden un immillorable aspecte despuix d'haver segut rehabilitats. Estes possessions eren de la família de D. José Blanes Zabala, pero va ser adquirida pels Müller aproximadament en 1955, permaneixent des de llavors en propietat d'esta família.

Esta família té especial importància en els pobles del sur de Granada, especialment en Almuñécar, a on un ingenier real apellidar Müller, va realisar les carreteres de millora per a donar accés a esta població. La primera casa dels Müller es trobava junt al Castell de Sant Miguel, que va ser venuda, i es varen construir l'actual casa dels Müller,[11] junt a l'ajuntament d'Almuñécar, sent l'actual ama Carmen Torres Müller. (Casa de Torres)

L'escut d'Armes dels Müller de Granada és en gules, tres astrals de guerra, en faixa d'or.

Una atra noble família en este llinage es troba en Catalunya:

El primer marqués de Muller, Francisco Javier de Muller i de Ferrer, aristócrata i viticultor tarraconense d'orige bavar. També estan enllaçats en el llinage Müller els títuls de Baró de la Real Jura i vizcondado de Belloch. L'escut d'armes d'este linaje és d'azur, una roda de molí d'or.

Lliteratura

  • Gudrun Schury:Nos diem Müller. ¡I això és millor! Casi tot sobre el nom alemà més exitós. Eichborn, Fráncfort del Meno 2008, ISBN 978-3-8218-6042-8.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Rheinischen Mühlenverband i. V.. «muehlenverband-rheinland. de/Muehlen/Entwicklung-im-Rheinland/ Mühlenverband Rheinland» (en alemà). Consultat el 12 de Febrer de 2021.
  2. ↑ Deutschlandfunk. «deutschlandfunk. de/muehlen-sanfte-energiequellen-des-mittelalters.1148. de. html? dram:article_id=180814 Mühlen, sanfte Energiequellen dones Mittelalters» (en alemà). Consultat el 12 de Febrer de 2021.
  3. ↑ Yahoo. «archive. org/web/20210504212822/https://es-us. finanzas. yahoo. com/noticias/apellidos-comunes-mundo-ranking-origen-210200440. html Llinages més comuns en el món: rànquing i orige dels més freqüents» (en alemà). Archivat des d'el finanzas. yahoo. com/noticias/apellidos-comunes-mundo-ranking-origen-210200440. html original, el 4 de maig de 2021. Consultat el 2 de Juny de 2021.
  4. ↑ Castells i fortificacions de Galícia: L'arquitectura militar dels sigles XVI-XVIII
  5. ↑ Els ingeniers militars de la monarquia hispànica en els sigles XVII i XVIII Escrit per Alicia Cambra Muñoz
  6. ↑ http://todoavante. es/index. php? title=Muller,_Jose_Biografia
  7. ↑ https://books. google. es/books? id=NSg0YyF_ts8C&lpg=PA191&dq=Jose%20Cruz%20M%C3%BCller&hl=es&pg=PA191#v=onepage&q=Jose%20Cruz%20M%C3%BCller&f=false
  8. ↑ Vida del General D. José María de Torrijos i Uriarte, Volum 1 Escrit per Luisa Saenz de Viniegra de Torrijos
  9. ↑ https://books. google. es/books? id=cBI6AQAAMAAJ&dq=Jose%20Cruz%20M%C3%BCller%20Lerida&hl=es&pg=PA1452#v=onepage&q=Jose%20Cruz%20M%C3%BCller%20Lerida&f=false
  10. ↑ Granada: Guia d'Arquitectura Eduardo Martín Martín, Nicolás Torices Comprén Delegació de Granada, Colege Oficial d'Arquitectes d'Andalusia Oriental, 1998-320 pàgines
  11. ↑ boe. es/boe/dias/1986/10/30/pdfs/A36331-36331. pdf // Bolletí Oficial de l'Estat

Enllaços externs

Müller (llinage) en el Viccionari.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Müller_(llinage)&oldid=1516447»