Anar al contingut

Mónada (gnosticisme)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Mónada és, en molts sistemes gnósticos (i heresiológicos), un dels térmens pels que es coneix al Ser Suprem, també cridat l'U, l'Absolut, Teleos Aion (l'Eón perfecte, αἰών τέλεος), Bythos (la Profunditat o la Gran Profunditat, Βυθός), Proarchē (Abans de l'Inici, προαρχή ), Hē Archē (el Començ, ἡ ἀρχή) o el Pare Inefable.

Concepte

[editar | editar còdic]

L'Un és la font primordial del pléroma, la regió de la llum. Les diverses emanació de l'Un es diuen eones.

En determinades variacions del gnosticisme, especialment les inspirades per Monoimo, la Mónada era el deu suprem que va crear deus menors o elements (similars a eones).

En algunes versions de l'antic gnosticisme, especialment les derivades de Valentí el Gnóstico, una deidad menor conegut com el Demiürgue va tindre un paper en la creació del món material, adicionalment a la funció de la Mónada. En estes formes de gnosticisme, el Deu de l'Antic Testament a sovint es considera que va ser el Demiürgue, no la Mónada o, a voltes, diferents passages s'interpreten referides a una o a un atre.

Esta Mónada és la font espiritual de tot lo que emana del pléroma i pot ser contrastada en l'obscuritat de la matèria pura.

Història

[editar | editar còdic]

Segons Hipólito de Roma, este punt de vista va ser inspirat pels pitagórico, que varen cridar a la primera cosa en existir, la mónada, que va engendrar a la díada, que va engendrar als números, que va engendrar el punt, generant llínees o finitud, etc.[1] Els filòsofs neopitagóricos i neoplatónicos com Plotino i Porfirio varen condenar el gnosticisme pel seu tractament de la Mónada o l'U.

Durant molt temps, va persistir la llegenda segons la qual, un jove en el nom d'Epifanio va ser el líder del gnosticisme monádico i va morir als dèsset anys. No obstant, els especialistes pensen que esta llegenda pot haver sorgit de la mala comprensió de la paraula grega epiphanēs que pot haver segut confosa com el nom d'una persona, quan en realitat, en grec significa «distinguit».[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Diógenes Laercio, Vides, opinions i sentències dels filòsofs més ilustres.
  2. Pixeu, G.R.S. 1900. "Epiphanes, Fragments of a Faith Forgotten, pp. 232-235, The Gnostic Society Library (en anglés).


Referències

[editar | editar còdic]