Anar al contingut

Lunar Roving Vehicle

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lunar Roving Vehicle
El Rover llunar de l'Apollo 15.

El Lunar Roving Vehicle (també cridat LRV, Rover llunar o molabs) va ser un astromóvil llunar tot-terreny empleat pels astronautas de les missions Apolo 15, 16 i 17 en els seus desplaçaments per la superfície llunar.

Característiques

El L.R.V. va aplegar a la Lluna empaquetat i en unes dimensions de 90 x 150 x 170 centímetros, introduït en un compartiment del mòdul de descens LEM. L'autonomia del vehícul va quedar establida en 78 hores de funcionament durant el dia llunar. Els tres vehículs L.R.V. varen ser construïts per l'empresa nortamericana Boeing, en respal de la Delco Electronics de General Motors.

Diagrama del rover llunar
Diagrama del rover llunar

Components

El astromóvil es compon d'un chassis d'alumini dorat en quatre rodes (no neumàtiques, sino de malla d'acer) i dos assents, que una volta desplegat totalment té unes dimensions totals de 3,10 m de llongitut, 1,80 m d'esgambi i 181 kg en buit incloent el dispositiu de fixació i desplegament. El pes en càrrega és de 621 kg.

El chassis estava format per tres parts: la davantera que contenia les bateries, l'unitat de procés d'informació i l'unitat direccional del sistema de navegació, aixina com el control electrònic de marcha i direcció.

La part central soportava els assents dels astronautes, la consola de control i la palanca de direcció situada entre abdós assents. La part posterior servia per al transport de l'equip científic.

El chassis es trobava a una altura de 35 cm sobre el sol, i anava subjecte per quatre rodes amortiguadas per un sistema de barres de torsió, en un diàmetro de 81,8 cm cada una, agarrades per un disc d'alumini i titani i en un esgambi de 23 cm realisades en un entretejido a pur de cordes de piano. Cada roda tenia el seu propi motor elèctric, alimentat per dos bateries de 36 volts, ademés d'una de reserva i s'havia estimat la seua vida útil en 75.000 revolucions, és dir uns 180 km. Cada una duya un sistema de mecanisme que permetia el seu desengrane del motor per a que poguera seguir girant si este fallava, permetent al L.R.V. desplaçar-se a velocitat llenta en només dos rodes motrius.

La velocitat que alcançava era d'uns 3-4 quilòmetros-hora, i la màxima de 14, i en total varen realisar 90,8 km per la superfície llunar, sense alluntar-se mai més de 9,6 km del mòdul, puix si el vehícul s'averiava era la distància de seguritat màxima que podrien recórrer a peu fins a la nau.

Ademés de transportar a dos astronautes, també transportava antenes de baix alcanç, repetidors de les comunicacions radi en directe en la Terra, tomavistas de 16 milímetres en els seus respectius carregadors, telecámaras, fotocámara de 70 milímetres, perforadora del sol, pinces per a arreplegar mostres, magnetómetro, ferramentes, recanvis i compartiment baix els assents.

El sistema de navegació devia permetre als astronautes la tornada al mòdul llunar (L.M.) i es basava en un sistema de moviment per estima a partir d'un punt conegut que determinava constantment la distància recorreguda i la direcció.

Constava d'un giroscopi direccional que suministrava informació constant sobre la direcció de la marcha, odómetros en cada una de les rodes que determinaven la velocitat i distància recorreguda, i una unitat procesadora que calculava aixina la distància recorreguda. Un indicador de posició senyalava la direcció del vehícul, orientació, distància total recorreguda i distància al mòdul llunar.

La precisió d'estos sistemes varen permetre fer retornar al vehícul a menys de 100 m de distància del mòdul llunar despuix de recórrer 32 km, lo que bastava per a que quedara situat en el camp visual dels tripulants.