Astromóvil llunar

Un astromóvil llunar o rover llunar és un astromóvil (vehícul motorisat d'exploració espacial) específicament dissenyat per a moure's a través de la superfície de la Lluna per mig de rodadura. Alguns rovers han segut dissenyats per a transportar membres de la tripulació d'un vol espacial, com el Vehícul Ambulant Llunar Apolo; uns atres són parcialment o plenament robots autònoms, com Lunojod 1 i Yutu. Fins a 2013, tres països han tingut astromóviles en la Lluna: l'Unió Soviètica, els Estats Units i China
Missions passades
[editar | editar còdic]Lunojod 1
[editar | editar còdic]AP
Lunojod 1 (en rus, Луноход) era el primer de dos astromóviles llunars sense nom que l'Unió Soviètica alunizó com a part de la seua programa Lunojod. La nau espacial que va dur a la lluna al Lunojod 1 rebia el nom de Lluna 17. L'aeronau alunizó en el mar de Pluges en novembre de 1970. Lunojod va ser el primer robot ambulant dirigit per control de remot en aterrisar en un atre cos celest. Despuix de 11 mesos de treball en la superfície llunar, Lunojod 1 va ostentar el récort de durabilitat d'un rover durant més de 30 anys, fins que un nou récort va ser alcançat per l'explorador marcianà Mars Exploration Rover.
Lunojod 2
[editar | editar còdic]AP Lunojod 2 és el segon dels dos vehículs llunars sense nom que l'Unió Soviètica alunizó com a part de la seua programa Lunojod. La nau Lluna 21 alunizó i va desplegar este astromóvil en giner de 1973. Els objectius d'esta missió, era recolectar imàgens de la superfície llunar, examinar els nivells de llum ambiental per a determinar la viabilitat d'observacions astronòmiques des de la lluna, realisar tests de rendiment sobre tecnologies làser, l'observació dels rajos X solars, pren de medicions de camps magnètics, i estudiar la mecànica dels materials sobre la superfície llunar.
Vehícul Ambulant Llunar Apolo
[editar | editar còdic]
El Llunar Roving Vehicle (LRV) o Vehícul Ambulant Llunar era un vehícul alimentat per bateries i propulsado per quatre rodes utilisat en la Lluna durant les últimes tres missions del programa Apolo (15, 16, i 17) durant 1971 i 1972. El LRV era capaç de dur un o dos astronautes, el seu equipament, i les mostres llunars recollides.
Yutu
[editar | editar còdic]Yutu, és un astromóvil llunar chinenc que es va llançar l'1 de decembre de 2013 i alunizó el 14 de decembre de 2013 com a part de la missió Chang'i 3. Es va convertir en el primer vehícul llunar de China, i formava part de la segona fase del Programa d'Exploració Llunar chinenc mamprés per China National Space Administration (CNSA).[1] El llunar rover es diu Yutu, o Conill de Jade, nom que es va triar per ser el guanyador d'una enquesta en llínea.[2]
El rover va trobar dificultats operatives despuix de la primera nit llunar del dia 14, i era incapaç de moure's despuix del fi de la segona nit llunar. No obstant, va ser capaç d'arreplegar algunes senyes útils.
El rover Yutu podria ser el primer robot realisant una hibernación real en la lluna.[3]
Missions previstes
[editar | editar còdic]
L'equip Barcelona Moon Team
[editar | editar còdic]El Barcelona Moon Team és un equip que participa en el Google Llunar X Prize, en una data de llançament prevista en juny de 2015, encara que en octubre de 2017 no hi havia notícies del seu enviament a la Lluna.[4]
Astrobotic Tecnologia rover
[editar | editar còdic]Astrobotic Technology, és una companyia privada situada en Pittsburgh, Pennsilvània, Estats Units, que planeja enviar un rover a la Lluna en octubre de 2015, com a part del Google Llunar X Prize.
Chang'i 4 rover
[editar | editar còdic]Missió chinenca en una data de llançament prevista per al 2015.
Chandrayaan-2 rover
[editar | editar còdic]El Chandrayaan-2 és la primera missió índia que posarà un rover en la lluna. Esta conta en un orbitador llunar i un lander llunar. El rover pesa 50 kg, tindrà sis rodes i serà alimentat per energia solar. Aterrisarà prop d'un dels pols i es mantindrà actiu durant un any, movent-se fins a 150 km a velocitat màxima de 360 m/h. L'any de llançament propost per a la missió és 2017.
SELENE-2 rover
[editar | editar còdic]Missió robòtica japonesa cap a la Lluna. Inclourà un orbitador, un lander i un rover. L'any de llançament previst és el 2017.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Chang’i 3: The Chinese Rover Mission
- ↑ «[1]», The New York Claves. Consultat el 2 de decembre de 2013.
- ↑ "Chinenca's Yutu Rover Might Be The World's First True Hibernating Robot" [2] archivat en Wayback Machine. from InvestorSpot.com
- ↑ BarcelonaMoonTeam
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Astromóvil lunar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.