Anar al contingut

Loxanthocereus pachycladus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Loxanthocereus pachycladus

Loxanthocereus pachycladus és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Loxanthocereus, dins de la família Cactaceae. És endèmica de la costa central del Perú, específicament dels departaments d'Ica i Lima.

Descripció

Loxanthocereus pachycladus és una espècie de cactus arbustivo, en ramificació des de la base. Els brots són a sovint semipostrados i presenten els extrems curvats cap a dalt. Medixen entre 1 i 3 m de llongitut i de 3,5 a 10 cm de diàmetro. L'epidermis presenta una coloració que varia del vert herba al vert grisáceo.

Erro al crear miniatura:
Detall de les costelles i els tubèrculs

Els brots posseïxen entre 7 i 12 costelles, constreñidas per una muesca situada entre els tubèrculs baixos. Sobre elles es disponen areolas relativament separades entre sí. Cada areola presenta una espina central robusta, de color gris i superfície estriada, que alcança fins a 7 cm de llongitut. Ademés, posseïx entre 6 i 12 espines radials aciculares i robustes, de color marró groguenc, que adquirixen una tonalitat grisácea en l'edat i alcancen fins a 1,5 cm de llongitut.

Les flors són rectes, de color bermellón i alcancen fins a 9 cm de llongitut. Els fruts són de color vert groguenc i medixen aproximadament 4 cm de diàmetro. Contenen llavors negres, opaques i de superfície rugosa.[1][2]

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es troba en la costa central del Perú, concretament en els departaments d'Ica i Lima. Habita principalment en zones de clima tropical en una estació seca marcada,[3] entre els 1800 i els 3000 m s. n. m. Creix en xares seques i espinosos, aixina com en valls interandinos.[2][4]

Referències

  1. ↑ Ostolaza Nano (2014). Tots els cactus del Perú, Ministeri de l'Ambiente, pp. 340-342. ISBN 978-612-4174-16-2.
  2. ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en Alemà), Ulmer, p. 122. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  3. ↑ «Loxanthocereus pachycladus Rauh & Backeb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-07-22.
  4. ↑ «Cleistocactus pachycladus: Ostalaza, C., Càceres, F. & Roque, J.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152622A121481833».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152622A121481833.en.Consultat el 2026-07-22.