Anar al contingut

Lotus pedunculatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lotus pedunculatus


Lotus pedunculatus Cav., cridada lotera, cuernecillo gran o alfalfa chilota, és una planta herbàcea de la família de les fabàcees. S'utilisa com ferraja en l'alimentació de rumiants.


Descripció

Herba perenne per mig de rizoma. Talles ascendents, buits, més o menys ramificats de fins a 1 m. Fulles compostes per 5 folíols (hojuelas) de fins a 2,5 cm, verdiazules per davall, sent els dos inferiors semblants a estípules. Hojuelas de contorn romboidal o obovat, agudes, sanceres, variablemente piloses, de fins a 25 x 15 mm. Flors dispostes en cabezuelas o corones de llarc cabillo, en número d'entre 5 i 12; càliç tubular, acampanat en 5 dents esteses en brot, aproximadament del llarc del tuco. Corola amariposada de color groc, a sovint teñir de roig, d'entre 1 i 1,8 cm de llongitut. Frut en baïna de fins a 35 x 2,5 mm de llongitut. Florix en primavera i en l'estiu[1]

Hàbitat

L. pedunculatus apareix en un ampli ranc d'hàbitats humits i oberts, mostrant una llaugera predilecció pels sols àcits. Aixina, pot trobar-se en prats, praderies humides, junt a estanys, llacs o rius o en chapulls, com marenys o zones pantanoses.

Distribució

Està molt estesa per Europa i ha segut introduïda en regions templades de tot lo món. S'ha trobat en llocs com Sibèria, Canadà, EE. UU., Argentina, nort d'Àfrica, Suràfrica, Nova Zelanda, Tasmània i Austràlia.[2]

En Nova Zelanda es va crear el cultivar "Maku" en l'objectiu de tindre una leguminosa ferragera d'alta producció que puga créixer be en condicions d'alta humitat i sols en pH àcit.

Observacions

Esta espècie té les mateixes propietats que els cuernecillos: l'infusió de les seues flors ajuda a combatre l'insomni.

Taxonomia

Lotus pedunculatus va ser descrita per Antoni Josep Cavanilles i publicada en Journal of Botany, British and Foreign 66: 141. 1928.[3]

Varietats acceptades
Sinonímia
  • Lotus granadensis Chrtková
  • Lotus uliginosus Schkuhr
  • Lotus uluginosus Schkuhr
  • Lotus major Sm.
  • Lotus trifoliolatus Eastw.[4]

Referències

  1. ↑ Luceño Garcés, M. (1998). Flores de Gredos, Àvila:Caixa d'Àvila. ISBN 84-930203-0-3.
  2. ↑ «Lotus pedunculatus». International Legume Database & Information Service (ILDIS).
  3. ↑ «Lotus pedunculatus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de decembre de 2014.
  4. ↑ «Lotus pedunculatus». The Plant List. Consultat el 3 de decembre de 2014.

Bibliografia

Bibliografia

  1. Greuter, W. et al. (Eds.) (1989) Med-Checklist Vol. 4 (published)
  1. Cavanilles, A.J. (1793) Icon. Descr. Vol. 2
  2. Heywood, V.H. & Ball, P.W. (1968) Leguminosae. In: Flora Europaea Vol. 2. ed. Tutin, T.G. et al.
  3. Webb, C.J. et al. (1988) Flora of New Zealand Vol IV
  4. Roskov Yu. R. (2005) Editorial Scrutiny: Malesian data import (unpubl.)
  5. Roskov Yu. R. (2005) Editorial scrutiny: Northern Eurasia data Import (unpubl.)
  6. Hnatiuk, R.J. (1990) Census Australian Vasc. Plants, Bureau Fl. & Fauna, Canberra
  7. Paris F. & al. (1976) Guide dones fleurs sauvages. Neuchatel, París. (Fr)
  8. Kuprianova, L.A. (1941) In: Flora URSS, Vol. 11. Mosqua, Leningrad. (Rus)
  9. Rothmaler W. & al. (1988) Exkursionsflora fur die Gebiete der DDR und der BRD. Bd. 2.

Enllaços externs