Anar al contingut

Locus cerúleo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Locus cerúleo

El locus cerúleo (Plantilla:TA; moltes voltes abreviat com LC) és una regió anatòmica en el talle cerebral involucrada en la resposta al pànic i al estrés. El seu nom en llatí significa el lloc blau, que deriva de la pigmentació ocasionada pel contingut de grànuls de melanina dins d'esta estructura, motiu pel qual també és conegut com nucleus pigmentosus ponti. Esta melanina es forma per la polimerisació de la noradrenalina.[1][2][3]

Va ser descobert en 1784 per Félix Vicq-d'Azyr,[4] re descrita posteriorment per Johann Christian Reil en 1809[5] i nomenat pels germans Joseph Wenzel i Karl Wenzel en 1812.[6]

Anatomia

És un núcleu localisat en la regió grisa central en la part dorsal de la protuberància, baix el sol de el IV ventrícul.

Funció

El locus coeruleus està involucrat en molts dels efectes simpàtics durant l'estrés per l'increment en la producció de noradrenalina.

Estudis recents[quàn?] identifiquen este núcleu com un centre clau en els processos de vigília.

Alguns estudis electrofisiológicos[quí?] sustenten que el locus coeruleus és activat per diversos estímuls estresantes i estímuls nociceptivos i també per estímuls fisiològics com hipotensió, l'hipoxia i estimulació visceral que incrementen la descàrrega de les neuronas d'esta estructura. Quan els models animals són exposts a estrés crónicament, produïx una major activitat sobre les neurones receptors de el LC.


El locus coeruleus també ha segut involucrat en el trastorn per estrés postraumático i en la fisiopatologia de la demència a través de la pèrdua de l'estímul noradrenérgico. Científics del Colege de Medicina Albert Einstein de l'Universitat Yeshiva (en els Estats Units) han propost una nova teoria sobre l'autisme, que sugerix que el cervell de les persones en esta condició és estructuralment normal, encara que desregulado, lo que significa que els síntomes d'esta dolència podrien ser reversibles ya que l'autisme seria un trastorn evolutiu causat per un dany en la regulació del locus coeruleus. En el seu nou plantejament, este equip opina que en l'autisme, el sistema LC-NA (locus coeruleus sistema noadrenérgico) està desregulado per l'interrelació de factors ambientals, genètics i epigenéticos (substàncies químiques presents tant dins com fora del genoma que regulen l'expressió genètica). Creuen que l'estrés juga un paper central en la desregulaació del sistema LC-NA, especialment en les etapes finals del desenroll prenatal quan el cervell fetal és particularment vulnerable.

El Locus coeruleus també és conegut per ser el responsable d'enviar respostes al cos i estimular la funció de l'organisme.

Un eixemple d'açò és quan el cos o l'organisme d'un individu s'ha acostumat o s'ha fet adicte a algun tipo de Substància o droga, este s'encarrega d'emetre diferents tipos de reaccions les quals no estan presents en la funció d'un organisme normal.

Quan l'organisme d'una persona adicta a alguna substància com l'alcohol o droga es priva o s'absté d'ingerir una mínima dosis de la substància a la qual ya és adicta es presentarà el síndrome d'abstinència, açò succeïx perque eixa chicoteta part ubicada en el talle cerebral s'estimula i al mateix temps s'altera. el Locus coeruleus respondrà enviant múltiples reaccions a l'organisme de la persona tals com a febres, mal de cap, ariçonada.

Una volta que una persona torna a ingerir una dosis de la substància que s'ha abstingut a consumir, el Locus coeruleus a l'instant borrarà tot síntoma i resposta d'abstinència a l'organisme tornant a la normalitat durant un periodo de 10-12 hores (temps en el qual apareixen novament els síntomes de la persona adicta).

Referències

  1. ↑ «The locus coeruleus and noradrenergic modulation of cognition».Nature Reviews Neuroscience.10(3)
    211–223.ISSN 1471-003X.doi:10.1038/nrn2573.Consultat el 2025-06-18.
  2. ↑ «The locus coeruleus–noradrenergic system: modulation of behavioral state and state-dependent cognitive processes».Brain Research Reviews.42(1)
    33–84.doi:10.1016/S0165-0173(03)00143-7.Consultat el 2025-06-18.
  3. ↑ «AN INTEGRATIVE THEORY OF LOCUS COERULEUS-NOREPINEPHRINE FUNCTION: Adaptive Gain and Optimal Performance».Annual Review of Neuroscience.28(1)
    403–450.ISSN 0147-006X.doi:10.1146/annurev.neuro.28.061604.135709.Consultat el 2025-06-18.
  4. ↑ “Félix Vicq d'Azyr (1746-1794): fundador primerenc de la "neuroanatomy and royal French physician"” . Childs Nerv Syst 27 (7): 1031–4. doi:10.1007/s00381-011-1424-i. PMID 21445631.
  5. ↑ Maeda T. “The locus coeruleus: history”. J. Chem. Neuroanat. 18 (1–2): 57–64. doi:10.1016/s0891-0618(99)00051-4. PMID 10708919.
  6. ↑ Swanson, LW. Neuroanatomical terminology : a lexicon of classical origins and historical foundations. Oxford University Press, 2014. England ISBN 9780195340624