Lliura palestina

La lliura palestina (Plantilla:Lang-he-n; en àrap: جنيه فلسطيني) va ser la moneda de curs llegal del Mandat Britànic de Palestina entre l'1 de novembre de 1927 fins al 14 de maig de 1948 —introduïda per la Junta Monetària de Palestina en lloc de la lliura egipcíaca— i del Estat d'Israel entre el 15 de maig de 1948 i el 23 de juny de 1952, quan va ser reemplaçat per la lira o lliura israelita. La lliura palestina també va ser la moneda de Transjordania fins a 1949, quan va ser reemplaçada pel dinar jordà, i va permanéixer en us en la Cisjordània transjordana fins a 1950. En la Franja de Gaza, la lliura palestina va continuar circulant fins a abril de 1951, quan va ser reemplaçada per la lliura egipcíaca.

Lliura palestina

Història

Fins a 1918, la regió que hui coneixem com Palestina o Israel formava part del Imperi otomà, i per lo tant, s'utilisava la lira turca. Despuix de l'establiment del Mandat Britànic de Palestina, la lliura egipcíaca va circular junt a la moneda turca fins a 1927. Esta situació va dur a una reforma monetària, introduint la lliura palestina en el seu valor fixat a la lliura esterlina. La lliura palestina també es va declarar de curs llegal en l'Emirat de Transjordania, que tècnicament formava part del Mandat britànic, encara que tenia un estatut d'autonomia especial per a l'administració local. L'orgue encarregat d'emetre la moneda era el Consell Monetari, que depenia de la Colonial Office. En maig de 1948 el Consell Monetari es va dissoldre en terminar el Mandat britànic. L'àrea que ocupava este es va dividir en distintes entitats polítiques: Israel, Jordània, Cisjordània i la Franja de Gaza.

En el final del Mandat Britànic la Junta Monetària es va dissoldre en maig de 1948, pero la lliura palestina va continuar en circulació durant el periodo de transició:

• En Israel varen passar quatre anys des de la finalisació del Mandat britànic fins que va adoptar la lira israelita (o lliura israelita), un sistema monetari propi. Entre 1948 i 1952 la lliura palestina va continuar sent de curs llegal en Israel. En agost de 1948, es varen emetre nous billets impresos per la The Anglo-Palestine Company Limited, propietat de l'Agència Judeua i en sèu en Londres.
• En Transjordania la lliura palestina va ser substituïda pel dinar jordà en 1949.
• En Cisjordània la lliura palestina va continuar circulant fins a 1950, quan Cisjordània va ser anexada per Transjordania, i el dinar jordà es va convertir en moneda de curs llegal allí. Hui en dia el dinar jordà s'accepta junt al shéquel israelita.
• En la Franja de Gaza la lliura palestina va circular fins a abril de 1951, quan va ser substituïda per la lliura egipcíaca, tres anys en acabant de que l'eixèrcit egipcíac es fera en el control del territori. Hui en dia, la població de Gaza utilisa el shéquel israelita.

En els Acorts d'Oslo es va especificar que l'Autoritat Nacional Palestina no podrà emetre la seua pròpia moneda, i deuria dependre de les monedes d'Israel i Jordània. No obstant, sí podria emetre sagells de correus que utilisaven en térmens de la lliura palestina.

Monedes

En 1927 es varen introduir les primeres monedes en denominacions d'1, 2, 5, 10, 20, 50 i 100 mils. Totes les denominacions estan escrites en hebreu, anglés i àrap. L'últim acunyament de monedes es va realisar en 1946, i totes les monedes datades en 1947 es varen tornar a fondre.

Moneda de la lliura palestina
Emés per la Junta Monetària de Palestina
Image	Valor	Paràmetros tècnics			Descripció			Data de la primera emissió	Data dels anys d'emissió
		Diàmetro		Composició	Vora	Anvers	Revers
	1 mil	21 mm	3.23 g	Bronze	Pla	"Palestina" en hebreu, Inglés i àrap, any d'acunyament. En hebreu; també menciona l'acrònim (א״י) de Eretz Yisrael (Terra d'Israel).	Valor en hebreu, Inglés i àrap, branca d'olivera	1927	1927, 1935, 1937, 1939, 1940, 1941, 1942, 1943, 1944, 1946
	2 mils	28 mm	7.77 g						1927, 1941, 1942, 1945, 1946
	5 mils	20 mm	2.91 g	Cuproníquel			Valor en hebreu, Inglés i àrap		1927, 1934, 1935, 1939, 1941, 1946
	5 mills	20 mm	2.9	Bronze				1942	1942, 1944
	10 mils	27 mm	6.47 g	Cuproníquel				1927	1927, 1933, 1934, 1935, 1937, 1939, 1940, 1941, 1942, 1946
	10 mils	27 mm	6.47	Bronze				1942	1942, 1943
	20 mils	30.5 mm	11.33 g	Cuproníquel				1927	1927, 1933, 1934, 1935, 1940, 1941
	20 mils	30.5 mm	11.3	Bronze				1942	1942, 1944
	50 mils	23.5 mm	5.83 g	720‰ Argent	Estriado	"Palestina" en hebreu, Inglés i àrap, any d'acunyament, branca d'olivera. En hebreu; també menciona l'acrònim (א״י) de Eretz Yisrael (Terra d'Israel).		1927	1927, 1931, 1933, 1934, 1935, 1939, 1940, 1942, 1943
	100 mils	29 mm	11.66 g
Emés pel Estat d'Israel
Image	Valor	Paràmetros tècnics			Descripció			Data de la primera emissió	Data dels anys d'emissió
		Diàmetro	Pes	Composició	Vora	Anvers	Revers
	1 pruta	21 mm	1.3 g	Alumini	Pla	Ancora; "Israel" en hebreu i àrap. El disseny es basa en una moneda d'Alejandro Janneo (76-103 aC).	La denominació "1 Pruta" i la data en hebreu; dos branques d'olivera estilisades al voltant de la vora.	25 d'octubre de 1950	5709 (1949)
	5 pruta	20 mm	3.2 g	Bronze		Lira de quatre cordes; "Israel" en hebreu i àrap. El disseny es basa en una moneda de la Tumult de Bar-Kochba (132-135 eC).	La denominació "5 Pruta" i la data en hebreu; dos branques d'olivera estilisades al voltant de la vora.	28 de decembre de 1950
	10 pruta	27 mm	6.1g			Ánfora de dos mànecs;; "Israel" en hebreu i àrap. El disseny es basa en una moneda de la Tumult de Bar-Kochba (132-135 eC).	La denominació "10 Pruta" i la data en hebreu; dos branques d'olivera estilisades al voltant de la vora.	4 de giner de 1950
	25 mil	30 mm	3.8 g	Alumini		Arracada de raïms, basat en monedes falcades durant la Tumult de Bar-Kochba (132-135 EC); "Israel" en hebreu dalt i en àrap avall.	La denominació "25 Mil" en hebreu i àrap; data en hebreu a continuació; dos branques d'olivera estilisades entorn, basades en monedes falcades durant la Tumult de Bar Kokhba (132-135 d. C.)	6 d'abril de 1949	5708 (1948), 5709 (1949)
	25 pruta	19.5 mm	2.8 g	Cuproníquel	Estriado		Valor i data en hebreu dins de la corona.	4 de giner de 1950	5709 (1949)
Erro al crear miniatura:	50 pruta	23.5 mm	5.69 g			Una branca de Full de parra.	Valor i data dins de la corona formada per dos branques d'olivera estilisades formant un círcul al voltant del perímetro.	11 de maig de 1949
	100 pruta	28.5 mm	11.3 g			Palmera datilera en sèt branques i dos arracades de dátiles. El nom del país apareix en i àrap.	Valor i data en hebreu dins d'una corona de branques d'olivera estilisades.	25 de maig de 1949
Erro al crear miniatura:	250 pruta	32.2 mm	14.1 g			Tres branques de palma; "Israel" en hebreu i àrap. El disseny es basa en una moneda falcada durant la Gran Tumult (66 - 70 CE).	La denominació "250 Pruta" i la data en hebreu; dos branques d'olivera estilisades al voltant de la vora.	11 d'octubre de 1950

Vore també

• Dinar jordà