Anar al contingut

Lliura egipcíaca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lliura egipcíaca
Primer billet d'1 lliura, emés en 1898.

La lliura egipcíaca (en àrap egipcíac: جنيه مصرى Genēh Maṣri) és la moneda llegal actual d'Egipte. Es dividix en 100 piastras (قرش, qirsh), o 1000 milèsims (milliemes, مليم, mallim).[1][2][3][4][5] El còdic ISO 4217 per a la lliura egipcíaca és EGP. Localment s'usa l'abreviatura LI o L. I., que significa en francés livre égyptienne. El nom en àrap egipcíac, geneh, pot ser relacionat al nom anglés, guinea.

Història

En 1834, un decret real que promulga un proyecte de llei parlamentari va ser publicat per a prevore l'aplicació d'una moneda egipcíaca basada en una base bimetálica. Dos anys més vesprada, la lliura egipcíaca va ser falcada i posada en la circulació.

Originalment va ser dividida en 100 piastras, cada una de 40 per a. En 1885, la per a va deixar de ser usada i la piastra va ser dividida en dècims, que varen anar renombrados milliemes en 1916.

Els canvis llegals varen ser fixats per la força de la llei per a monedes estrangeres d'importància, i estos varen ser acceptables per a l'establiment de transaccions internes. Gradualment, açò va conduir a l'us del patró ore en Egipte, entre 1885 i 1914. El Banc Nacional d'Egipte va imprimir billets de banc per primera volta el 3 d'abril de 1899.[segons]

Billets

En l'actualitat, hi ha dos entitats emissores distintes, el Banc Central d'Egipte i el Govern del País. Abdós emissions tenen caràcter oficial i són de lliure circulació.

El Banc Central d'Egipte emet billets de:

Billets del Banc Central d'Egipte
Image Valor Dimensions (milímetros) color Descripció Va començar a circular
Anvers Revers Anvers Revers
25 piastras 130 × 70 Blava Mesquita d'Ayesha Escut d'Egipte 1985
50 piastras 135 × 70 Marró Mesquita del-Azhar Ramses II 1985
1 lliura 140 × 70 Taronja Mesquita de Qaitbay Abu Simbel 1978
5 lliures 145 × 70 Turquesa Mesquita d'Ibn Tulun Un mural d'un faraó en el ric Nilo. 1981
10 lliures 150 × 70 Rosa Mesquita del Rifa'i Kefrén 2003
20 lliures 155 × 70 Vert Mesquita de Muhammad Alí Eixèrcit en l'Antic Egipte en un friso d'un temple 1978
50 lliures 160 × 70 Malva Mesquita d'Abu Huraiba Temple d'Edfu 1993
100 lliures 165 × 70 Vert Mesquita-madrasa del Sultà Hasán Gran Esfinge de Guiza 1994
200 lliures 175 × 80 Vert Oliva Mesquita de Qani-Bay L'escriga assentat 2007


Mentres que el Govern solament emet billets de baixa denominació: 5, 10, 25 i 50 piastras.

Les últimes incorporacions han segut les monedes de 50 piastras i 1 lliura, abdós de 25 mm de diàmetro. La moneda de 50 piastras és de latón i en el seu anvers apareix el bust de la reina Cleopatra, mentres que la moneda d'1 lliura és bimetálica en un anell de cupróniquel i un centre de latón en el que apareix en el seu anvers la Caraça del faraó més famós de l'història d'Egipte, Tutankamón. En 2007 la moneda de 50 piastras va disminuir el seu tamany passant de 25 a 23 mm. També s'ha posat en circulació recentment un billet de 200 lliures.

Nova série de billets de polímer
Image Valor Dimensions (milímetros) color Descripció Va començar a circular
Anvers Revers Anvers Revers
10 lliures 132 × 69 Taronja Mesquita Al-Fattah al-Aleem Hatshepsut 2022
20 lliures 137 × 69 Menta Mesquita de Muhammad Alí Un carro de guerra faraònic i la reina Cleopatra. 2023

Referències

  1. ↑ «Llista de monedes». Wikilengua de l'espanyol. Consultat el 2025-06-06.
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ Diccionario de la lengua española
  4. ↑ Diccionario de la lengua española
  5. ↑ UN. Translation Division. Documentation, Reference and Terminology Section. «Units of currency = Unités monétaires = Unitats monetàries». Bibliteca Digital de les Nacions Unides. Consultat el 2025-06-06.