Nou séquel
El nou séquel[1] (Plantilla:Lang-he-n, shékel jadash; NIS per les seues sigles en anglés), o nou siclo (nom tradicional, derivat del llatí siclus, que prové de l'hebreu shéqel) és l'unitat monetària d'Israel i, juntament en el dinar jordà, també ho és de l'Autoritat Nacional Palestina. Es dividix en 100 agorot.
El nou séquel es va adoptar en 1985, en substitució de l'antic shekel, a raó de 1000 antics shekel per cada unitat de la moneda nova. Emés pel Banc d'Israel, varen circular en un principi monedes 1, 5 i 10 agorot i d'1/2 nou séquel i billets d'1, 5, 10, 20, 50, 100 i 200 nous seque'ls, encara que hui en dia solament circula monedes de 10 agorot i 1/2, 1, 2, 5 i 10 nous seque'ls i billets de 20, 50, 100 i 200 nous shekel.
El còdic ISO 4217 és ILS i la seua abreviatura és el símbol ₪ –una combinació de les inicials hebrees de les paraules séquel (ש) i jadash (ח) – o be s'abrevia שח (pronunciat shaj). Es dividix en 100 agorot (Plantilla:Hebreu; en singular agorá, Plantilla:Hebreu; en àrap اغورة, agūra). Des de l'1 de giner de 2003 el nou séquel és una moneda lliurement convertible.
Monedes
En 1985, les monedes en denominacions d'1, 5 i 10 agorot, ½ i 1 nou séquel es varen introduir.[2] En 1990, es varen introduir monedes de 5 nous shqalim,[3] seguit de 10 nous shqalim en 1995.[4] La producció de peces d'1 agorá ha cessat en 1991. La moneda de 2 nous shqalim va ser introduïda el 9 de decembre de 2007.[5] La moneda de 5 agorot va ser retirada de circulació l'1 de giner de 2008.[6]
Circulació de les monedes de nou séquel són:
| Image | Valor | Paràmetros tècnics | Descripció | Data de |- | Diàmetro | Gruixa | Pes | Composició | Vora | Observacions | Revers | inici | retir | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
1 agorá | 17 mm | 2 g | Bronze d'alumini 92 % coure 6 % alumini 2 % níquel |
Pla | Una galera antiga, l'emblema estatal, "Israel" en Hebreu, Àrap i Inglés. | Valor, data | 4 de setembre de 1985 | 1 d'abril de 1991 | ||||||||||
|
5 agorot | 19.5 mm | 3 g | Pla | Rèplica d'una moneda d'1/8 shéquel de l'any 4 de la primera guerra judeo-romana (66-74 d. C.),[7] l'emblema estatal, "Israel" en Hebreu, Àrap i Inglés. | 1 de giner de 2008 | |||||||||||||
|
10 agorot | 22 mm | 4 g | Pla | Rèplica d'una moneda emesa per Antígono Matatías (37 - 40 B. C. I.) en el candelabro sèt braços, l'emblema estatal, "Israel" en Hebreu, Àrap i Inglés. | Actual | |||||||||||||
|
½ nou séquel | 26 mm | 6.5 g | Pla | Lira, l'emblema estatal | Valor, data, "Israel" en Hebreu, Àrap i Inglés. | Actual | ||||||||||||
|
1 nou séquel | 18 mm | 4 g | Cuproníquel 75% coure 25% níquel[8] |
Pla | Lliris, "Yehud" en antic Hebreu, l'emblema estatal | Valor, data, "Israel" en Hebreu, Àrap i Inglés. | 4 de setembre de 1985 | Actual | ||||||||||
|
2 nous shaqalim | 21.6 mm | 2.3 mm | 5.7 g | Níquel acer | Pla en 4 regions de regates | Dos cornucopias, l'emblema estatal | 9 de decembre de 2007 | Actual | ||||||||||
|
5 nous shaqalim | 24 mm | 2.4 mm | 8.2 g | Cuproníquel 75% coure 25% níquel |
12 costats | Capital de columna, l'emblema estatal | 2 de giner de 1990 | Actual | ||||||||||
|
10 nous shaqalim | 23 mm Núcleu: 16 mm |
2.2 mm | 7 g | Exterior: Cuproníquel Interior: Níquel-Latón |
Reeded | Palmera en sèt fulls i dos cistelles en dátiles, l'emblema estatal, les paraules "Per a la redenció de Sion" en idioma hebreu antic i modern. | Valor, data, "Israel" en Hebreu, Àrap i Inglés. | 7 de febrer de 1995 | Actual | |||||||||
- Les dates en estes monedes s'escriuen d'acort al calendari hebreu escrit en numeració hebrea.
Billets
Series C (2014–present)
El comité va propondre que la nova série duria els retrats de prominents poetes hebreus, entre ells Raquel la poetisa, Shaul Tchernichovsky, Lligga Goldberg i Nathan Alterman. En decembre de 2010, es va anunciar que la série contaria en retrats de Menachem Begin, Yitzhak Rabin, i Rachel i Shmuel Yosef Agnón el 19 de decembre de 2009. Quan la família de Begin es va opondre a la decisió, la proposta original de la comissió va ser receptada el 10 de març de 2011.
| 3.ª série del nou séquel | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Image | Valor | Dimensions | Color | Anvers | Revers | Data circulació |
 |
₪20 | 129 x 71 mm | Rojo | Raquel Bluwstein, poetisa | Vista de la mar de Galilea | Finals de 2017 |
 |
₪50 | 136 x 71 mm | Vert | Saúl Chernijovski, escritor | Capitel d'una columna corintia | 16 de setembre de 2014 |
 |
₪100 | 143 x 71 mm | Taronja | Lligga Goldberg, escritora | Un parell de gamos perses | Finals del 2017 |
 |
₪200 | 150 x 71 mm | Blau | Nathan Alterman, escritor | flora i la lluna | 23 de decembre de 2015 |
Vore també
Referències
- ↑ «Séquel, moneda d'Israel». Fundéu. Consultat el 27 de juny de 2015.
- ↑ «About the Agora and New Sheqel Séries». Banknotes and Coins Catalog. The Bank of Israel. Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2012. Consultat el 26 de decembre de 2007.
- ↑ «5 NEW SHEQALIM». Banknotes and Coins Catalog. The Bank of Israel. Archivat des d'el original, el 20 de giner de 2008. Consultat el 26 de decembre de 2007.
- ↑ «10 NEW SHEQALIM». Banknotes and Coins Catalog. The Bank of Israel. Archivat des d'el original, el 20 de giner de 2008. Consultat el 26 de decembre de 2007.
- ↑ «Press Release:The new NIS 2 coin». The Bank of Israel. Archivat des d'el original, el 5 de novembre de 2011. Consultat el 26 de decembre de 2007.
- ↑ «Abolishment of the 5 agorot coin.» (en hebreu). The Bank of Israel. Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2012. Consultat el 1 de giner de 2008.
- ↑ «Monedes del primer tumult judeu contra Roma (66-74 d. C.)».(15)Consultat el 2022-03-24.
- ↑ Note les monedes d'1 nou shequel d'acer revestit per níquel varen ser emeses en 1994 i 1995
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nuevo séquel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.