Lleu
Els lleu[1] són estructures anatòmiques pertanyents al sistema respiratori, s'ubiquen en la cavitat toràcica, a abdós costats del mediastino. Per l'espai ocupat pel cor, el pulmó dret és més gran que el seu homòlec esquerre. Posseïxen tres cares; mediastínica, costal i diafragmàtica, ho irrigan les artèries bronquials i les artèries pulmonars li duen sanc per a el seu oxigenacó. Embriológicamente deriva de l'endodermo.
Els pulmons són els òrguens en els quals la sanc rep oxigen procedent de l'aire inspirat i es desprén del diòxit de carbono, el qual passa a l'aire espirado. Este intercanvi, es produïx per mig de difusió simple dels gasos gràcies a la diferència de pressions parcials d'oxigen i diòxit de carbono entre la sanc i els alvéolos.
Anatomia i característiques
Els pulmons estan situats dins del tórax i a abdós costats del cor. Estan protegits per les costelles i separats l'u de l'atre pel mediastino. Estan coberts per una doble membrana nomenada pleura, entre abdós pleura es forma una cavitat (cavitat pleural) que està ocupada per una fina làmina de líquit seroso.
La superfície dels pulmons és de color rosat en els chiquets i alguna cosa més grisácea en els adults. El pes depén del sexe i del hemitórax que ocupen: el pulmó dret pesa en promig 600 grams i l'esquerre 500 g. Estes sifres són una miqueta inferiors en el cas de la dòna, pel menor tamany de la caixa toràcica, i alguna cosa superiors en el varó.[2] Es descriuen en abdós pulmons un vèrtiç o ápex corresponent a la seua porció superior i una base o porció inferior que es recolza en el múscul diafragma. El pulmó dret està dividit en 3 lòbuls per dos cisuras, mentres que l'esquerre conta únicament en 2 lòbuls, superior i inferior, separats per una cisura.
Cisuras i lòbuls
El pulmó dret està dividit per dos cisuras (major i menor) en 3 parts o lòbuls (superior, mig i inferior). El pulmó esquerre té dos lòbuls (superior i inferior) separats per una cisura (oblicua). La cisura major d'abdós pulmons va des del quart espai intercostal posterior fins al terç anterior de l'hemidiafragma corresponent. En el pulmó dret separa els lòbuls superior i mig del lòbul inferior, mentres que en el pulmó esquerre separa els dos únics lòbuls: superior i inferior. La cisura menor separa els lòbuls superior i mig del pulmó dret i va des de la paret anterior del tórax fins a la cisura major. Pot estar absent o incompleta en fins a un 25 % de les persones.
En cada lòbul es distinguixen diferents segments, ben diferenciats, corresponent-li a cada u un bronqui segmentario (3.ª generació bronquial). Existixen vàries classificacions per a nomenar als diferents segments, sent una de les més acceptades la de Boyden.[3] Els bronquis segmentarios es subdividen en bronquis pròpiament dits i bronquíols (generacions 12-16). Estos últims carixen de cartílec i es ramifican en bronquíols terminals i bronquíols respiratoris (generacions 17 a 19) que desemboquen en els alvéolos: les unitats funcionantes d'intercanvi gaseós del pulmó.
Existix també el lòbul de la vena ácigos com una variació de l'anatomia normal.[4]
Pleura
La pleura és una membrana de teixit conjuntiu, elàstica, que evita que els pulmons rocen directament en la paret interna de la caixa toràcica. Posseïx 2 capes, la pleura parietal o externa que recobrix i s'adherix al diafragma i a la part interior de la caixa toràcica, i la pleura visceral que recobrix l'exterior dels pulmons, introduint-se en els seus lòbuls a través de les cisuras. Entre abdós capes existix una menuda cantitat (uns 15 cm³) de líquit lubrificant denominat líquit pleural.
Circulació
El pulmó rep la sanc procedent del ventrícul dret a través de l'artèria pulmonar. L'artèria pulmonar es dividix en dos branques, una per al pulmó dret i una atra per a l'esquerre, les quals es ramifican progressivament seguint un trayecte paralel al de les vies respiratòries. El sistema venoso és més variable i pot dispondre's en diferents trayectes, pero finalment les quatre venes pulmonars, dos procedents del pulmó dret i dos de l'esquerre, desemboquen en l'aurícula esquerra. Cal tindre en conte que la circulació pulmonar presenta una peculiaritat sobre el restant de la circulació sistémica, ya que les artèries pulmonars són les úniques artèries de l'organisme que transporten sanc desoxigenada, mentres que les venes pulmonars, despuix de l'intercanvi gaseós en els alvéolos, aporten sanc oxigenada cap a l'aurícula esquerra, l'intercanvi entre oxigen i diòxit de carbono es realisa per mig de difusió entre la llum dels alveolos pulmonars i els capilars sanguíneus.[5]
Per una atra part el pulmó rep sanc oxigenada a través de les artèries bronquials que sorgixen directament de l'artèria aorta, esta sanc oxigenada irriga sobretot les parets dels bronquis i els bronquíols.[5]
Histologia
El pulmó està constituït per multitut de menuts sacs adjacents plens d'aire denominats alvéolos. Es troben interconectados uns en uns atres pels cridats poros de Kohn, que faciliten la distribució del gas. Els pulmons tenen al voltant de 500 millons d'alvéolos, formant una superfície total propenca als 70 m².
Les cèlules que formen el alveolo són les següents:[6]
- Neumocitos tipo I. Són les més abundants, formen la paret del alveolo i tenen un núcleu que protruye cap a la llum alveolar.
- Neumocitos tipo II, Són menys abundants, i es caracterisen per la producció de surfactante pulmonar que s'acumula en els cossos lamelares abans de ser expulsat a llum alveolar. Posseïxen vellosidades en la seua superfície. El surfactante pulmonar és un complex lipoprotéicos que proporcionen tensió superficial molt baixa en la interfase líquit-aigua, reduint aixina el treball necessari per al estirament de la paret pulmonar per la reducció de la tensió, i prevenint el colapse dels alvéolos.
- Macrófagos alveolars. Són un atre tipo de cèlules presents en l'epiteli respiratori, en funció defensiva front a les infeccions i la pols.
Els bronquis i bronquíols són les vies aérees que transporten l'aire fins als alveolos. La paret interior dels bronquis està recoberta per menudes proyeccions nomenades cilios que tenen la funció d'atrapar residus i microbis procedent de l'aire inspirat, també conta en cèlules especialisades que reben el nom de cèlules caliciformes que secretan mucus, el qual forma una fina capa en la paret del bronqui que facilita l'atrapament de les impurees i germens.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Frank H. Netter, M. D. Atlas de Anatomía Humana. Barcelona: Masson, 1996. Rouvière, H. y Delmas, A. Anatomía Humana. Barcelona: Masson, 9ª ed., 1996. Warwick, Williams. Gray: Anatomía. Madrid: Editorial Harcourt, 36ª ed., 1995
- ↑ «Anatomía segmentaria». Archivat des de l'original, el 28 de septiembre de 2007.
- ↑ Prat, Guillermo Daniel; Costi, David; Ruiz, Camilo; Lorea, Bárbara(2017-10).«Lóbulo de la ácigos: importancia anátomo quirúrgica».Tercera Época.7(1)ISSN 0325-5611.Consultat el 11 de noviembre de 2020.(en es)
- ↑ 5,0 5,1 Tortora-Derrickson: Principios de anatomía y fisiología, 11ª edición. Consultado el 14 de febrero de 2017.
- ↑ VV.AA: Aparato respiratorio. Histología.
- Archivat el 23 de novembre de 2015 archivat en Wayback Machine. Consultado el 15 de febrero de 2017.
