Llengües andines
Les llengües andines són llengües indígenes d'Amèrica parlades en la regió andina. Estes llengües pertanyen a diferents famílies llingüístiques entre les que no s'ha provat un parentesc propenc.


El criteri per a considerar les llengües andines és especialment geogràfic; no obstant, també existixen certs traces tipològiques que es donen en la majoria d'elles que permetrien considerar a la regió andina com un àrea de convergència llingüística. En eixe aspecte, les llengües andinas diferixen tipológicamente de manera clara de les llengües amazòniques —que podria considerar-se que formen una atra àrea llingüística en traces tipològiques comunes, diferents a les traces de la regió andina—.
Les llengües andines han tingut i tenen influència en l'espanyol, idioma oficial en tots els països andins.
Traces tipològiques
Algunes tendències típiques del àrea llingüística andina la situen a banda d'atres àrees llingüístiques propenques, com l'amazónica o la mesoamericana. Entre estes traces estan:[1]
- Tipo general:
- Les llengües andinas són freqüentment sintètiques, combinen el marcage de núcleu i el marcage del modificador, són bàsicament aglutinants i presenten cert grau de fusió.
- Fonologia:
- Existixen generalment dos o tres consonant líquides, les fricativas són més numeroses que les africadas, i abunda el sistema vocàlic de tres elements /i, a, o/, sent en general rara l'existència de vocals nassals.
- Morfologia nominal:
- No solen existir classificadors nominals o gènero gramatical.
- Existix una llista extensa de casos gramaticals, incloent gran número de casos oblicuos.
- La relació de possessió a sovint inclou marcage tant en el posseïdor com en lo posseït.
- Concordancia:
- Generalment, el verp concorda en els dos arguments principals: subjecte i objecte.
- L'allineament morfosintàctic sol ser de tipo nominatiu-acusatiu.
- Les formes dels possessius solen diferir dels clíticos pronominals del verp.
- Morfologia verbal:
- Sintaxis:
- La subordinació inclou rarament l'us de formes verbals nominalisades o deverbatius.
- No sol existir incorporació nominal de cap tipo.
- Lèxic
- Existixen una llista àmplia de numerals o formes lèxiques per a designar números.
Comparació lèxica
A continuació es mostren algunes comparacions lèxiques entre els numerals de llengües andinas:[2]
| GLOSSA | Uru | Puquina | PROTO- ARU |
PROTO- QUECHUA |
PROTO- ZÁPARA |
PROTO- CAWAPANO |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | ši | pesk | **maya | **suk | **núki | aʔnalaʔ |
| 2 | piske | baix | **paya | iškay | **ko:pi | **katuʔ |
| 3 | čep | kapak | **kimsa | **kala | ||
| 4 | pácpic | sper | **pusi | **çusku | ||
| 5 | paanucu | takpa | **pichqa | |||
| 6 | pacchui | čičo | **suqta | |||
| 7 | tohoro | stu | **qançis | |||
| 8 | cohonco | kino | **pusaq | |||
| 9 | sankau | čeka | **isqun | |||
| 10 | kalo | skata | **çunka |
Llengües andines (segons Joseph Greenberg)
La majoria de llingüistes proponen que la major part de les similituts lèxiques i les traces gramaticals semblants de les llengües andines es deuen a un contacte llingüístic prolongat.[3] No obstant, alguns autors com J. Greenberg i M. Ruhlen sostenen que les llengües andinas formarien una unitat filogenético vàlida o macrofamilia dins de les llengües amerindies. Els subgrups dins de la macrofamilia andina de la proposta de Greenberg són:[4]
- Llengües quechuas
- Llengües aimaras
- Záparo-Cahuapano
- Sabela-Itucale
- Llengües andinas septentrionals
- Llengües andinas meridionals
S'ha propost també al quechuamarán per a agrupar a les llengües quechuas i aimaras. Tant la gran majoria dels grups anteriors com les divisions dins dels subgrups septentrional i meridional són llengües aïllades. La proposta de que les llengües anteriors constituïxen una unitat filogenético, aixina com la divisió proposta per a la mateixa, és considerada com altament especulativa per la majoria dels llingüistes.[5] Per eixa raó, esta classificació no ha segut àmpliament acceptada pels especialistes en estes llengües.[6]
Referències
- ↑ Dixon, 1999, pp. 9-10
- ↑ zompist. com/same. htm Numerals in South American languages (Rosenfelder's Metaverse)
- ↑ Aikhenvald i Dixon, 1999
- ↑ Greenberg, Joseph H., i Merritt Ruhlen (2007). merrittruhlen. com/files/AED5. pdf An Amerind Etymological Dictionary (PDF), 12.ª edició (en anglés), Stanford: Dept. of Anthropological Sciences Stanford University, pp. 277-278. Consultat el 27 de juny de 2008.
- ↑ Bolnick, Deborah A.; Beth A. Shook, Lyle Campbell i Ives Goddard(setembre de 2004).ncbi. nlm. nih. gov/pmc/articles/PMC1182033/ «Problematic Use of Greenberg’s Linguistic Classification of the Americas in Studies of Native American Genetic Variation».American Journal of Human Genetics.75(3): 519–523.Consultat el 18 de maig de 2007.(en anglés)
- ↑ Vore per eixemple crítiques contra l'hipòtesis amerindia
Bibliografia
- Adelaar, Wilhem (2004). google. com. pe/books? id=UiwaUY6KsY8C&printsec=frontcover&hl=es&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false The Language of the Vages, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-36275-7.
- Dixon i Alexandra I. Aikhenvald (eds.) (1999). The Amazonian languages. Cambridge: Cambridge University Press.
- Kaufman, Terrence (1990). «Language History in South America: What we know and how to know more», David L. Payne (ed.). org/details/amazonianlinguis0000unse Amazonian Linguistics, Austin: University of Texas Press.
Enllaços externs
- [[Archiu:{{#switch:Llengües indígenes d'Amèrica|20px|Vore el portal sobre Llengües indígenes d'Amèrica]] Portal:Llengües indígenes d'Amèrica. Contingut relacionat en Llengües indígenes d'Amèrica.
- proeibandes. org/ Programa de Formació en Educació Intercultural Bilingüe per als Països Andinos (EIB)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lenguas andinas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.