Anar al contingut

Llei del logaritmo iterado

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Law of large numbers.gif
Gràfica de Sn/n (roig), la seua desviació típica 1/n (blava) i la seua cota 2loglogn/n donada per la llei del logaritmo iterado (vert). Observe's la forma aleatòria en que canvia de la seua cota superior a la seua cota inferior. Abdós eixos estan escalats per una funció no llineal (vore detalls en la versió en anglés).

En teoria de la provabilitat, la llei del logaritmo iterado descriu la magnitut de les fluctuacions d'un passejada aleatòria. L'enunciat original d'esta llei es deu a A. Y. Jinchin (1924).[1] A. N. Kolmogórov va donar una atra versió en 1929.[2]

Enunciat

[editar | editar còdic]

Siguen {Yn} variables aleatòries independents i idénticamente distribuïdes, en mija zero i varianza un. Siga Sn=Y1++Yn. Llavorslim supn±Sn2nloglogn=1casi segurament.

Discussió

[editar | editar còdic]
Archiu:LimitTheoremsExhibition.png
Llei del logaritmo iterado, Teoria de la provabilitat

La llei del logaritmo iterado opera "entre" la llei dels grans números i el teorema central del llímit. Hi ha dos versions de la llei dels grans números (la dèbil i la forta), i afirmen que les sumes Sn, escalades per n1, convergixen a zero (en provabilitat i casi segurament, respectivament):

Snn p 0,Snn c.s. 0,cuando  n.

Per una atra part, la teorema central del llímit afirma que les sumes Sn, escalades per n1/2, convergixen en distribució a una distribució normal estàndar. Per la llei zero-u de Kolmogórov, per a cada M fix, la provabilitat de l'event lim supnSnnM és 0 o 1. Pero

Pr(lim supnSnnM)lim supnPr(SnnM)=Pr(𝒩(0,1)M)>0,

després

lim supnSnn=con probabilidad 1.

Un argument anàlec prova que

lim infnSnn=con probabilidad 1.

Per tant, estes cantitats no poden convergir casi segurament. De fet, tampoc poden convergir en provabilitat, per l'igualtat

S2n2nSnn=12S2nSnn(112)Snn

i al fet de que les variables aleatòries

SnnandS2nSnn

són independents i convergixen en distribució a 𝒩(0,1).

La llei del logaritmo iterado proporciona el factor d'escala en el que els dos llímits es tornen diferents:

Sn2nloglogn p 0,Sn2nloglogn c.s. 0,cuando  n.

Aixina, encara que per a qualsevol ϵ>0 fixe la cantitat |Sn/2nloglogn| serà menor que ϵ en provabilitat tendint a 1, esta cantitat serà no obstant major que ϵ per a valors de n arbitrariamente grans, casi segurament; de fet, esta cantitat visitarà els entorns de qualsevol punt de l'interval (1,1) per a valors de n arbitrariamente grans, casi segurament.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. A. Jinchin. "Über einen Satz der Wahrscheinlichkeitsrechnung", Fonamenta Mathematicae 6 (1924): pp. 9–20 (The author's name is shown here in an alternate transliteration.)
  2. A. Kolmogórov. "Über dones Gesetz dones iterierten Logarithmus". Mathematische Annalen, 101: 126–135, 1929. (At the Göttinger DigitalisierungsZentrum web site


Referències

[editar | editar còdic]