Anar al contingut

Llei de Dawes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Distinguish La Llei de Dawes de 1887 (també coneguda en anglés com a General Allotment Act o Dawes Severalty Act of 1887[1][2]) regulava els drets de terres en territoris tribals dins dels Estats Units. Nomenada en honor al senador Henry L. Dawes de Massachusetts, autorisava al president dels Estats Units a subdividir les terres comunals tribals dels natius nortamericans en parceles per als caps de família i els individus natius. Açò convertiria els sistemes tradicionals de tinença de la terra en un sistema de propietat privada impost pel govern, obligant als natius d'Estats Units a «assumir una relació capitaliste i propietària en la propietat» que no existia en anterioritat en les seues cultures.[3] Ans que es poguera distribuir la propietat privada, el govern tenia que determinar qué indígenes eren elegibles per a les parceles, lo que va impulsar una busca oficial d'una definició federal de «indianidad».[4]

Encara que la llei es va aprovar en 1887, el govern federal va implementar la Llei de Dawes basant-se en cada tribu despuix d'això. Per eixemple, en 1895, el Congrés va aprovar la Llei d'Hunter, que va administrar la Llei de Dawes entre els Ute del Sur.[5] El propòsit nominal de la llei era protegir la propietat dels natius, aixina com obligar a «la seua absorció en la corrent principal nortamericana».[6]

Als pobles natius que es consideraven de sanc mixta se'ls va otorgar la ciutadania nortamericana, mentres que uns atres varen ser «destribalizados».[4] Entre 1887 i 1934, els natius nortamericans varen cedir el control d'al voltant de 100 millons d'acres de terra (en 2019, Estats Units tenia un total d'1.9 mil millons d'acres de terra[7]), o al voltant de «dos terços de la base de terres que tenien en 1887» com a resultat de la llei.[8] La pèrdua de la propietat de la terra i la dissolució del liderage tradicional de les tribus varen produir efectes culturals i socials potencialment negatius que des de llavors han dut a alguns acadèmics a considerar la llei com una de les polítiques més destructives dels Estats Units per als natius nortamericans en l'història.[4][3]

Les «Cinc Tribus Civilisades» (cheroqui, chickasaw, choctaw, muscogui i seminola) en el Territori Indi estaven inicialment exentes de la Llei de Dawes. La Comissió de Dawes es va establir en 1893 com una delegació per a registrar als membres de les tribus per a l'assignació de terres. Varen vindre a definir la pertinença tribal en térmens de quantificació de sanc. No obstant, com no hi havia un método per a determinar llínees de sanc precises, els membres de la comissió solien assignar «estatus de sanc completa»als natius que es percebien com «pobremente assimilats» o «llegalment incompetents», i «estatus de sanc mixta» als natius nortamericans que «més s'assemblaven als blancs», independentment de cóm s'identificaren culturalment.[4]

La Llei de Curtis de 1898 va estendre les disposicions de la Llei de Dawes a les «Cinc Tribus Civilisades», requerint l'abolició dels seus governs i la dissolució dels tribunals tribals, l'assignació de terres comunals a individus registrats com a membres tribals i la venda de terres declarades excedents. Esta llei va ser «una conseqüència de la competència per la possessió de la terra en 1889 (Land Rush), i va completar l'extinció de les reclamacions de terres índies en el territori. Açò va violar la promesa dels Estats Units de que el territori indígena seguiria sent territori natiu a perpetuidad», va completar la obliteración dels títuls de terres tribals en el Territori Indi, i va preparar l'admissió de la terra del territori a l'Unió com l'estat d'Oklahoma.[9]

La Llei de Dawes va ser esmenada novament en 1906 baix la Llei de Burke.

Durant la Gran Depressió, l'administració de Franklin D. Roosevelt va aprovar la Llei de Reorganisació Indígena d'EE. UU. (també coneguda com la Llei Wheeler-Howard) el 18 de juny de 1934. Va prohibir qualsevol repartiment adicional de terres i va crear un New Deal per als natius nortamericans, que va renovar els seus drets a reorganisar-se i formar autogoverns per a «reconstruir una base de terres adequada».[10][11]

Primera pàgina de la Llei de Dawes.
Segona pàgina de la Llei de Dawes.

Creació de reserves i assimilació

[editar | editar còdic]

A principis del XIX, el govern federal d'Estats Units va intentar abordar lo que denominava el «Problema Indi». Numerosos immigrants europeus s'estaven assentant en la frontera oriental dels territoris indígenes (a on la majoria de les tribus natives americanes havien segut reubicades). Els conflictes entre els grups varen aumentar a mida que competien pels recursos i operaven segons diferents sistemes culturals. Buscant una solució ràpida al seu problema, el Comissionat d'Assunts Indígenes William Medill va propondre establir «colónies» o «reserves» que serien exclusivament per als natius, similar a aquelles que algunes tribus natives havien creat per sí mateixes en l'est.[12] Va ser una forma de reubicació per mig de la qual el govern d'EE. UU. oferiria una transferència dels natius des de les seues ubicacions actuals a àrees en la regió més allà del riu Mississipi. Açò permetria l'assentament de nortamericans europeus en el surest, a on hi havia una creixent demanda d'accés a noves terres.[13]

La nova política pretenia concentrar als natius nortamericans en àrees alluntades dels nous colon. Durant l'últim XIX, les tribus natives americanes varen resistir l'imposició del sistema de reserves i es varen enfrontar a l'Eixèrcit dels Estats Units (en lo que es va conéixer com les Guerres Índies en l'Oest) durant décades. Finalment, derrotades per la força militar nortamericana i les contínues ones de nous colon, les tribus varen negociar acorts per a reasentarse en reserves.[14] Els natius varen terminar en un total de més de 155 millons d'acres (630,000 km²) de terra, que comprenien des de deserts àrits fins a terres agrícoles de primera.[15]

El sistema de reserves, encara que obligatori per als natius, va assignar a cada tribu una reclamació sobre les seues noves terres, protecció sobre els seus territoris i el dret a governar-se a sí mateixos. En el Senat d'EE. UU. involucrat solament per a la negociació i ratificació de tractats, els natius nortamericans varen ajustar les seues formes de vida i varen intentar mantindre les seues tradicions.[16] L'organisació tribal tradicional, una característica definitoria dels natius americans com a unitat social, es va fer aparent per a les comunitats no natives dels Estats Units. La tribu era vista com un grup altament cohesivo, dirigit per un cap hereditari o elegit, que eixercia poder i influència entre els membres de la tribu seguint tradicions antigues.[17]

A fins de la década de 1880, alguns interessats nortamericans sentien que l'assimilació dels natius nortamericans en la cultura nortamericana era una prioritat màxima i era necessària per a la supervivència mateixa dels pobles. Esta era la creència entre persones que els «admiraven», aixina com entre persones que pensaven que necessitaven deixar arrere la seua tinença de terres tribals, reserves, tradicions i, en última instància, les seues identitats indígenes.[12] El senador Henry Dawes va llançar una campanya per a «lliurar a la nació del tribalisme a través de les virtuts de la propietat privada, assignant parceles de terra als caps de família indígenes».[18]

El 8 de febrer de 1887, el president Grover Cleveland va firmar la Llei de Repartiment de Dawes. Responsable de promulgar el repartiment de les reserves tribals en parceles de terra per a llars individuals, la Llei de Dawes va ser destinada pels reformadors per a conseguir sis objectius:

  • Dissoldre les tribus com una unitat social,
  • Fomentar iniciatives individuals,
  • Fomentar el progrés dels agricultors natius,
  • Reduir el cost de l'administració nativa,
  • Assegurar parts de les reserves com a terres índies, i
  • Obrir el restant de les terres a colon blancs per a obtindre beneficis.[19]

La Llei va facilitar l'assimilació; es tornarien més «americanizados» a mida que el govern assignara les reserves i els indígenes s'adaptaren a l'agricultura de subsistència, el model principal en eixe moment. Els natius nortamericans tenien ideologies específiques en relació en la terra tribal.[20] Alguns natius varen començar a adaptar-se a la cultura. Varen adoptar els valors de la societat dominant i varen vore la terra com a bien que podien comprar-se i desenrollar-se; varen deprendre a usar la seua terra de manera efectiva per a convertir-se en agricultors pròspers.[21] A mida que eren incorporats com a ciutadans del país, abandonarien aquells dels seus discursos i ideologies que es consideraven incivilizados i els canviarien per aquells que els permeteren convertir-se en ciutadans industriosos i autosuficients, i finalment lliberar-se de la seua necessitat de supervisió governamental.[22]

Disposicions de la Llei de Dawes

[editar | editar còdic]

Les disposicions importants de la Llei de Dawes[2] varen ser:

  1. Un cap de família rebria una concessió de 160 acres (65 ha), una persona fadrina o órfano major de 18 anys rebria una concessió de 80 acres (32 ha), i les persones menors de 18 anys rebrien 40 acres (16 ha) cada una;
  2. Les concessions serien mantingudes en fideicomiso pel govern d'EE. UU. durant 25 anys;
  3. Els natius nortamericans elegibles tenien quatre anys per a seleccionar la seua terra; despuix d'això, la selecció seria feta per ells pel Secretari de l'Interior.[23]

Tot membre de les bandes o tribus que rebera una concessió de terres estaria subjecte a les lleis de l'estat o territori en el que residiren. Cada natiu que rebera una concessió de terres «i haguera adoptat els hàbits de la vida civilisada» (viure separat i a banda de la tribu) seria investit en la ciutadania nortamericana «sense afectar de cap manera el dret de tal indi a la propietat tribal o una atra propietat».[24]

El Secretari de l'Interior podria emetre regles per a assegurar la distribució equitativa de l'aigua per al rec entre les tribus, i proporcionar que «cap atra apropiació o concessió d'aigua per qualsevol propietari ribereño siga autorisada o permesa en detriment de qualsevol atre propietari ribereño».[25]

La Llei de Dawes no s'aplicava al territori:[26]

  • Cherokee, Creek, Choctaw, Chickasaw, Seminole, Miami i Peoria en el Territori Indi;
  • Osage i Sac i Fox en el Territori d'Oklahoma;
  • qualsevol de les reserves de la Nació Seneca de Nova York; o
  • una franja de territori en l'Estat de Nebraska adjacent a la Nació Sioux;
  • Reserva Ojibwe de Ret Lake;[27]
  • La Tribu Osage d'Oklahoma.

Les disposicions varen ser posteriorment esteses a les tribus Wea, Peoria, Kaskaskia, Piankeshaw i Miami Occidental per la llei de 1889.[28] L'assignació de les terres d'estes tribus va ser ordenada per la Llei de 1891, que va ampliar les disposicions de la Llei de Dawes.[29]

Esmenes de la Llei de Dawes de 1891

[editar | editar còdic]

En 1891, es va esmenar la Llei de Dawes, la qual cosa:[30]

  • Permetia la distribució prorrateada quan la reserva no tenia suficient terra per a que cada individu rebera assignació en les cantitats originals, i proporcionava que quan la terra solament era apta per a pastoreig, dita terra s'assignara en cantitats dobles;[31]
  • Establia criteris per a l'herència;[32]
  • No s'aplicava a la zona dels cheroquis.[33]

Disposicions de la Llei de Curtis

[editar | editar còdic]

La Llei de Curtis de 1898 va estendre les disposicions de la Llei de Dawes a les cinc Tribus Civilisades en el Territori Indi. Va abolir el seu autogovern, inclosos els tribunals tribals. Ademés de prevore l'assignació de terres als membres tribals, va autorisar a la Comissió de Dawes a determinar els membres en registrar als membres tribals.

Disposicions de la Llei de Burke

[editar | editar còdic]

La Llei de Burke de 1906[34] va esmenar les seccions de la Llei de Dawes que tractaven en la ciutadania nortamericana (Secció 6) i el mecanisme per a emetre assignació. El Secretari de l'Interior podia obligar al asignatario natiu a acceptar el títul de propietat de la terra. La ciutadania nortamericana s'otorgava incondicionalment en rebre l'assignació de terres (l'individu no necessitava mudar-se de la reserva per a rebre la ciutadania). La terra assignada als natius nortamericans es trea del fideicomiso i estava subjecta a imposts. La Llei de Burke no s'aplicava a cap natiu en el Territori Indi.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «General Allotment Act (or Dawes Act), Act of Feb. 8, 1887 (24 Stat. 388, ch. 119, 25 USCA 331), Acts of Forty-ninth Congress–Second Session, 1887» (en en). Archivat des d'el original, el 25 de maig de 2011. Consultat el 3 de febrer de 2011.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Dawes Act (1887)» (en en). OurDocuments. gov. Consultat el 15 d'agost de 2015.
  3. ↑ 3,0 3,1 Blansett, Kent (2015). Crutchfield (ed.). The Settlement of America: An Encyclopedia of Westward Expansion from Jamestown to the Closing of the Frontier (en en), Routledge, pp. 161–162. ISBN 9780765619846.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Gran, Sandy (2015). Ret Pedagogy: Native American Social and Political Thought, 10th Anniversary Edition (en en), Rowman & Littlefield, pp. 142–143. ISBN 9781610489898.
  5. ↑ M. B. Osburn (1998). A Shared Experience: Men, Women, and the History of Gender (en en), NYU Press, p. 247. ISBN 9780814796832.
  6. ↑ Friedman (2005). History of American Law: Third Edition (en en), Simon & Schuster, p. 387. ISBN 9780684869889.
  7. ↑ «The O. S. Has Nearly 1.9 Billion Acres of Land. Here's How It is Used» (en en). NPR. org.
  8. ↑ Schultz, Jeffrey D; Aoki, {{{nom2}}}; Haynie, {{{nom3}}}; McCulloch, {{{nom4}}} (2000). Encyclopedia of Minorities in American Politics: Volume 2 Hispanic Americans and Native Americans (en en), Greenwood Publishing Group, p. 608. ISBN 9781573561495.
  9. ↑ Schultz, Jeffrey D; Aoki, {{{nom2}}}; Haynie, {{{nom3}}}; McCulloch, {{{nom4}}} (2000). Encyclopedia of Minorities in American Politics: Volume 2 Hispanic Americans and Native Americans (en en), Greenwood Publishing Group, p. 607. ISBN 9781573561495.
  10. ↑ «The Thirties in America: Indian Reorganization Act» (en en). Wayback Machine. Archivat des d'el original, el 28 d'agost de 2013. Consultat el 13 d'agost de 2013.
  11. ↑ Deloria, Vaig vindre Jr (1988). Custer Died for Your Sins: An Indian Manifesto (en en), University of Oklahoma Press, p. 54. ISBN 9780806121291.
  12. ↑ 12,0 12,1 Sandweiss, Martha A; O’ Connor, Carol A; Milner II, Clyde A (1994). The Oxford History of The American West (en en), Nova York: Oxford University Press, p. 174.
  13. ↑ McDonnell, Janet (1991). The Dispossession of the American Indian (en en), Indianápolis: Indiana University Press, p. 1.
  14. ↑ Carlson, Leonard A (1981). Indians, Bureaucrats, and Land (en en), Connecticut: Westport, p. 6.
  15. ↑ Carlson, Leonard A (1981). Indians, Bureaucrats, and Land (en en), Connecticut: Westport, p. 1.
  16. ↑ Carlson, 1981, p. 5
  17. ↑ Carlson, 1981, pp. 79–80
  18. ↑ Gran, Sandy (2015). Ret pedagogy: Native American social and political thought (en en), Nova York: Rowman & Littlefield, p. 96. ISBN 978-0742518292.
  19. ↑ Carlson, 1981, p. 79
  20. ↑ McDonnell, 1991, p. 1
  21. ↑ McDonnell, 1991, p. 2
  22. ↑ McDonnell, 1991, p. 3
  23. ↑ Otis, D. S (1973). The Dawes Act and the Allotment of Indian Lands (en en), Norman: O. of OK Press, pp. 5–6.
  24. ↑ Llei de Dawes; Art. 6
  25. ↑ Llei de Dawes; Art. 7
  26. ↑ Llei de Dawes; Art. 8
  27. ↑ «A Tale of Two Tribal Nations : Throughline» (en en). NPR. Consultat el 2025-07-23.
  28. ↑ (1889) Dawes Act (en en), p. 344.
  29. ↑ Otis, 1973, pp. 177–188
  30. ↑ «Dawes Severalty Act Amendments of 1891 (Statutes at Large 26, 794–96, NADP Document A1891)» (en en). Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2022. Consultat el 3 de maig de 2024.
  31. ↑ Dawes Amendment: Art. 1 i Art. 2
  32. ↑ Dawes Amendment: Art. 4
  33. ↑ Dawes Amendment: Art. 5
  34. ↑ «Burke Act (34 Stat. 182) Chapter 2348, May 8, 1906. [H. R. 11946. [Public, No. 149.]]» (en en). Archivat des d'el original, el 25 de maig de 2011. Consultat el 3 de febrer de 2011.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Dec, Angie (1940). And Still the Waters Run: The Betrayal of the Five Civilized Tribes (en en), Princeton: Princeton University Press. ISBN 0-691-04615-8.
  • “{{{title}}}” .
  • “{{{title}}}” .


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llei_de_Dawes&oldid=1412577»