Llavador
Un llavador[1] o lavandero[2] és el lloc, espai o construcció a on es llava la roba. També es diu aixina al recipient domèstic a on es fa la colada.[3]
Un llavador dispon, per lo general, d'una taula o pedra plana que en algunes parts d'Amèrica es diu batea. En una llar moderna, un llavador pot estar equipat en una llavadora i una secadora automàtiques, i incloure una pila de llavar gran per a llavar determinades penyores, aixina com una taula de planchar.
En les cases de veïns o vivendes rurals l'espai del llavador o els seus elements han estat situats tradicionalment en la planta baixa o el sòtol. Abans de l'introducció de l'aigua corrent en les cases, les poblacions solien dispondre d'un llavador públic a on les dònes acodien a fer la colada.[4] Els models de construcció, abastiment d'aigües, emplaçament, etc, són molt diversos.
Història
A l'hora de centrar-nos en l'història dels llavadors no pot deixar-se de costat la situació de les infraestructures en les que contaven els pobles i ciutats en els sigles XVII, XVIII, XIX, dates en les que s'escomencen a construir els primers llavadors.[5][6]
En aquella época els pobles i moltes de les ciutats, no contaven ni en llum elèctrica ni en aigüeral i molt manco en aigua corrent, i molt manco potable, és per això que la gestió de l'aigua es convertix en fonamental. Aixina, l'ús de l'aigua tenia un orde:
- consum humà (beguda) i d'animals.
- Neteja
- Regue
- En casos excepcionals podia existir un quart us, l'utilisació de l'aigua per a l'indústria com a font d'energia per a moure molins o batanes.[6]
Normalment l'aigua de pou i els pluvials era destinada al consum dels animals i per a l'higiene humana.[6]
L'aigua “de boca”, la que s'usava per a beure, venia de fonts, és dir de manantiales d'aigua que podia arreplegar-se directament o be a través de aguadores, persones que duyen, per un preu, l'aigua de les fonts i manantiales a les llars de la gent que podia pagar per ella.[6]
Abans de la construcció dels llavadors, la gent utilisava per a llavar llocs a on es disponguera d'aigua a ser possible en corrent.[7]
En ocasions l'aigua fluïx en funció del règim de pluges, i per això, presenten irregularitats i una forta temporalitat.[7]
En atres ocasions s'amprava aigua embassada, be per règim de pluviale s o per la riuada dels rius.[7]
No devem perdre de vista el curs de l'aigua que es dona en els acuífero, i sorgix en les fonts que en ocasions continua en els rius, es distribuïx en séquies i s'embassava en basses de rec abans d'anar a parar als abrevaderos i llavadors.[7]
Atres voltes s'utilisava l'aigua dels rius i de les séquies, i en este últim cas, calia tindre en conte quàn i quin era la séquia que anava a dur aigua per al rec.[7]
En atres circumstàncies, en la que es contava en pou en motor, s'utilisava l'aigua extreta d'estos per a fer la colada.[7]
La construcció dels llavadors coincidix en l'aument de la preocupació per l'higiene i per la seua relació en malalties infeccioses, donada la freqüència i intensitat d'estes durant finals del XVII, XVIII i principis XIX.[8]
Estes circumstàncies varen tindre rellevància a l'hora de vore on situar els llavadors, ya que per a evitar contagis se solien situar aigües avall. També es feya en ocasions partixes especials en els llavadors en la part més externa, per a este tipo de penyores, de malalt, de bebés, i inclús, per a la roba interior.[8]
Un eixemple d'açò ho tenim en les Ordenances Municipals de la Vila de Teulada de 1888:[9]
Llavadors públics.
Art. 183. El llavat de robes es farà en els llavadors públics i rieres d'este terme municipal.
Art. 184. Les robes dels malalts de mals contagiosos i epidémicos, com el tifus, la pigota, febra groga, còlera, etc., etc., sent un gran perill per als sapos, es llavaran en el punt que l'Autoritat Local indique, passant-li les robes interiors i exteriors i les de llit per lleixiu o sumergint-les en aigua clorurada.
Art. 185. Les persones a els qui es justifique haver llavat robes de malalts que hagueren patit malalties contagioses, en els llavadors públics i fòra del punt senyalat per l'Autoritat, incorreran en la multa de 5 a 15 pessetes.
Art. 186. Les persones que en qualsevol pretext promogueren altercats i bregues en els llavadors, seran amonestades la primera volta i multades la segona.En 1926, en Alcàsser es va utilisar una tècnica constructiva diferent encara que no única en la Comunitat Valenciana, consistent en establir basses independents per a cada lavandera, assignant algunes d'elles per a les penyores de malalts.[10]
En Espanya, generalment, pese a que es varen construir una gran cantitat durant el XIX, hi ha una gran cantitat d'ells que varen ser construïts durant les décades dels anys 40-50 del XX, i com a eixemple tenim el cas de Chelva, a on la major part dels llavadors es varen construir durant la década dels anys 50 del XX.[11]
Tipologia arquitectònica
-
Piles del llavador de San Miguel de Allende (Mèxic).
Un llavador típic sol ser una construcció que presenta tant tamany com la forma variable, pese a que la majoria solen ser rectangulars, construït casi sempre de formigó, i que té la finalitat de llavar la roba sobre una llosa.[12]
Solen ubicar-se a l'eixida dels pobles, prop de caixers d'aigua i solen estar acompanyats de abrevaderos, fonts i basses, sobretot en àrees rurals d'Espanya.[12]
Els elements que ho constituïxen varien. La versió més senzilla està constituïda una gaveta rectangular en una entrada i una eixida d'aigua en corrent i una llosa per al llavat.[12]
A partir d'este model es poden afegir elements, ya siguen per a ampliar l'espai destinat al llavat, o be per a afegir elements nous com el sostre.[12]
En el cas concret de la Comunitat Valenciana, el 90% dels llavadors són rectangulars, encara que també edén trobara circulars i inclús irregulars.[12]
Respecte a la forma, encara que els hi ha d'una única gaveta comuna en l'aigua per al llavat, lo més normal és que presenten dos i inclús en ocasions tres gavetas comunes per al llavat.[12]
Les gavetas estan rodejades per lloses per a llavar. Esta llosa es dispon en dos files, generalment paraleles, encara que excepcionalment poden presentar una única fila de lloses.[12]
La forma és important perque els cantons, sobretot les de l'entrada d'aigua, eren considerats llocs privilegiats.[12]
També cal tindre en conte que depenent del cabal en ocasions es fa necessària la construcció de basses reguladores de cabal, sobretot en cabals irregulars o baixos.[12]
En ocasions trobem llavadors en independents segons l'utilitat que es faça d'ells, uns para llavat de roba de malalts, uns atres per a culers, uns atres para furta interior, etc.[12]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ RAE. «lavandero, lavandera | Diccionario de la lengua española (2001)» (en es). «Diccionario esencial de la lengua española». Consultat el 2021-06-24.
- ↑ «llavador» (en español). RAE. Consultat el 22 de agosto de 2016.
- ↑ Crespo, Juan. «Llavadors públicos». lavaderospublicos.net. Consultat el 22 de agosto de 2016.
- ↑ Vidal i Vicedo, Agnès (2016). Fem safareig, 1ª ed edició, Edicions del Bullent, p. 25. OCLC 948797445. ISBN 978-84-9904-174-2. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Vidal i Vicedo, Agnès (2016). Fem safareig, 1ª ed edició, Edicions del Bullent, p. 16-17-18. OCLC 948797445. ISBN 978-84-9904-174-2. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Vidal i Vicedo, Agnès (2016). Fem safareig, 1ª ed edició, Edicions del Bullent, p. 18-19. OCLC 948797445. ISBN 978-84-9904-174-2. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ 8,0 8,1 Vidal i Vicedo, Agnès (2016). Fem safareig, 1ª ed edició, Edicions del Bullent, p. 25 y ss. OCLC 948797445. ISBN 978-84-9904-174-2. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ Vidal i Vicedo, Agnès (2016). Fem safareig, 1ª ed edició, Edicions del Bullent, p. 28-29. OCLC 948797445. ISBN 978-84-9904-174-2. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ Vidal i Vicedo, Agnès (2016). Fem safareig, 1ª ed edició, Edicions del Bullent, p. 32. OCLC 948797445. ISBN 978-84-9904-174-2. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ «Llavadors» (en es-es). Consultat el 2021-06-24.
- ↑ 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 Vidal i Vicedo, Agnès (2016). Fem safareig, 1ª ed edició, Edicions del Bullent, p. 35 y ss. OCLC 948797445. ISBN 978-84-9904-174-2. Consultat el 2021-06-24.
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
_llavador_p%C3%BAblic_(RPS_27-09-2014).png){kind=link}
.JPG){kind=link}
