Taula de planchar

Es coneix com a taula de planchar al soport que s'utilisa per a planchar roba, al que també se li coneix com a «ruc de planchar». Consta bàsicament de dos peces:

• Una superfície plana, llarga i estretix fabricada generalment d'alumini sobre la que es colocaran les penyores. En l'extrem consta d'un soport de plàstic en el que es recolza la plancha mentres es calfa i en els moments en que es prepara la roba.
• Un caballete metàlic. És una estructura de quatre pates rígides plegable que s'arremata en els extrems en paraulotas de plàstic que eviten la seua esmonyida. És regulable en altura posat que una secció de la base bàscula lliurement i es pot subjectar a un dels enganches presents en la taula per davall.

Taula de planchar

Taula de planchar

Història

Planchado sobre respal de cadires (1891).

Antigament, l'us del terme «taula de planchar» era lliteral puix el soport utilisat per a planchar consistia en una mera taula desprovista de pates per a sustentar-se. Abans de la difusió de taules en estructura, les ames de casa colocaven un simple tauler de fusta en els respals de dos cadires o simplement es recolzaven en les seues taules de cuina per a alisar les seues penyores. Existix abundant lliteratura de el XIX aconsellant sobre les mides ideals de les taules de planchar, els millors materials per a confeccionar-les i en quines superfícies devien ser cobertes.

Les taules en estructura incorporada tal com les coneixem actualment no varen aplegar fins a l'época victoriana. La primera palesa en Estats Units per a un utensili semblant es remonta als anys anys 1860. Des d'aquell moment, es varen desenrollar diversos models utensilis de planchar i taules plegables. Els inventors varen presentar ademés palesos per a taulers d'us específic com planchar mànegues o capells.

Vore també

• Plancha de roba