Llaurat de discs
_(14597526938).jpg){kind=link}
El llaurat de discs és un apero que en lloc de tallar i voltear el pa de terra en una reixa i vertedera ho fa en un conya esfèrica (“disc”). Cada conya, en cas de ser varis, gira sobre un eix independent, impulsat pel moviment d'alvanç del llaurat. Les conyes formen un àngul de 40° a 45° sobre la direcció d'alvanç (àngul d'atac) i entre 10° i 20° en relació en la vertical.
Descripció, tipos i usos
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Un atre tipo de llaurat de discs és el llaurat-rastra, llaurat rastrojero, múltiple o rastrón barbechero. Com el seu nom ho sugerix, combina característiques del llaurat de discs en les de les rastras de discs. A diferència del llaurat de discs, tots els discs es troben montats sobre un mateix eix, separats per bujes, girant solidaris en desplaçar-se la màquina. En les rastras de discs llaugeres es distinguix pels discs més grans, de 24 a 26 polzades (60–66 cm).
El llaurat-rastra realisa una llabor més superficial que el llaurat de discs, no enterrat la vegetació o rastoll, sino deixant-los mesclats en la terra. S'usa en sols llaugers, arenencs, a on en una sola passada la terra queda en condicions de ser sembrada. En alguns casos, inclús, se li agrega un caixó sembrador a fi de realisar la labranza i sembra en una sola operació (labranza mínima).
Entre les ventages del llaurat de disc es destaca que els discs són autoafilantes, a diferència el llaurat de reixa i vertedera que requerix desmontar i esmolar periòdicament les reixes. Pel gir dels discs, també el desgast és menor que en el de reixes. Una atra ventaja és el major desmenuzamiento de la terra. Entre les desventages cal senyalar que per lo general només poden treballar a menor profunditat que els llaurats de reixa i vertedera.
Tant els llaurats com les demés màquines de labranza van perdent gradualment en importància en els cultius extensius per la creixent difusió de la sembra directa.
Llaurats estirats per animals
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
El llaurat de discs tirat per ganado es cridada "tròlec", carrito de plats, carro de plats, rulo de plats, cortadora o grada de discs.[1]
És una estructura rectangular feta de barres de fusta. El marc inferior du dos eixos que poden ser de fusta o ferro, i que van en plans verticals diferents. Cada eix du un número de rodes, per lo que la ferramenta té sèt o huit en total. La part superior està coberta d'una plataforma de taules de fusta, des d'a on l'agricultor dirigix els animals de tir, normalment una única béstia.[1]
La béstia s'engancha per mig dels tirants a les argollas situades en la part davantera de la ferramenta.[1]
El tròlec, en el cultiu de l'arròs, es passa quan hi ha poca aigua. En el moviment de les seues rodes remou la terra i afona l'abonament vert. També s'usa per a obrir la terra i facilitar la penetració del sol, i incrementar l'evaporament i la filtració. Esta operació es diu "fanguear".[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Arado de discos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.