Lladrit
Un lladrit és la veu més comuna produïda pels gossos i els seus cadells. Uns atres cánidos, com els llops salvages, dingos, coyots, chacals i rabosots també poden lladrar, encara que no és el seu sò predominant. Uns atres mamífers diferents, com els marsupials del gènero Dasyurus (cuoles o gats marsupials), els rumiants del gènero Muntiacus (muntíacos, cridats «cérvols ladradores»), vàries espècies d'otarios i els perritos de les praderies emeten sons similars que també caldria denominar lladrits.
Onomatopeyes
«Guau» és l'onomatopeya més freqüent en espanyol per a un lladrit,[1][2] especialment de gossos grans. També es documenta en este idioma «gua», «bau» i «jau».cita requerida
El lladrit dels gossos
Archiu:Labrador barking on command.theora.ogv Encara que els gossos descendixen directament del llop salvage (Canis lupus), el seu lladrit constituïx una diferència significativa respecte a la seua espècie antecessora.[3] Encara que els llops lladren, ho fan solament en situacions molt específiques.[3] Segons Coppinger i Feinstein, els gossos lladren en seqüències llargues i rítmiques, pero els lladrits dels llops adults tendixen a ser breus i aïllats.[3] En comparació als llops, que mai Lladren durant hores com un gos domèstic,[3] els gossos lladren molt més freqüentment i en major diversitat de situacions.
S'ha sugerit que la raó d'esta diferència es troba en el procés de domesticació dels gossos per l'home.[4] Una tendència major a lladrar podria haver segut útil per a l'home com a sistema d'alarma. La domesticació ha alterat l'apariència física dels gossos, de manera que els gossos representen un notable eixemple de neotenia, la retenció de característiques jovenils en els adults. En varis aspectes físics (cara plana, cap i orelles grans) i hàbits (sumissió, vocalisació) els gossos s'assemblen més als cadells de llop que als seus adults.
Els gossos lladren per raons molt variades. Per a atraure l'atenció, per a comunicar un mensage o per a expressar excitació. Anàlisis estadístics han posat de manifest com es pot identificar de manera individual a cada gos pel seu lladrit, i com es poden classificar els lladrits en dos tipos segons el seu context: els de avís o alarma tendixen a ser rudos, de baixa freqüència i sense modular; mentres que els lladrits d'aïllament i de joc tendixen a ser tonals, de freqüència més alta i modulats. Els gossos solen acompanyar el lladrit de moviments corporals, com a part dels seus recursos de comunicació.[5]
Tipos de lladrit canino
Lladrit d'avís
Molts gossos lladren quan són inquietats per alguna cosa o algú, i volen protegir-se a sí mateixos, alguna cosa o a algú; aixina com quan necessiten alguna cosa.
Lladrit d'alarma
El lladrit d'alarma, comuna en una gran varietat de races, és l'intent del gos de mantindre informats al restant dels «membres del seu manada» —freqüentment els seus amos humans— d'acontenyiments inusuals. No implica agressió, i —encara que a sovint s'associa en sorolls estranys generats en inmiscuir en el territori del gos— no és el mateix tipo de lladrit d'avís associat a la territorialitat. Pot adoptar la forma de només un o uns pocs lladrits, o pot donar lloc a un lladrar sostingut fins que el gos veu que s'han pres mides sobre el motiu de l'alarma.
Un gos vocalisarà lladrits d'alarma de forma més provable quan pot sentir pero no vore la font d'algun soroll. Eixemples dels sons que causen comunament alarma entre els gossos són els timbres, els coches, els sorolls de les vivendes adjacents i similars. És un comportament que tendix a desenrollar-se en l'edat i madurea, i que també pot estar relacionat en la presència d'un atre que puga necessitar estar informat de tals acontenyiments: a sovint un «ladrador d'alarma» permaneixerà tranquil si està sol i no hi ha ningú a qui avisar.
Lladrit de necessitat
Molts gossos poden desenrollar accions que els servixen per a mostrar necessitats, i estes accions solen incloure lladrits.cita requerida Per eixemple, un gos pot espentar el seu tazón i lladrar si té fam, o pot espentar al seu amo i lladrar si vol algun tipo d'atenció, com a carícies.
Lladrit lúdic
Alguns gossos lladren demanant un reconeiximent quan estan jugant. Els gossos també lladren simplement quan els agrada un joc.
Lladrit ordenat
Es pot entrenar a un gos per a lladrar atenent a una orde. Un huntaway és un gos pastor seleccionat per a pastorear raberes —habitualment d'ovellas— per mig de l'us de la seua veu. La raça es va crear en Nova Zelanda, i encara s'crío per les seues habilitats més que pel seu aspecte o caràcter.
Vore també
Referències
- ↑ Martínez de Sousa, José (2011). «Onomatopeyes». IES Castellet. Consultat el 17 d'octubre de 2012.
- ↑ «guau». RAE.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Coppinger, Raymond; Feinstein, Mark(1991).«“Hark! Hark! The dogs do bark...” and bark and hark».Smithsonian.(21): 119-128.(en anglés) citat en Rudolph, Jennifer K.; Myers, Lawrence(1994).«Is the Bark Worse Than the Bite?».Veterinary Forum.Consultat el 11 d'octubre de 2012.(en anglés)
- ↑ Murray, Richard; Penridge, Helen (2001). «11», Dogs and Cats in the Urban Environment: A Handbook of Municipal Pet Management, 2.ª edició (en anglés). Consultat el 1 d'octubre de 2012.
- ↑ «El Significat del lladrit en els gossos. Animals i més en L'Opinió de Màlaga» (en es). www.laopiniondemalaga.es. Consultat el 8 de novembre de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ladrido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.