Lucía Bosè
| Lucía Borloni Bosè | |||
|---|---|---|---|
 Lucía Bosè en l'any 1950 | |||
| Nacionalitat: | Italiana | ||
| Ocupació: | Actriu. | ||
| Naiximent: | 28 de giner de 1931 | ||
| Lloc de naiximent: | Milà, Itàlia | ||
| Defunció: | 23 de març de 2020 | ||
| Lloc de defunció: | Segòvia, Castella i Lleó, Espanya | ||
Lucía Borloni Bosè, més coneguda per Lucía Bosé (Milà, Itàlia, 28 de giner de 1931 - † Segòvia, 23 de març de 2020). Fon una actriu italiana resident en Espanya.
Biografia[editar | editar còdic]
Des dels seus començaments com a Miss Itàlia en l'any 1947, Lucía Bosè, musa del neorealisme italià, va actuar en diferents películes italianes i en algunes películes espanyoles.
Fon la matriarca d'una coneguda saga d'artistes, com el cantant Miguel Bosé, l'actriu Paola Dominguín o la model i cantant Bimba Bosé.
L'1 de març de l'any 1955, Lucía Bosè es va casar per lo civil en el célebre torero espanyol Luis Miguel Dominguín, en Las Vegas (Estats Units), i el 16 d'octubre de 1955 ho varen fer per l'Iglésia, en Espanya. El torero i l'actriu varen tindre tres fills: Miguel (que adoptaria el nom artístic de Miguel Bosé, 3 d'abril de 1956), Lucía (que adoptaria el nom artístic de Lucía Dominguín, 19 d'agost de 1957) i Paola (que adoptaria el nom artístic de Paola Dominguín, 5 de novembre de 1960), i dèu nets: Bimba Bosé (1975-2017), Olfo (1980), Jara i Lucía (els quatre, fills de Lucía Dominguín), Nicolás Coronado (1988) i Alma Sofía Villalta (1997) (abdós fills de Paola Dominguín) i Diego, Tadeo, Ivo i Telmo (els quatre naixcuts per gestació subrogada, fills de Miguel Bosé).
Filmografia[editar | editar còdic]
- Non c'è pace tra gli ulivi (1950) de Giuseppe de Santis.
- Crónica de un amor, (Cronaca di un amore) (1950) de Michelangelo Antonioni.
- Roma hora 11, (Roma ora 11) (1951) de Giuseppe de Santis.
- París, siempre París, (Parigi è sempre Parigi) de Luciano Emmer.
- La señora sin camelias, (La signora senza camelie) (1953) de Michelangelo Antonioni.
- Traicionada (Tradita) (1954) de Mario Bonnard.
- Sinfonía d'amor (Sinfonia d'amore) (1954) de Glauco Pellegrini.
- Muerte de un ciclista (1955) de Juan Antonio Bardem.
- Así es la aurora, (Cela s’appelle l’aurore) (1955) de Luis Buñuel.
- El testamento de Orfeo, (Le testament d’Orphée) (1960) de Jean Cocteau.
- Nocturno 29 (1968) de Pere Portabella.
- Metello (1969) de Mauro Bolognini.
- Satiricón, (Fellini Satyricon) (1969) de Federico Fellini.
- Del amor y otras soledades (1969) de Basilio Martín Patiño.
- Jutrzenka, un invierno en Mallorca, (1970) de Jaime Camino.
- La casa de las palomas (1972) de Claudio Guerin.
- Ceremonia sangrienta (1973) de Jorge Grau.
- Vera, un cuento cruel (1973) de Josefina Molina.
- Nathalie Granger (Nathalie Granger) (1974) de Marguerite Duras.
- Los viajes escolares (1974) de Jaime Chávarri.
- Manchas de sangre en un coche nuevo (1975) de Antonio Mercero.
- Lumière (1976) de Jeanne Moreau.
- Violanta (1977) de Daniel Schmid.
- Crónica de una muerte anunciada, (Cronaca di una morte annunciata) (1987) de Francesco Rosi.
- Brumal (1988) de Cristina Andreu.
- El niño de la luna (1988) de Agustín Villaronga.
- El último harén (Harem Suare) (1999) de Ferzan Ozpetek.
- A propósito de Buñuel (2000) de José Luis López-Linares.
- Alfonsina y el mar (2013) de David Sordella.