Anar al contingut

Lithobates berlandieri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lithobates berlandieri (Lithobates berlandieri)


La granota lleopart (Lithobates berlandieri), també coneguda com a granota lleopart del riu Bravo,[1] és una espècie d'amfibi anur (granotes i sapos) de la família Ranidae (granotes tacades),[1] de costums aquàtiques distribuïda pel sur d'Estats Units (Texas i Nou Mèxic), Mèxic, Guatemala, Belize, Hondures, Costa Rica, Nicaragua, i possiblement El Salvador.

És una granota gran, el promig dels adults va de 64 - 80 mm de llongitut morro cloaca. Generalment prima i de cap puntagut i menuda. Ulls moderadament grans. Membres atrassers llarcs i robusts (per a bots de distància). Dits de mans desprovistos de membrana, pero peus extremadament palmeados. Color i estampat altament variables. Superfície dorsal usualment marcada en taques café obscur i superfícies posteriors de les cuixes completament marcades en reticulaciones obscures sobre fondo clar. Gola, pancha i superfícies inferiors dels apèndixs color crema i groc clar. Actualment es considera que esta espècie es distribuïx des de la part central i oest de Texas, i el sur de Nou Mèxic cap al sur. En Mèxic comprén 27 estats del país (entitats sense registres de l'espècie són Baixa Califòrnia Sur, Aguascalientes, Colima, Estat de Mèxic i Ciutat de Mèxic).[1]

L'espècie és altament tolerant a condicions àrides; busca cossos d'aigua per a viure ya que és aquàtica o riparia. Habita en diversos climes, com el sec o àrit, el semiseco i càlit i el sec semicálido. La seua distribució altitudinal va dels 0 – 1,520 m s. n. m. Les seues vores són una conducta per a atraure a les femelles i realisar el amplexo (modo de apareament propi dels amfibis anurs). En Mèxic, la NOM-059-SEMARNAT-2010 considera a l'espècie en la categoria de Subjecta a protecció especial; la UICN 2019-1 la registra com de Preocupació menor.[1]

Els principals factors de risc que amenacen a esta espècie, es deuen a que en la major part de l'àrea de la seua distribució, l'ambient natural està sent disminuït dràsticament i els cossos d'aigua a on es reproduïx estan desapareixent, aixina que la modificació del seu ambient representa un greu factor de risc per al seu futur. La principal amenaça és la destrucció de l'hàbitat a on es distribuïx, principalment pel canvi d'us de sol per activitats agrícoles, ganaderes i industrials; la tala clandestina ha ocasionat canvis micro ambientals, reduint els refugis de la fauna selvada. És una espècie important per formar part d'un grup de granotes de talla gran explotades en fins comercials (font alimentícia) i de laboratori (experimentació).[1]

Etimologia

[editar | editar còdic]

L'epítet berlandieri és en honor del naturaliste francés Jean L. Berlandier, que va treballar per al govern mexicà en els primers estudis biològics de Texas.[2][3]

Descripció de l'espècie

[editar | editar còdic]

És una granota gran, d'entre 6 i 11 cm de llarc. Cap allargat i punteada, en tímpan gran i distintiu. Esquena i superfícies superiors de les extremitats de color gris-vert a vert metàlic, freqüentment en grans taques negres alguna cosa allargades. Posseïx dos plecs dorsolaterales clars, evidents i continus. Pancha blanca. En grans membranes interdigitales en les pates atrasseres.

A les femelles d'algunes poblacions en l'extrem occidental de Texas i Mèxic els falten els vestigis d'oviductes; es pensava anteriorment que representaven una espècie distinta (Hillis 1981),cita requerida pero posteriors anàlisis de les senyes de electroforesis indiquen que són berlandieri (vejau Platz 1991).cita requerida La situació taxonómica de les poblacions en la part meridional de la gama és qüestionable i en la necessitat d'un estudi més a fondo, possiblement múltiples espècies estan representades (Frost 1985, Campbell 1998, Llig 2000).cita requerida No es reconeixen subespecies (Platz 1991).

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta espècie es pot trobar a lo llarc de rieres i rius, manantiales, estanys de valors, ensenar, canals, séquies i albercas riera en pasturages, xares, sabanes, deserts i zones boscoses, principalment un habitant de la corrent. S'utilisa tant aigua temporals i permanents. Els ous i les larves es desenrollen en l'aigua que fluïx o no fluïx (en la seua majoria els primers).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Enciclovida (consultat el 5 de giner del 2020).».
  2. Hillis, D. M. 2007. Constraints in naming parts of the Tree of Life. Molecular Phylogenetics and Evolution 42:331-338.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons