Lex Agrària
Una lex agrària (plural: leges agrariae) és una llei romana que regula la distribució de terres públiques (ager publicus).
A principis de la República romana existien tres tipos de terres: terres privades, pastures comunes i terres públiques o terres de domini públic, que es llogaven a empresaris privats. En el II, no obstant, gran part de la terra pública era tractada pels seus ocupants com si fora privada. A pesar d'antigues lleis que llimitaven la cantitat que podia ocupar-se, els rics varen acumular explotacions jagantesques, una tendència encorajada per la creixent importància de l'oliva, la vinya i, especialment, la ganaderia. Al mateix temps, hi havia un èxodo constant dels chicotets agricultors cap a la ciutat, en part per les contínues demandes de servici militar i en part per la pèrdua de competitivitat. El resultat va ser una població urbana empobrida, descontenta i improductiva.
Varen existir atres tipos de lleis romanes relacionades en l'agricultura, com les que establien noves colónies i les que regulaven la tinença de terres públiques (lex de modo agrorum).[1] En general, les lleis agràries de la República varen jugar un paper important en la política i en les lluites entre la plebe i els patricios.
Leges agrariae
Durant la República, es varen propondre vàries lleis agràries que tracten, fonamentalment, sobre la distribució de terres. Les principals són:
Lex Flaminia
Una de les primeres lleis agràries importants de la que es té constància és la lex Flaminia de agro Piceno et Gallico, també cridada lex Flaminia agraria, de 232 a. C., que autorisava els repartiments de terres recentment conquistades en la Gàlia Cisalpina i Piceno a ciutadans pobres.[2]
Lex Sempronia agrària
Proposta en 133 a. C. pel tribuno de la plebe Tiberio Sempronio Graco. La llei implicava la redistribució de terres públiques, anteriorment propietat de la classe senatorial, a les classes baixes de l'Antiga Roma, utilisant diners llegats a Roma per la voluntat d'Atalo III de Pérgamo per a comprar terres i proporcionar recursos en els que els plebeus podrien començar a cultivar terres en lloc carregar en deutes i desocupació en la ciutat. Es va promulgar en els comicis tribunados una llegislació que llimitava la cantitat de terra pública llogada per una persona a 500 yugadas, que encara que ya constava en la lex Licinia havia caigut en l'oblit. Es va ordenar la recuperació per l'Estat de totes les terres que excediren d'esta cantitat. Es varen fer assignació (assignationes) d'estes terres als pobres en lots de trenta yugadas per una chicoteta renda anual, i es va designar una junta de triunviros, com a comissió de terres, per a recuperar i redistribuir les mateixes.[3]
La llei va ser molt impopular entre les classes altes, va resentir el tesor nacional i com a resultat, ademés de per atres varis factors, Graco va ser assessinat per un grup de senadors eixe any. No obstant, la llei va ser aprovada per la forta pressió de la població romana sobre el Senat.
Lex Agrària
La lex Agrària també coneguda com lex Thoria pot referir-se a una llei aprovada en 111 a. C. entre el 15 de març i la temporada de la collita.[4] És una llei epigràfica que va ser trobada en el revers de dotze fragments d'una inscripció de bronze, l'anvers del qual conté el text de la lex Repetundarum.[5]
La llei tracta sobre la distribució i privatisació de les terres públiques, no solament en Itàlia, sino també en les províncies. Identifica diferents terres declarades privades ademés d'unes atres que varen ser i deurien seguir sent públiques. Reconeix i regularisa els fets consumats dels últims vintidós anys[6] en les terres d'Itàlia, Àfrica i Grècia, i establix regles principalment sobre les terres de pastoreig i la venda pública de terres, que llavors, varen tindre que ser declarades privades. No obstant, estes terres estaven subjecta al pagament del vectigal.[5] Esta lex agrària pot considerar-se com una llei que va consolidar alguns dels guanys de les reformes de Graco de 133 a. C.[7]
Atres leges agrariae
S'inclouen una série de tres lleis vagament descrites per Apiano:[8]
- Lex Appuleia agrària (103-100 a. C.) de Lucio Apuleyo Saturnino.
- Leges Juliae agrariae (59 a. C.), dos lleis agràries de Juliol César.[9]
- Lex Antonia agrària (44 a. C.) de Marco Antonio.[10]
Vore també
- Llei Agrària (desambiguaació)
- Dret romà
- Anex:Lleis romanes
Referències
- ↑ Lintott, 2012.
- ↑ Roselaar, Saskia T. (2010). Public land in the Roman republic, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-957723-1.
- ↑ Pont i Franco, Antonio d'i Francisco Díaz, José. Història de les lleis, plebiscits i senadoconsultos més notables des de la fundació de Roma fins a Justiniano. Madrit. Imprenta de Don Vicente de Lalama, 1840, "Sempronia agrària", pp. 144-145.
- ↑ Roman Statutes, editat per M. H. Crawford. Londres: University of London 1996 p. 55.
- ↑ 5,0 5,1 Tommaso Beggio«lex Agrària, 111 BCE».Consultat el 20 de febrer de 2010.
- ↑ Roselaar, 2010, p. 15.
- ↑ Johnson, Coleman-Norton & Bourne, Ancient Roman Statutes, Austin, 1961, p. 50-57, n. 51.
- ↑ Roselaar, 2010, p. 257ss..
- ↑ Broughton, Thomas Robert Shannon (1951). The magistrates of the Roman republic, Nova York: American Philological Association.
- ↑ (1964).«Senators, tribes and towns».Història: Zeitschrift für Alte Geschichte.13(1)ISSN 0018-2311.
Bibliografia
- Lintott, Andrew (2012). «Agrarian laws and policy», Simon Hornblower (ed.). The Oxford classical dictionary, 4ª. edició, Oxford University Pres. OCLC 959667246. ISBN 978-0-19-954556-8.
- Sisani, Simone. L’ager publicus in età graccana (133–111 a.C.): Una rilettura testuale, storica i giuridica della lex Agrària epigrafica. Roma: Edizioni Quasar, 2015.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lex Agraria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.