Les Mayas
Les Mayas és una festivitat que se celebra un dels primers dumenges del més de maig principalment en el barri de Lavapiés (Madrit), en la plaça del seu nom i en els carrers aledaño del Barri i de Salitre, entorn a l'iglésia de Sant Lorenzo.[1] Este dia, i de matí, casa del barri adorna i engalana a una veïna jove que, en mants de seda i de flors, s'exhibix en el portal en l'objecte de ser elegida: "reina maya".[2] Les dònes es coloquen en altars i capellas floridos, vestides en els millors trages i rodejades d'ofrenes. Se sol demanar un donatiu als visitants en honor a la verge, s'oferixen ademés productes madrilenys (Torraos, rosquillas i va vindre).
Història
L'orige de la festa pot remostarse a époques de l'imperi romà, que recrea a maya (en grec Μαία) que és la major de les sèt pléyades (filles d'Atles). En el VII el clerc Vigília escriu una proclama per a que es castigue a tots aquells que en carnestoltes es disfrassen de mayas en un any de penitència.
Hi ha notícies de la celebració de les mayas durant el regnat de Carlos III a on aplega a prohibir-se la seua representació a lo llarc dels carrers del Barri Baix.[3] A l'arribada del més de maig grups d'adolescents s'engalanaven en les portes de les seues cases en l'objecte de celebrar l'arribada de la primavera.[4] La denominació "maya" pot provindre, segons autors,[5] de les majas (veïnes del barri de Lavapiés).
La festa de la Maya es va continuar celebrant en Colmenar Vell (una de les més afamadas i que posseïx el seu orige en els anys huitanta que se celebra el dos de maig), Navalcarnero, Pinte, Vila del Prat i Ciempozuelos, despuix de la guerra civil. La tradició es va ser recuperant poc a poc en el barri a mida que finalisava el sigle. Al començament de el XXI se celebra encara, podent-se vore ceràmiques commemoratives d'anys posteriors.
Característiques
S'instalen les mayas (o majas) a lo llarc dels carrers perifèrics a la parròquia de Sant Lorenzo. Cada portal d'una vivenda té una jove (elegida entre les més guapes i honestes del barri) i els comparses solen demanar donatius cantant:
per a la maya,
per a la maya,
que és lindo i galana
La chica elegida en cada casa sol colocar-se en un altar finament decorat i elaborat en coixís, cortinajes, cobertors i abundants decoració florals en cada portal. Deu permanéixer estàtica durant la major part del temps. Durant eixe dia és fàcil que passen tots els veïns del barri davant de les mayaas. En algunes ocasiones grups de chics es passegen davant de les majas fent piropos a les candidates. Elles deuen permanéixer inamovibles a estes bromes. La reclecció de la colecta sol acabar pagant la verbena que se celebra al final de la jornada.
Vore també
- Festes de Sant Lorenzo en Lavapies
- Festivitat dels Maig
- Maya (folclore d'Espanya)
- Festa de Santiago el Vert en l'ermita de Sant Felipe i Santiago
Referències
- ↑ María Àngels Sánchez (1998). Noves Edicions (ed.). Festes populars: Espanya dia a dia, Segona edició (en espanyol). ISBN 8486478790.
- ↑ Pedro Montoliu Camps, (1990), Festes i Tradicions Madrilenyes, Madrit, Ed. Silex, ISBN 84-7737-028-1, pp:189-190
- ↑ José Miguel López García (2006). La gresca contra Esquilache: crisis i protesta popular en el Madrit del sigle XVIII, Primera edició (en espanyol), Madrit: Aliança Editorial, p. 209. ISBN 8420647934.
- ↑ Enrique Rodríguez-Solís (1886). Majas, manolas i chulas: història, tipos i costums d'antany i ogaño, Segona edició (en espanyol), Madrit: Impr. de F. Cao i D. de Val,, pp. 34-36.
- ↑ Verdasco, Félix (1974). L'autor (ed.). El Madrit religiós del sigle XIX, Primera edició (en espanyol), Madrit, p. 184. ISBN 8440050275.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Las Mayas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.