Anar al contingut

Cortina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Cortina (desambiguación).
Representació d'una habitació en cortines (Chicona llegint una carta, cap a 1657, per Vermeer).
Cortina de ganchillo.
Cortina en una barra per a cortines.
Cortina en presilla en tela yute, color beis, en barra de ferro envellit.

Les cortina[1] són elements decoratius que cobrixen les finestres per l'interior dels edificis i cases. Existixen varis tipos de cortines que van des de clàssiques tradicionals fins a modernes cortines en teixits tècnics que brinden protecció solar adicionalment poden ser manuals o motorisades. La seua funció principal és la d'impedir total o parcialment el pas de la llum i la visibilitat des de l'exterior. També es poden utilisar darrere d'una porta d'accés.[2]

Les cortines es coloquen en qualsevol habitació que disponga de finestres o finestrals, pero especialment en els dormitoris per a llevar la llum en el moment del somi[3] o per a aumentar l'intimitat. Si són molt fines i deixen passar la llum es denominen visillos. També, un important detall és que servixen per a no permetre l'accés de la fredor, perque al moment de fredes corrents o pluges, el vidre (conductor) permet el refredat i este pansa a l'ambient baixant les temperatures.

Les cortines modernes estan fetes de teixits tècnics que permeten major protecció solar i que brinden moltes més bondats que els teixits normals.


Història

Mesopotamia

En l'antiga Mesopotamia, les cortines tenien un ranc més ampli d'aplicacions i s'utilisaven tant en contexts domèstics com ceremoniales. Estaven fetes típicament de textils teixits, com a llana o lli, i podien ser simples o estar decorades en dissenys intrincados. S'utilisaven no solament en llars, sino també en temples, palaus i edificis públics. Un dels usos significatius de les cortines en l'arquitectura mesopotàmica era en els complexos de temples. S'utilisaven per a dividir espais sagrats dins dels temples, separant àrees accessibles solament per a sacerdots i la realea del públic en general. Estes cortines tenien propòsits rituals, marcant àrees a on solament els individus de major ranc tenien permés entrar. En entorns palatins, les cortines s'utilisaven per a decorar entrades majestuoses i salons ceremoniales, afegint esplendor a reunions i events oficials. També s'ampraven com separadores d'habitacions en residències privades, proporcionant privacitat i ajudant a controlar el clima intern.[4]

Antiga Grècia

En l'antiga societat grega, les cortines eixercitaven un paper important principalment en entorns domèstics en lloc d'espais públics. S'utilisaven en les llars per a proporcionar privacitat, regular la llum i oferir una sensació de seguritat. Les cases gregues generalment tenien obertures com a portes i finestres que podien cobrir-se en cortines fetes de lli o atres teixits. Estes cortines a sovint estaven teñir en varis colors i a voltes adornades en patrons decoratius. Les cortines en les llars gregues complien propòsits pràctics com protegir l'interior del sol intens i el vent. També eixercitaven un paper en la delimitació d'espais privats dins de les cases. En les llars més riques, les cortines podrien haver segut més elaborades i utilisades com a símbol d'estatus i lux.[5]

Roma

A partir dels restants trobats en les excavacions d'Olinto, Pompeya i Herculà, els portiers, una cortina penjada sobre una porta, semblen haver segut utilisats com separadores d'ambients en l'antiguetat clàssica. Els mosaics dels sigles II a VI mostren cortines suspeses de varetes que travessen arcs.[6]


Anglaterra

En Anglaterra, les cortines varen escomençar a substituir a les contraventanas de fusta cap a finals del XVI.[7] En l'Anglaterra medieval, la primera forma de cobrir les finestres consistia en panels de cuiro enfilats en varetes de ferro. En el temps, es varen substituir per panels de llana teixida. Durant el regnat d'Isabel I, varen començar a importar-se teles italianes de la Renaixença decorades en adorns, com a brocats, vellut i damasco. Estes teles ornamentadas, aixina com les decorades en brodats crewel, es varen utilisar en cortines durant els periodos isabelino i jacobino anglesos. Les contraventanas de fusta massiça s'utilisaven durant les estacions fredes.[8]


Califat fatimí

En el Califat fatimí, s'utilisava una cortina coneguda com sitr («vés-ho») per a ocultar al califa al començ d'una sessió d'audiència (majlis).[9] Un sirviente conegut com el ṣāḥib al-sitr (o muṭawallī al-sitr) tirava llavors d'ella cap a arrere per a revelar al califa assentat en el seu tro. [9] El sahib al-sitr també eixercitava les funcions de chambelán, mestre de cerimònies i portador de l'espasa del califa, i a sovint era elegit entre mamluks de saqaliba procedència.[9]


Tipos de cortines

Les cortines es dividixen segons el seu material, accionament i qualitat funcional, comprenent des de les tradicionals variants de tela i models rústics fins a tancaments tècnics alvançats. La seua evolució tecnològica no solament definix l'estètica dels espais, sino que també determina el control de la lluminositat per mig de filtres de rajos ultravioleta i l'eficiència energètica a través de sistemes d'aïllament tèrmic i acústic. El sector actual combina la confecció a mida i la distribució massiva en solucions mecàniques i automatizado, tant per a interiors com per a espais exteriors protegits.


Mecanismes i confecció

Entre els mecanismes més comuns es troben les cortines plegables, pachetto (plegables sense varetes), enrollables, cortines verticals, plisadas, panel japonés i la més comú, la cortina tradicional. Totes estes cortines es poden realisar a mida o es poden comprar en un tamany determinat en grans superfícies o tendes en llínea.


Tipologies de tela i tecnologia textil

Sobre les cortines de tela, hi ha molts tipos diferents: fines, toile, a l'aire lliure, vintage (o verema), índies, entre unes atres. Cada tipo de cortina de tela té un us diferent i aporta un aspecte distint a qualsevol habitació.


Cortines de cristal

En l'actualitat existixen les nomenades cortines de cristal, una classe de tancament que utilisa làmines plegables de vidre templat de gran resistència en zones que donen a l'exterior, principalment terrats, porches i jardins.[10] S'usen per a crear entorns protegits dels elements climatològics al mateix temps que deixen passar la llum del dia, de manera que ajuden a que la vivenda siga més càlida i disponga de major lluminositat durant les hores diürnes.


Cortines maromeras

Un atre tipo de cortina (no) habitual dels pobles i que se situa(n) a l'entrada de les mansions o els establiments per a evitar que entren els insectes són les cortines manueladas. Estan fetes en múltiples peces de plàstic en forma de macarrón tipo penne i un aram en ganchos travessant-los a lo llarc per a poder enganchar-los entre ells. En estes peces es fan múltiples tires fins a cobrir tota l'entrada.


Cortines enrollables o estores enrollables

Les cortines o estores enrollables es fabriquen en un tubo d'alumini de diferents diàmetros i un mecanisme de enrollamiento en cadenilla o motor que fa que vaja pujant quedant enrollado en dit tubo. Pot fabricar-se en distints tipos de teixit com pot ser el teixit screen que filtrarà els rajos del sol i permetrà vore l'exterior. Un atre tipo de teixit molt utilisat és el teixit traslúcido, està fabricat per mig de polièster de la mateixa manera que el teixit screen, en la diferència que el segon dels teixits conta en pvc en afegitó. Per a les cortines enrollables o estores enrollables, contem en un atre teixit que si no ho coneixes et sorprendrà. Es tracta del teixit opac dissenyat per a impedir entrar llum i sol a l'estància a on s'instale. Sol ser utilisat en hospitals i coleges, aixina i tot podem trobar este tipo de teixit per a us domèstic.

Dins de la llínea de cortines enrollables també estan les cortines Dual Shade o Zebras també conegudes com a dia i nit que funcionen en un roll i té doble tela per a poder complir una funció més completa que l'enrollable normal, sent esta una de les més utilisades en ambients moderns.

Les cortines enrollables també es denominen cortines en roll i existixen de metal, per la qual cosa se'ls denomina cortina metàliques enrollables. Pero este últim tipo de cortines no és per a decoració, sino que s'utilisen per a donar protecció a locals, negocis i en el sector domiciliari usualment són usades en els garajos dels vehículs.

Existixen en el mercat estores enrollables confeccionats, preparats ya per a penjar en vàries mides i acabaments.


Cortines verticals

Les cortines verticals és un atre element que podem elegir per a vestir salons, menjadors, o qualsevol atre lloc que imaginem. Es poden amprar en els teixits que hem nomenat en la part de cortines enrollables. D'esta manera l'element decoratiu pot adquirir distints colore, textures i propietats, adaptant-se a qualsevol lloc.

Les cortines verticals o verticals, poden ser accionadas de dos maneres. Per una part, en una cadena i una cordonera, la cadena per a moure les llepes de la cortina d'un costat a un atre i la cordonera per a girar 180° les llepes. En afegitó podrem accionarlas per motor, podent ser en mando a distància o en pulsador, en ende açò fa que el seu preu siga major en casi totes les parts del món. Este treball requerix ser realisat per un tècnic especialiste, per lo que nosatres mateixa no podrem posar-les. Requerixen d'una instalació elèctrica prèvia per a poder instalar l'objecte.


Vore també

Cortina en el Viccionari.

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ MOLINA, Santiago de. "Intimidad perdida. Paredes y cortinas en la reconstrucción de la privacidad contemporánea". rita_ Revista Indexada de Textos Académicos, nº 13, 2020.
  4. ↑ Mario Liverani. "Mesopotamian Architecture" Mario Liverani. (1993) 192 pag ISBN 978-0802075888
  5. ↑ Robert Garland "Daily Life in Ancient Greece" (1998) pag. 240 ISBN 978-0313292044.
  6. ↑ «Curtain». Encyclopædia Britannica. Consultat el 5 May 2012.
  7. ↑ Bane, Deklyn (2017-07-17). «La historia de las cortinas y los cortinajes a través de los tiempos» (en es-us). SBF Curtains & Blinds. Archivat des de l'original, el 2019-09-02. Consultat el 2019-09-02.
  8. ↑ Nielson, Karla J. (1989). Window Treatments (en en), John Wiley & Sons, pp. 116-117. ISBN 9780471289463. Consultat el 2019-09-02.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Halm H. (1997). «SITR», Bosworth C.E., van Donzel E., Heinrichs W.P., Lecomte G. (ed.). La Enciclopedia del Islam, Vol. IX (SAN-SZE), Leiden: Brill, p. 685. ISBN 90-04-10422-4. Consultat el 18 May 2022.
  10. ↑ Asociación Española de Cerramientos(2025).«Evolución de los acristalamientos móviles».Revista de Vidrio Técnico.12(2): 14-19.

Enllaços externs