Leiothlypis peregrina
La reinita de Tennessee (Leiothlypis pelegrina) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae, pertanyent al gènero Leiothlypis. És un au migratòria que anida en el nort d'Amèrica del Nort i que inverna en el sur de Mèxic, América Central i nort i noroest d'Amèrica del Sur, rarament o de passage en illes del Carib.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Aparte de reinita de Tennessee (en Equador, Puerto Rico i Chile), se li denomina chipe pelegrí[1] (en Mèxic), reinita verdilla (en Costa Rica, Panamà i Equador), chipe de Tenesí (en Hondures), reinita verduzca (en Nicaragua), reinita verderona (en Colòmbia), reinita gorro gris (en Veneçola), bijirita pelegrina (en Cuba) o cigüita de Tenesí (en la República Dominicana).[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La seua àrea de nidificación s'estén des de l'extrem surest d'Alaska, per tot el sur de Canadà, des de Yukón fins a Terranova i Labrador, inclusivament San Pedro y Miquelón i en el nort d'alguns estats del centre i est d'Estats Units (Minnesota, Wisconsin, Michigan, Maine i localment en uns atres).[3]
En autumne migra cap al sur i s'establix en el sur de Mèxic, Guatemala, Belize, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, nort de Veneçola, nort i oest de Colòmbia, fins al nort d'Equador.[3] Es registra el seu passage per Bahames, illes Caimà, Cuba, Haití, República Dominicana, Jamaica, Islas Turcas y Caicos, Puerto Rico i Illes Vérgens. S'ha registrat com errante estival en Aruba, Curazao, Guayana Francesa, Guadalupe i fins a en Chile; i com errante estacionalmente incert i molt rar en Bermuda; Illes Feroe, Polinèsia Francesa, Groenlàndia, Islàndia i Regne Unit.[4]
En estiu viu en boscs de coníferes i mixts, en especial a on hi ha píceas. Preferix el sotobosque i clars de boscs en arbustos. S'alimenta principalment d'insectes i larves, pero en hivern també consumix bayas i néctar. En hivern migra en onades i pobla diversos hàbitats, des del nivell de la mar fins a més de 2000 m d'altitut, principalment en zones humides o semihúmedas i penetrant en àrees urbanes.
Descripció
[editar | editar còdic]Els adults medixen en promig entre 11 i 12 cm de llongitut. Hi ha llauger dimorfisme sexual, estacional i d'edat. Els machos adults en época reproductiva són senzills: el cap és gris en una llínea supraocular blanca; les parts ventrales són blancuzcas; les parts dorsals són oliváceas; pero les ales són més obscures i en una llínea clara. La femella en época reproductiva és similar al macho, pero de coloració més deslavada: el cap és menys gris i les parts ventrales són groguenques.
Els adults en autumne i hivern, aixina com els individus jovenils, tenen les parts dorsals de color vert olivera i les ventrales groguenques, en les plomes cobertoras inferiors de la coa color blanc. En la cara destaca la llínea supraocular groga i en l'ala una traça de barra.
Reproducció
[editar | editar còdic]Construïxen un niu en forma de tassa en el sol, amagat entre la vegetació. La femella posa entre quatre i sèt ous blancs en motas marrons, i els incuba per 11 o 12 dies.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie L. peregrina va ser descrita per primera volta pel naturaliste nortamericà Alexander Wilson en 1811 baix el nom científic Sylvia pelegrina; el seu localitat tipo és: «màrgens del riu Cumberland, Tennessee».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Leiothlypis» es compon de la paraules del grec «leios» que significa ‘pla’, i «thlupis» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En ornitologia «thlypis» designa a un parúlido; i el nom de l'espècie «pelegrina» prové del llatí «peregrinus» que significa ‘errante’, ‘estranger’.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Un estudi de Sangster (2008) va apuntar que tres estudis filogenético independents indicaven que el gènero Vermivora com llavors constituït era polifilético en el grup format per sis espècies de patró de plomall pla, entre les quals la present espècie Vermivora peregrina, distant de les tres espècies remanentes. George Sangster va propondre un nou gènero Leiothlypis per a este grup.[6] Este nou gènero va ser inicialment rebujat pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) que va transferir les sis espècies per al gènero Oreothlypis. No obstant, un estudi més ampli dels parúlidos de Lovette et al. (2010) va comprovar que el agrupamiento en Oreothlypis era incorrecte;[7] En base en este estudi, el N&MACC va reconéixer al nou gènero Leiothlypis en la Proposta 2019-B-2.[8]
- ↑ Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. (1984). Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 02 de decembre de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Leiothlypis peregrina en Birds of the World.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Leiothlypis p. 221; pelegrina p. 297»
- ↑ (2008).Bulletin of the British Ornithologists' Club.128 (3): 207–211ISSN 0007-1595.
- ↑ Lovette, I.J., Pérez-Emán, J.L., Sullivan, J.P., Banks, R.C., Fiorentino, I., Còrdova-Còrdova, S., Echeverry-Galvis, M., Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Berminghan, I.(2010).Molecular phylogenetics and evolution.57 (2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada2019B2