Laringotraqueobronquitis
El Crup (o laringotraqueobronquitis) és una malaltia respiratòria que es desencadena habitualment per una infecció viral aguda de les vies respiratòries superiors. L'infecció produïx inflamació en la gola, lo que interferix en la respiració normal i produïx els clàssics síntomes de tós "perruna", estridor i disfonía. Pot produir síntomes lleus, moderats o severs, que empijoren freqüentment durant la nit. Es tracta habitualment en una dosis única d'esteroides orals; en casos més severs s'utilisa ocasionalment epinefrina. Rarament requerix hospitalisació.
El crup es diagnostica clínicament, una volta exclosa la possibilitat d'atres causes més greus (per eixemple epiglotitis o la presència d'un cos estrany en les vies respiratòries). Normalment no és necessari realisar atres estudis tals com a anàlisis de sanc, radiografias i cultius. Es tracta d'un quadro relativament comú que afecta en algun moment al 15% dels chiquets, principalment entre els 6 mesos i els 5-6 anys d'edat. Casi mai es presenta en adolescents i adults. El crup va ser en un moment causat principalment per la grup, pero actualment dita causa només té una importància històrica per l'èxit de la vacunació i a les millores de higiene i calitat de vida de la població.
Síntomes i signes
[editar | editar còdic]El crup es caracterisa per tós "perruna", estridor, disfonía, i dificulteu per a respirar que empijoren freqüentment durant la nit.[1] La tós "perruna" sol descriure's com el sò d'una foca o lleó marí. El estridor empijora en l'agitació o el plany i si pot escoltar-se en repòs, pot ser un indici d'un estretament crític de les vies respiratòries. A mida que el crup empijora, el estridor pot disminuir considerablement.[1]
Atres síntomes inclouen febra, coriza (síntomes típics d'un refredat comú) i retracció de la paret toràcica.[1][2] El babeo o un aspecte molt malalt indiquen la presència d'atres condicions mèdiques.[2]
Causes
[editar | editar còdic]Es considera que el crup es deu a una infecció viral.[1] Uns atres utilisen el terme de manera més àmplia per a incloure laringotraqueítis aguda, crup espasmódico, grup laríngea, traqueítis bacteriana, laringotraqueobronquitis i laringotraqueobronconeumonía. Les dos primeres malalties impliquen una infecció viral i generalment són de sintomatologia lleu; les últimes quatre es deuen a infeccions bacterianes i són generalment més severes.
Viral
[editar | editar còdic]El crup viral o laringotraqueítis aguda està causat pel virus parainfluenza, en el 75% dels casos, principalment pels tipos 1 i 2. Atres etiologia virals inclouen influenza A i B, pallola, adenovirus i virus sincitial respiratori humà (VSR). El crup espasmódico està causat pel mateix grup de virus que la laringotraqueítis aguda pero no presenta els signes d'infecció habituals (com a febra, dolor i un aument del reconte de glòbuls blancs). El tractament i la resposta al tractament també són iguals.
Bacterià
[editar | editar còdic]El crup bacterià pot dividir-se en grup laríngea, traqueítis bacteriana, laringotraqueobronquitis i laringotraqueobroncopulmonía. El grup laríngea es deu a Corynebacterium diphtheriae mentres que la traqueítis bacteriana, la laringotraqueobronquitis i la laringotraqueobroncopulmonía es deuen a una infecció viral primària en un creiximent secundari de bactèries. Les bactèries implicades més habitualment són Staphylococcus aureus, Streptococcus pneumoniae, Haemophilus influenzae i Moraxella catarrhalis.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laringotraqueobronquitis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.