Anar al contingut

Disfonía

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Disfonía és el nom que rep tot trastorn de la veu quan s'altera la calitat d'esta en qualsevol grau exceptuant el total, en el cas del qual es denomina afonia. Les disfonías poden ser de varis tipos segons la seua causa i manifestacions clíniques.

La veu és el sò que, produït per la laringe a partir de l'aire pulmonar espirado, és després amplificat i modificat per les cavitats de resonància, pero també és una expressió de la persona en la seua globalidad.

Se li coneix coloquialment com ronquera i als que la patixen li'ls crida roncs.

Classificació

Disfonías funcionals

La disfonía funcional és aquella que està causada per un abús vocal (sobreesfuerzo), per una mala tècnica vocal, o per abdós causes. Solen aparéixer de forma intermitent i progressiva en el temps. És el tipo de disfonía més freqüent en un 65-75%[1] i ademés sol afectar més al gènero femení.

  1. Disfonías funcionals simples: sense complicació laríngea. Sol reduir-se o aumentar-se el to muscular depenent si és hipocinética o hipercinética.
  2. Disfonías funcionals complicades: nòduls, seudoquiste seroso, edema fusiforme, edema crònic, pòlips, quiste mucoso de retenció, hemorràgia submucosa, úlcera aritenoidea.
  3. Formes particulars de disfonías funcionals: Disfonía infantil, alteracions de la muda vocal, disfonía del cantant (disodea), monocorditis vasomotora, veu de bandes ventriculares, disfonías psicógenas per inhibició, disfonías espasmódicas, alteracions vocals en la patologia psiquiàtrica.

Disfonías orgàniques

És l'alteració de la veu produïda per una lesió anatòmica en els òrguens de la fonació.

  1. Malalties congènites de la laringe.
  2. Alteracions laríngeas.
  3. Alteracions extralaríngeas.
  4. Disfunció d'orige hormonal.
  5. Disfunció d'orige neurològic.
  6. Alteracions d'orige traumàtic i quirúrgic.

Causes

Entre les causes més freqüents:

  • Refredat.
  • Laringitis aguda. És la causa més freqüent de disfonía. Està associada a infeccions respiratòries agudes i és autolimitada.
  • Laringitis crònica. Generalment es relaciona en un o varis irritantes: tabac, ambients laborals contaminats, infeccions respiratòries repetides, tós prolongada, us de medicació inhalada, etc.
  • Lesions benignas de les cordes vocals:
    • l'edema de Reinke és produït per acúmulo de material mucoide en l'espai de Reinke com a resultat d'irritament crònic i inflamació; és més freqüent en dònes i es relaciona en l'abús de veu i el consum de tabac
    • Els nòduls vocals solen ser el resultat de l'abús de la veu i de factors sicològics. Atres causes que poden tindre un paper en la seua etiologia són: infeccions, alèrgies i refluix
    • Els pòlips es relacionen en irritament crònic de les cordes vocals per tabac, abús de la veu o refluix.
  • Disfuncions neurològiques. Múltiples malalties neurològiques poden produir disfonía per disfunció o paràlisis unilateral o bilateral de les cordes vocals que poden relacionar-se en: malalties malignes, iatrogenia quirúrgica, trauma, esclerosis múltiple, paràlisis pseudobulbar, malaltia de Parkinson, etcétera.
  • Malalties sistémicas. l'amiloidosis laríngea, les malalties autoinmunes en afectació articular (artritis reumatoide, lupus eritematoso sistémico, Malaltia de Sjögren) i l'hipotiroïdisme.
  • Lesions malignes. El càncer de laringe es relaciona en el consum de tabac (major exposició, major risc) i en l'alcohol.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Disfonía».

Bibliografia

1493-9.