Larentalia

Larentalia, Larentinalia o Accalia era una festa romana dedicada a Acca Larentia, esposa de Fáustulo i nodriça de Rómulo i Rem que se celebrava el 23 de decembre, últim dia dels Saturnales (Macrobio, Saturnalia, I, 10), en el Velabro, prop de la Porta Romanula, un lloc a on segons la tradició, va ser enterrada Aca Larentia. l'emperador Augusto va ordenar que se celebrara dos voltes a l'any.

Orígens de la festa

La paraula llatina "Acca" és d'orige desconegut, en idioma grec, el terme akko significa "dòna ridícula", mentres que en sánscrito akka significa "mare". Per això, Acca Larentia podria ser identificada en la Mater Larum o "Mare dels Lares, açò és, de Rómulo i Rem, que més vesprada varen ser celebrats com Lares de Roma. Això explica per qué durant la festa de la Laurentalia, els sacrificis eren celebrats pel Flaminis Quirinalis, sacerdot de Quirino, i nom en el que es venerava a Rómulo.

L'identificació de Mater Larum explica per qué durant la Laurentalia, s'oferien sacrificis als Lares o esperits benévolos dels antepassats, també d'orige etrusc i la missió del qual era protegir i beneir a les famílies i les seues llars front a les amenaces externes.

Una volta més, la figura de Aca Larentia és identificada en una deïtat ctónica, guardiana del món dels morts, Larenta o Larunda, com era coneguda entre els sabinos. Larenta o "Dea Muta" era una divinitat femenina del subsol i l'inframón. No obstant, Aca Larentia expressava ideal i conceptualment l'unitat territorial de Roma, front a la segmentaació i fragmentació que representaven els Lares.