Anar al contingut

Labeko Koba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Labeko Koba és una cova i jaciment arqueològic situat en el terme municipal de Mondragón (Guipúscoa, País Vasc, Espanya). És un enclavament per a l'estudi del Paleolític superior en el nort de la Península Ibèrica, especialment per la seqüència associada al Auriñaciense i als primers moments del Gravetiense. Periodo comprés entre 40.000 i 20.000 anys a C.[1]

El jaciment és conegut per la seua indústria lítica, la presència destacada d'utensilis òsseus i per un excepcional conjunt d'art moble.

Archiu:Asta decorada del periodo auriñaciense en Labeko Koba.jpg
Asta decorada com a possible colgante

Descripció

[editar | editar còdic]

La cova es troba en l'alvertent del mont Kobate, en un entorn càrstic i ha permaneixcut relativament ben conservat pel seu accés estret i a la protecció natural de l'entorn forestal.[2]

La cova va ser descoberta en 1972 per membres del grup de Espeleología de Mondragón. Les primeres referències científiques a Labeko Koba apareixen a finals de el XX cridant l'atenció per la presència de materials superficials atribuibles al paleolític superior. Les excavacions sistemàtiques varen ser portades a terme per equips de la Societat de Ciències Aranzadi i atres institucions acadèmiques durant les décades següents.[3]

Les campanyes arqueològiques varen permetre documentar una estratigrafia clara, en varis nivells culturalment diferenciats que han aportat una gran cantitat de senyes sobre les primeres poblacions d'humans anatómicamente moderns en el País Vasc.[4]

Les datacions radiocarbónicas situen els nivells d'ocupació entre aproximadament 38.000 i 24.000. La seqüència de Labeko Koba és especialment rellevant perque documenta continuïtat i canvis tecnològics en un periodo clau per a l'expansió del homo sapiens en Europa occidental.[5]

Indústria lítica i òssea

[editar | editar còdic]

l'indústria lítica és el propi de l'época com a puntes o raspadors. L'anàlisis de matèries primeres indica l'us de sílex procedent de fonts locals i també de zones relativament distants, lo que sugerix movilitat territorial àmplia o rets d'aprovisionament complexes.[6]

L'indústria òssea, per la seua abundància i varietat, és un de les traces principals del jaciment. Destaquen puntes, espátulas i possibles elements ornamentals.[7]


L'art moble és una característica important del jaciment en fragments òsseus decorats i representacions figuratives.[4]

Labeko Koba es considera un campament estacional utilisat per grups caçadors-recolectors durant expedicions de caça. L'organisació espacial del jaciment, junt en els restants de talla, fauna i utensilis òsseus, sugerix activitats relacionades en la caça, elaboració i reparació d'útils aixina com a activitats simbòliques.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Arrizabalaga et al., 2000, pp. 385-389
  2. Ajuntament de Mondragón.
  3. Museu de Sant Telmo. Segona part.
  4. 4,0 4,1 UNED.
  5. Societat d'Estudis Vascs.Consultat el 2025-11-27.
  6. Munibe (Antropologia-Arkeologia).Societat de Ciències Aranzadi.52
    15-72.ISSN 1132-2217.
  7. Munibe (Antropologia-Arkeologia).Societat de Ciències Aranzadi.(52)
    355-376.ISSN 1132-2217.Consultat el 2025-11-26.