La venedora de cupidos (fresca)

La venedora de cupidos.

La venedora de cupidos és una fresca romana de gènero de 15 a. C. al 50 d. C. descobert en 1759 en Estabia i conservat en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Mostra a una dòna venent chicotets cupidos a una matrona. Va ser àmpliament conegut i reproduït en els sigles XVIII i XIX, demostrant una gran influència en l'art neoclàssic, com en La venedora de cupidos de Vien.

Descobriment

Estabia (actual Castellammare vaig donar Stabia) es trobava entre Nàpols i Sorrento. Els rics d'eixa época varen construir luxoses viles entorn com a residències d'estiu, una de les més grans i antigues de les quals ara es coneix com a Vila Arianna, construïda en el II Estava situada en una ala en vistes a la baïa de Nàpols i era el centre d'una finca de 14 quilómetros quadrats. Es desconeix el nom de la família propietària, pero era molt rica a jujar per la cantitat de pintures murals que decoraven la mansió campestre.

Totes les viles al voltant de Estabia varen ser destruïdes en l'erupció del Vesubio en l'any 79 d. C., per les colades de lava. Varen escomençar a ser excavades per primera volta en 1749, i les ruïnes de Vila Arianna es varen descobrir entre 1757 i 1762. La venedora de cupidos s'havia trencat en varis péntols i formava el centre d'una pintura mural. Els mobles i les millors pintures murals trobats es varen dur a Nàpols i atres palaus reals, mentres les ruïnes no varen tornar a ser reexcavadas fins a 1950-1952.

Descripció

Com la majoria dels murals de Vila Arianna, la fresca pertany al tercer estil pompeyano. Va ser pintat en un dormitori (cubículo) prop d'una atra sala adornada solament en figures femenines, com Flora o Diana, per lo que es pensa que esta zona de la vila seria una part reservada exclusivament femenina (gineceo). La paret es dividix en diferents camps horisontal i verticalment. L'image central està rodejada de zones en ocasions completament planes i interrompudes per decoració ornamentals sense gran profunditat espacial. Els murals de Vila Arianna no semblen haver segut realisats per artesans i artistes locals de la zona, sino per tallers de Roma.

La matrona en el seu confident.

El mural es dividix en dos zones pel fondo i la disposició de les figures. L'arquitectura i els assents provablement representen un interior. Es poden vore en total tres dònes i tres criatures alades. En el costat esquerre, es mostra una matrona romana assentada en una amiga o parent de peu darrere d'ella en la mà en el seu muscle. Abdós miren pensativas als cupidos, un dels quals està de peu parcialment amagat darrere de les cames de la dama.

La venedora de cupidos.

En el costat dret, baix una cortina groga recollida, es representa a una venedora assentada en un chicotet taburete i oferint els seus productes. Ha tret un chicotet cupido de la gàbia redona i ara ho sosté per una de les seues ales, mentres un atre encara està en la gàbia esperant a que ho mostren. Les dos dònes òbviament estan mirant les ofertes de la comerciant per a decidir-se per un dels chicotets deus, mentres les criatures alades esperen impacients per a anar en la seua nova ama. Ya que la tira del corfoll groc de la venedora s'esgola sobre el seu muscle esquerre, es pensa que és una vella cortesana.

Les criatures alades infantils són cupidos, descrits en la mitologia grega antiga com testarudos i trabucants, àmpliament mostrats aixina en l'art helenístic i romà. Ocasionalment li'ls mostra atrapats en gàbies i caixes en pintures de gerros grecs i mosaics i pintures murals romans, i la versió de Estabia provablement es va inspirar en una obra de teatre o un poema popular de l'época.

Bibliografia

• (en alemà) Lothar Freund: Amor, Amoretten. en: Reallexikon zur Deutschen Kunstgeschichte. Vol. I, 1935, pág. 641–651 (Digitalisat).
• (en alemà) Thomas W. Gaehtgens: Diderot und Vien: Ein Beitrag zu Diderots klassizistischer Ästhetik. en: Zeitschrift für Kunstgeschichte. Volum 36, 1973, pág. 51–82 (versió en llínea).
• (en anglés) Victoria C. Gardner Coates, Kenneth D. S. Lapatin, Jon L. Seydl (ed.s): The Last Days of Pompeii: Decadence, Apocalypse, Resurrection. Getty Publications, Los Àngeles, 2012, ISBN 9781606061152, pág. 90–95.
• (en alemà) Stephanie Hauschild: Wer kauft Liebesgötter? Kunstgewerbeverein Frankfurt am Main i.V., Frankfurt 2015 (versió en llínea).