La bacanal dels andrios
La bacanal dels andrios (Plantilla:Lang-it) és un quadro del pintor veneciano Tiziano. Realisat cap a 1523-1526, va ser pintat al oli sobre llenç, originalment per al Camerino d'alabastre en Ferrara.
Pertanyent a la colecció real espanyola des de 1639,[1] va ser depositat en el Real Alcasser de Madrit, de que el seu incendie de 1734 va poder ser rescatat. Més vesprada va ser reubicat en el Palau del Bon Retir i, des de 1794, en el Palau Real, passant a formar part de les coleccions del Museu del Prat en 1821.[2]
Història
[editar | editar còdic]Esta obra va ser un encàrrec d'Alfonso d'Este, duc de Ferrara, per a la decoració del Camerino d'alabastre, una estància del castell ducal. Formava conjunt en atres dos pintures del mateix artiste, L'ofrena a Venus (Museu del Prat) i Baco i Ariadna (National Gallery de Londres).[3] Este conjunt decoratiu incloïa obres d'atres autors, com El festí dels deus de Giovanni Bellini (National Gallery de Washington), que Tiziano va haver de terminar per defunció d'est; aixina com El triumfo de Baco en Índia (Bombay, col. privada) i un friso de dèu llenços, tots estos de Dosso Dossi, i alguna atra que no ha subsistit. El duc havia encarregat prèviament obres a Fra Bartolommeo i a Rafael Sanzio, pero llevat alguns esbossos, no es varen aplegar a realisar i el protagonisme de la série va recaure en Tiziano.
A finals de el XVI, Ferrara va passar a ser domini dels Estats Pontificis, per lo que la família Este va tindre que mudar-se a Mòdena. Es conta que durant el trasllat dels ducs, el llegat papal Pietro Aldobrandini es va apropiar de diverses pintures, entre elles esta i L'Ofrena. Ya en el sigle següent, en 1637, abdós obres de Tiziano varen ser entregades a Felipe IV d'Espanya com a pagament pel Estat de Piombino. L'enviament d'abdós des del port de Nàpols va causar consternació entre els pintors italians, com Domenichino, qui va declarar que havia despedit el barco que les duya «El triunfo de Baco en India»: «La Ofrenda».
Abdós quadros, aixina com Baco i Ariadna, varen ser reproduïts en gravat per Giovanni Andrea Podestà i varen ser copiats i/o seguits com a model creatiu per múltiples artistes, no només Domenichino sino també Nicolas Poussin, Francesco Albani, Guido Reni, Carlo Maratta i Rubens.
Còpies
[editar | editar còdic]Rubens va copiar La bacanal i L'Ofrena durant la seua estància en Roma, còpies que va conservar en la seua colecció personal i que varen ser adquirides per Felipe IV en l'almoneda realisada despuix de la seua mort. Furtades durant l'invasió francesa, actualment són propietat del Museu Nacional d'Estocolm.[4]
També Padovanino va copiar abdós obres del Prat, aixina com el Baco i Ariadna; estes tres còpies es conserven en l'Accademia Carrara de Bérgamo.[5]
Dos còpies de Baco i Ariadna i La bacanal pintades per Carlo Maratta han segut incorporades en 2022 a les sales visitables del Palau Real de la Granja [1].
Una còpia de Baco i Ariadna que se supon pintada per Nicolas Poussin s'exhibix en la biblioteca del castell de Alnwick.
Anàlisis
[editar | editar còdic]Es representa ací un tema mitològic, una bacanal, festa del deu del vi, Baco. S'emmarca en l'illa d'Andros. L'inspiració lliterària d'esta obra prové de l'obra de Filostrato i la de Catulo.[3]
El tema i la composició d'esta taula remet a El festí dels deus, de Giovanni Bellini, si ben Tiziano dinamisa l'escena en vius moviments i la llínea ascendent diagonal que, des del cantó inferior esquerre, va pujant fins a alcançar la figura del vell que dorm en la part superior de la dreta.[6] Tot el quadro desprén l'alegria sensual del vi, incloent algun nuet, com el de la vora inferior dret, figura que recorda a una Venus i que és eixemple de la cuidadosa composició per part de l'autor.[6] Podria estar representant a Ariadna, personage relacionat en Baco.[3]
Els personages s'agiten per tota la part inferior de la tela, unes s'inclinen parlant, unes atres beuen vi, unes atres ballen, en braços i cames formant llínees curves. Es passen el vi els uns als atres. La dòna recostada que ocupa el primer pla del centre de la tela es diu que és Violante, de qui el pintor estava enamorat per llavors; en el seu escot es troba la firma del pintor. Junt a ella hi ha una partitura, en la que es llig: «El triunfo de Baco en India».[3]
-
-
Image del gravat de reproducció obert per Giovanni Andrea Podestà. Aiguafort, 1640-1650. Segona edició de dos, c. 1680-1685. Gabinet de Dibuixos, Estampes i Fotografies del Museu del Prat, donació Pedro Alberdi.
-
Ofrena a Venus, 1518-1519, Museu del Prat.
-
Baco i Ariadna, de la National Gallery de Londres, h. 1518-1526, l'atra obra de Tiziano que formava grup en La bacanal i la Ofrena a Venus.
.jpg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «La leggenda del collezionisme», Ferrara, voci vaig donar una città, n. 3 (en it).
- ↑ «La bacanal dels andrios». www.jdiezarnal.com. Consultat el 2024-07-25.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 L. Cirlot (dir.), Museu del Prat II, Col. «Museus del Món», Tom 7, Espasa, 2007. ISBN 978-84-674-3810-9, págs. 152-153
- ↑ Fernando Checa Cremades. «Rubens. Copista de Tiziano (exposició 1987)» (en és). Fundació Amics del Museu del Prat. Consultat el 16 d'agost de 2011.
- ↑ «Gli Andrii (còpia dona Tiziano)» (en it). Accademia Carrara. Consultat el 2024-07-25.
- ↑ 6,0 6,1 Els mestres de la pintura occidental, Taschen, 2005, pág. 176, ISBN 3-8228-4744-5
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «La bacanal de los andrios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.