La Mamora
La Mamora o Sant Felipe de la Mamora (en àrap: المعمورة al-ma‘mūrah), La Mámora o Sant Miguel d'Ultramar és el nom que se li va donar en Espanya durant el XVII a l'actual ciutat marroquina de Mehdía. Es troba situada en el nort de Marroc, en la desembocadura del riu Sebú. Va estar baix domini espanyol entre 1614 i 1681,[1] quan va ser conquistada pel sultà Muley Ismaíl.
Història
[editar | editar còdic]
Forte de São João de Mamora portugués 1515
[editar | editar còdic]Despuix de la conquista d'Azamor pels portuguesos en 1513, el rei Manuel I va manar que es reconeguera l'estuari del riu Sebú –profunditat, amplitut de la marea, capacitat per a albergar naus, característiques de la terra de les màrgens, existència de fusta i pedra per a construcció, condicions d'una chicoteta illa allí existent– tot en fins estratègics.
En les informacions recaptades es va elaborar un pla i es va organisar una expedició de conquista en 200 embarcacions i 8000 hòmens, que va partir de Lisboa el 13 de juny de 1515. El 24 de juny, dia de Sant Joan, l'armada va fondejar en l'estuari del Sebú, va desembarcar i va conquistar la població sense resistència. En la ribera del riu, baix d'un chicotet otero, varen començar a construir una fortificació de campanya en fajina i terra en vistes a edificar despuix una atra més sòlida en pedra. Esta construcció preparada per a defendre el fondeadero no prevea un atac pel costat de terra, lo que es va revelar desastrós quan va sobrevindre l'atac dels moros a inicis d'agost, que infligieron una dura derrota als portuguesos. El 10 d'agost es va donar l'orde de retirada, que es va fer en desbandada, perdent-se més de la mitat dels hòmens, casi la mitat de l'artilleria i prop de 100 navío, afonats o encallats en la barra.
La Mamora espanyola 1614-1681
[editar | editar còdic]A finals del XVI l'emplaçament es va convertir en reducte de pirates, baix el mando de l'anglés Henry Mainwaring, que varen actuar en eixa regió del Atlàntic a l'aguaite de la flota d'Índies.[2] La situació solament va poder ser controlada quan, despuix de la pren espanyola de Larache al nort en 1610, estos varen conquistar La Mamora en agost de 1614, sent rebatejada com a Sant Miguel d'Ultramar.
Els espanyols varen construir el fort de la Mamora dissenyat per Cristóbal de Rojas cridat Sant Felipe i junt a ell va créixer una població amurallada o qasbah adossada.[3] A partir de llavors els espanyols varen tindre que resistir seges de marroquins en respal dels corsaris de Vaig salar i els holandesos en 1619, 1625 (alçat per Fadrique Álvarez de Toledo Osorio),[4][5] 1628 (alçat per Tomás de Larraspuru i Churruca),[6] 1647, 1655, 1668, 1671, 1675 i 1678, fins que el 30 d'abril de 1681 la dèbil guarnició de 160 hòmens va haver de rendir-se davant les tropes de Mulay Ismaíl, el segon rei de la dinastia alauita, que renombró la població com Mehdía.
Rendició de la plaça
[editar | editar còdic]Despuix d'un atac del Sultanato de Sharifa a la empalizada que va resultar en la pren de dos torres defensives, els marroquins varen oferir al governador de la plaça, Juan Peñalosa i Estrada, la condició de presó de guerra per a tots, si es rendien. Ni Peñalosa ni els monges varen confiar, pero la famolenca soldadesca va optar per la rendició. A l'arribada d'Ismaíl, el governador va deure besar-li les botes, i entregar-li els 88 canons de bronze, 15 de ferro, mosquetes, pólvora, i atres pertrechos, els quals, segons un observador francés, excedien els armament de tot el regne marroquí. Entre els espanyols, els africans varen capturar a 50 chiquetes i dònes. El rei alauita no va complir lo promés i els esclavizó a tots i els va remetre a Mequinez a treballs forçats. Despuix de salvages tortures, la majoria es varen convertir a la fe de Mahoma. Uns quants encara sobrevivien esclavizados en 1716 en Mequinez. [7] Va ser en 1685 La Mamora el lloc de l'escape de l'esclau anglés Thomas Phelps i tres colegues.
En la pren del fort els conquistadors es varen fer en l'image del Crist de Medinaceli que seria més vesprada rescatada en Mequinez junt en els captius no islamisats de la Mamora pels Pares Trinitarios i duta a Madrit.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Governadors de la Mamora (1614-1681)». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2008. Consultat el 31 de decembre de 2009.
- ↑ «Larache i La Mamora: dos fortificacions espanyoles en temps de Felipe III».Aldaba.(34)
- 51–96.ISSN 2603-9265.doi:10.5944/aldaba.34.2010.20519.Consultat el 2023-06-11.
- ↑ Conjunts monumentals d'Ubeda Baeza, Patrimoni Mundial. Enclavament dual de la Renaixença espanyola: informe de justificació de valors. Protecció monografies. Junta d'Andalusia, 2003. Pág 119.
- ↑ «Vitòria famosa que el governador dela [sic Mamora va tindre en el Morabito General dels moros de Salè : dase quenta de la sanguinosa batalla q[ue] uvo entre els dos camps, i els despojos q[ue] els nostres els varen llevar, fins a l'Estandart q[ue] trayan, any de 1625 : tambien s'avisa de Flandes, com el Duc de Neoburs esta component les parts d'Espanya, que els rebels d'Olanda, i demas illes revelades, esten subjectes a la seua Magestad»].Consultat el 2023-06-11.
- ↑ «FADRIQUE ÁLVAREZDE TOLEDO OSORIO. Alejandro ANCA ALAMILLO. Temes Generals (2022)».
- ↑ «Tomás de Larraspuru i Churruca | Real Acadèmia de l'Història». dbe. rah. és. Consultat el 2023-06-14.
- ↑ Milton, 2021, pp. 87-88. "A large number had died, but a handful of survivors were still being held in the slave pens when Captain Pellow and his men arrived in the autumn of 1716.”
Bibliografia
[editar | editar còdic]- White Gold • The Extraordinary Story of Thomas Pellow and Islam's One Million White Slaves (en en), Nova York: Picador • Farrar, Straus and Giroux. ISBN 978-1-250-77823-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Mamora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.