Làmines de Pirgi

Les làmines de Pirgi són tres làmines d'or en inscripcions en etrusc i fenicio. Varen ser trobades en Pirgi, junt al temple B del jaciment, prop de la ciutat de Caere (l'actual Cerveteri), i daten aproximadament del 500 a. C. En l'actualitat es troben en el Museu Nacional Etrusc de Roma.[1]
Història
Descobertes el 8 de juliol de 1964 durant la campanya d'excavacions dirigida per Massimo Pallotino prop de Santa Severa, en el jaciment arqueològic etrusc de Pirgi. La ciutat, era un dels ports de Caere Vetus, situada al suroest d'esta, sent entre els sigles VI a. C. i IV a. C. u dels més importants llocs d'escala comercial de la conca mediterrànea; aixina mateix posseïa a lo manco dos santuaris de rellevància internacional: un temple de finals de el VI dedicat a Uni/Astarté (denóminado Temple B en l'àrea d'excavació) i un temple de la primera mitat de el V dedicat a Thesan/Leucótea (Temple A).
Les tres làmines, que medixen al voltant d'uns 20 cm d'alt i uns 10 d'ample, varen ser trobades prop del Temple B, datant aproximadament a finals de el VI o a l'inici de el V Estes contenen un text en fenicio i dos en etrusc, donant testimoni de la consagració del temple a la deesa fenicia Astarté en el text fenicio i a l'etrusca Uni en l'etrusc per part de Thefarie Velianas, magistrat suprem de la ciutat de Caere, pero no són pròpiament dos texts bilingües en cuanto que presenten algunes diferències de contingut.
Els dos texts més llarcs ―una làmina en inscripcions en etrusc de 16 llínees i 36 o 37 paraules i una atra de 10 llínees en fenicio― són les que en major similitut presenten alguna frase idèntica; pero si el text en fenicio oferix la motivació de la consagració (Thefarie Velianas rendix homenage a la deesa per la seua posició al front del govern de la ciutat), l'etrusc dona més importància a la cerimònia de cult. La tercera làmina ―en 9 llínees de text en etrusc― resumix breument la dedicatòria.
Les làmines de Pirgi han possibilitat als estudiosos el tindre una comprensió parcial de la llengua etrusca, tal com la famosa pedra de Rosetta ―que va permetre el casi total dessiframent dels jeroglífics egipcíacs―. De tots modos no li les compara ―per l'imperfecta correspondència de contingut de les primeres, aixina com per la seua clarament inferior extensió―.
Els texts en dos llengües constituïxen un document únic de les estretes relacions del poble etrusc mantingudes en Cartago i de l'influència d'esta última en Etruria ―en un líder etrusc, Thefarie Velianas, afí als púnicos en un intent de crear una ret antihelenica en la Tirreno― formant un context històric-llingüístic cap a atres texts coetáneos provablement bilingües com el primer tractat entre romans i cartagineses firmat, per la República romana, pel cònsul Lucio Juny Brut en el 505 a. C. i mencionat per Polibio en el seu Història (Pol., Hist. 3,22).
Traducció
Primera làmina en etrusc
|
Text lliteral de la làmina ita. tmia. icac. he |
Text en etrusc Ita tmia ica-c heramašva vat-ieχ-i Uni-al Astre-s, θem-iasa emχ θuta. |
Traducció:
Segona làmina en etrusc

|
Text lliteral de la làmina NAC.ΘEFARIE.VEL |
Text en Nac Θefarie Veliiunas θam-uc-i cleva etan-al Masan tiur, Uni-as šel-ac-i. |
Traducció:
Tercera làmina en fenicio
|
Text lliteral de la làmina lrbt l‘štrt ’šr qdš |
Traducció:
Referències
Bibliografia
- Elio Lodolini, Storia dell' archivistica italiana
- Sabatino Moscati, Itàlia Punica, Rusconi, Milano, 1995.
- Rjabchikov, Sergei V. 2014. The Etruscan Astronomy. Etruscan Research, 1: 2-14.
- Rjabchikov, Sergei V. 2013. Ob etrusskoy “l‟nyanoy knige” iz Zagreba (On Etruscan “Liber Linteus” of Zagreb; in Russian). Visnik Mizhnarodnogo doslidnogo tsentru “Lyudina: mova, kul’tura, piznannya”, 34(3), pp. 30-36.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Láminas de Pirgi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.