L'univers elegant
L'univers elegant és un llibre de divulgació científica, publicat en 1999 i escrit per Brian Greene, en el qual l'autor descriu els últims alvanços en l'investigació sobre la teoria de cordes.
Continguts
En els primers capítuls nos introduïx a la teoria de la relativitat i la mecànica quàntica, per a poc a poc adinsar-nos en la teoria de cordes, i intentar descobrir el possible nexe entre la força de la gravetat i les forces descrites per la mecànica quàntica (estes són la força electromagnètica, la nuclear forta i la nuclear dèbil).
L'univers elegant està dividit en cinc parts:
- Partix I: Els llímits del coneiximent, constituïx una breu exposició dels propòsits generals del llibre i el pla d'exposició.
- Capítul 1: Nugat en cordes és un capítul introductori que explica l'incompatibilitat, en la seua formulació actual de la teoria de la relativitat general i la mecànica quàntica. També es descriuen les propietats bàsiques de les partícules i de les forces fonamentals conegudes, aixina com l'estat actual de la teoria de cordes.
- Part II: El dilema de l'espai, el temps i els quants, que és un resum divulgatiu i entretingut dels previs a la teoria de la supercuerdas: la teoria de la relativitat i la teoria quàntica de camps. Esta part inclou quatre capítuls:
- Capítul 2: L'espai i el temps, la mirada de l'observador que bàsicament és un resum de la teoria especial de la relativitat i de com és percebut l'espai i el temps per observadors en moviment justificant la construcció teòrica del espai-temps.
- Capítul 3: Sobre alabeos i ondulacions a on introduïx els problemes que la relativitat especial va introduir en la física clàssica i com això va dur a la necessitat de desenrollar la teoria general de la relativitat i a introduir l'idea de la curvatura de l'espai-temps en física.
- Capítul 4: Misteri microscòpic introduïx els problemes provinents d'una atra àrea diferent de la física: l'univers a molt chicoteta escala i els fenomens quàntics. Este capítul explica divulgativament les principals característiques de la mecànica quàntica no relativista.
- Capítul 5: La necessitat d'una nova teoria: relativitat general versus mecànica quàntica, parla de l'ardit històric de compatibilisar la teoria especial de la relativitat i la mecànica quàntica, és dir, és un capítul dedicat a analisar la teoria quàntica de camps i les dificultats per a obtindre una teoria quàntica de la gravetat.
- Part III: La simfonia còsmica.
- Capítul 6: Només música: Els elements essencials de la teoria de supercuerdas constituïx una interessant introducció a la teoria bàsica de les cuerdo com a objectes físics fonamentals de la física.
- Capítul 7: Lo de «super» en les supercuerdas . El capítul també aborda el tema de la supersimetría.
- Capítul 8: Més dimensions de les que l'ull pot captar tracta el tema del número de dimensions de l'univers físic, explicant les possibilitats que té considerar un espai-temps de més de 4 dimensions.
- Capítul 9: El rifle humeante: rúbriques experimentals este capítul aborda el tema de les conseqüències i prediccions empíriques de la teoria de supercuerdas fins a a on hui és accessible.
- Part IV: La teoria de cordes i l'estructura de l'espai-temps, esta part es fica de ple en la forma concreta que han pres algunes propostes teòriques de la teoria de supercuerdas en la seua versió quàntica i atres tòpics alvançats.
- Capítul 10: Geometria quàntica este capítul explica la relació entre la topología de les cordes, els modos vibracionales i la massa de les mateixes. També es discutix el concepte de distància i les aproximacions d'altes i baixes energies de la teoria de cordes.
- Capítul 11: Esgarrant l'estructura de l'espai, este capítul està dedicat a l'aspecte més be tècnic de si l'espai-temps pot sofrir canvis topològics singulars o només deformacions contínues. L'autor va ser un dels pioners en demostrar la primera possibilitat i dedica una extensa explicació a com es va aplegar a este descobriment.
- Capítul 12: Més allà de les cordes: en busca de la teoria-M és un dels capítuls centrals del llibre i explica com a baix els cinc tipos de teories de cordes existents podria subyacer una única teoria unificadora, la teoria M.
- Capítul 13: Els forats negres: una perspectiva des de la teoria de cordes i la teoria-M este capítul està dedicat a la relació entre forats negres microscòpics i partícules elementals. El capítul explica que la teoria de cuerdo pot donar la primera interpretació d'a on ix l'enorme entropía que un forat negre contindria. Alguna cosa que en opinió d'algun de les seues més severs crítics fa a la teoria de cordes més acceptable.[1]
- Capítul 14: Reflexions sobre cosmologia este capítul explica el model cosmológico estàndart del Big Bang i la teoria inflacionaria, per a passar a explicar com la teoria de cuerdo podria modificar alguns aspectes d'estos models cosmológicos.
- Partix V: L'unificació en el sigle XXI en esta part l'autor explica alguns dels descobriments recents en la teoria de supercuerdas, en les que ell mateixa ha tingut un paper contribuidor, i analisa les possibles perspectives futures de la teoria del tot.
- Capítul 15: Perspectives planteja algunes qüestions de naturalea especulativa sobre el caràcter de l'espai, el temps i la necessitat de les teories de supercuerdas, les seues possibles conseqüències experimentals i el possible caràcter "evolutiu" de les lleis físiques.
Referències
- ↑ [entrevista en] Sheldon Glashow, «quan els especialistes parlen en teoria de cordes parlen sobre forats negres, estan casi parlant sobre fenomens observables, i açò és impressionant», 29 de decembre de 1997.
- Brian R. Green: The elegant universe, 1999 [existix una edició espanyola, L'univers elegant, Ed. Critica, Drakontos, ISBN 84-8432-781-7, 2006].
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «El universo elegante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.